“La testosterona ha baixat molt arreu del món”

BarcelonaUn espectacle. Seure durant una hora en un dels vells bancs de fusta de l’herbolari Llobet de la Travessera de Gràcia, 159, és un espectacle absolut. No paren d’entrar clients, un degoteig constant, no pares d’aprendre. Álvaro Palacios ho sap tot sobre el poder medicinal de les plantes i mostra la seva erudició amb total naturalitat. Et quedes hipnotitzat. La Cecilia compra llevat de cervesa per reforçar els cabells, també espirulina, que dona bones dosis d’energia, i col·lagen, per al dolor d’ossos, que el metge li va recomanar per no haver-se d’operar. Un client compra quantitat d’herbes perquè es fa ell les potingues a casa i n’està molt content. “¿Sabies que amb la genciana es feia l’absenta i que amb el donzell fem el vermut?” “La llavor d’api va molt bé per als problemes renals i el ginebró és digestiu, desinfectant i depura el cos”. “Bon dia, voldria una infusió que em doni una mica de tranquil·litat”; “Que està molt nerviós?”; “Sí, és que m’he jubilat fa poc i tinc ansietat i, a més a més, m’ha sortit sucre”; “Li recomano aquestes càpsules i també caminar cada dia i cuidar l’alimentació”. “Des que prenc el guaiac he recuperat molta mobilitat muscular”. I ell mateix, l’Álvaro, va solucionar uns empipadors problemes de pell gràcies al comí negre. La pauta dermatològica no li havia acabat de funcionar del tot. 

“Crec en les herbes, tinc fe en elles”, és una afirmació que sovint li diuen a l'Álvaro. I ell sempre respon el mateix: “Fantàstic, potser et van bé, però el més important és que et miris les analítiques, eh?” Té claríssim que si hi ha alguna cosa que sigui fonamental en la filosofia d’un herbolari són els límits que no pot traspassar: “És delicte dir-li a un client que deixi de prendre’s tal o tal altre tractament mèdic i es passi a les herbes que jo li puc recomanar”. Si ve algú amb un atac d’ansietat i demana tractament, se l’envia de dret al metge. Malgrat els impressionants avenços mèdics i científics, l’herboristeria encara té el seu racó, amb efectes provats i sense efectes secundaris destacables: “Quan una cosa funciona, funciona, no és una qüestió de fe!” A can Llobet hi va tot tipus de clientela, sobretot gent amb problemes de son, de nervis, de dolor que no se’n va, de males digestions... Gent que vol provar de resoldre allò que la medicina no li soluciona o gent que prefereix no anar al metge: “Això, per norma general, no és l’habitual; la gent no vol herbes sinó pastilles, vol comoditat, efectes immediats, i és normal, esclar”, reflexiona l'Álvaro. 

L’herbolari Llobet va néixer l’any 1855 regentat per la família Llobet Hewitson i tres generacions van fer-se’n càrrec fins que el 1977 el net del fundador va jubilar-se i va traspassar el negoci al seu fillol. Però no s’entenien i la relació era dolenta, fins que el 1995 una amiga de la família –la mare de l’Álvaro– va agafar-ne les regnes. Aviat farà trenta anys que ell hi treballa i avui està acompanyat per la seva dona i la seva filla. Un establiment centenari que no és el més antic de Barcelona però sí el que més temps porta obert ininterrompudament. El de la plaça Reial és més antic, però va estar uns anys tancat fins a la seva recent reobertura. “És una feina bonica i molt enriquidora que et permet estar a prop de la gent i ajudar-la”. Un ofici per al qual no hi ha gaire formació reglada, tan sols algunes ensenyances de la dietètica i la fitoteràpia, i coneixements continuadors de la carrera de farmàcia. Ell l’ha après gràcies a l’herència intel·lectual del senyor Llobet, a alguns cursos i, sobretot, a l’experiència darrere el taulell. 

Un moment important per al negoci i el seu creixement va ser la crisi econòmica del 2008: “Quan sorgeixen problemes i angúnies, el primer que se’n ressent és el cos”. La major part de la clientela és d’edat avançada, té la seva lògica, però també ve gent jove amb problemes musculars, lesions i nervis. Amb la pandèmia del 2020, un increment exponencial de demanda de vitamines per als cabells en la població femenina. L’explicació? L’Álvaro creu que es deu a la mala assimilació dels nutrients. Algunes curiositats? Determinades nacionalitats –obvia dir quines per no estigmatitzar– especialment conscienciades en la conservació dels cabells i també en remeis afrodisíacs: “La testosterona ha baixat molt arreu del món!” 

També alguns impediments que s’han salvat. Com l’obsessió no reeixida del PP per prohibir la venda d’algunes plantes medicinals i incentivar-ne els usos farmacèutics per afavorir les grans empreses. O el fet diferencial català respecte a altres territoris de l’Estat, on està prohibida la venda de plantes a pes. I el turisme com afecta? Si el negoci estigués al centre de la ciutat, hauria de fer un gir de 180 graus i enfocar-se a la compra impulsiva molt més vinculada amb la perfumeria, la cosmètica i la decoració que no pas amb les plantes medicinals.