Què és el TikTok tic?

BarcelonaDurant els dos anys més forts de pandèmia va viure el seu punt àlgid, però actualment l'Hospital Sant Joan de Déu encara rep un degoteig de nens, nenes i adolescents amb el trastorn infantil conegut com a TiKTok tic.

Què és?

Són trastorns de moviments funcionals, que difereixen del que es coneix com la síndrome de Tourette. Aquesta última es caracteritza per produir tics motors i fònics, que apareixen en persones de menys de 18 anys i que duren més d'un any. L'evolució acostuma a ser fluctuant i apareix entre els 4 i els 6 anys. En canvi, els TikTok tics són moviments o sons que es donen en adolescents, en la majoria de casos dones, que tenen entre 14 i 16 anys, i que apareixen de forma sobtada. "Tot i que semblen tics en realitat no ho són", explica el neuròleg pediàtric de l'Hospital Sant Joan de Déu Juan Darío Ortigoza. Es manifesta amb parpellejos i gargamelleigs repetitius, sons forts o crits involuntaris, ganyotes, moviments espasmòdics del cap i altres parts del cos. Alguns dels moviments i sons inclouen aplaudir, donar-se un cop al pit, colpejar objectes o repetir una àmplia gamma de paraules. També pot associar-se a comportaments estranys com tirar bolígrafs a l'escola o trencar plats o tirar ous a casa.

Quin és el seu origen?

Tot apunta que el seu origen té a veure amb la utilització de TikTok, i és per això que la comunitat mèdica l'ha denominat amb aquest nom. Aquesta xarxa social, explica Ortigoza, està plena de vídeos d'influencers que ensenyen els seus tics sovint sota el hashtag #Tourette. "Aquest trastorn es dona en adolescents que passen moltes hores davant les pantalles i poden imitar els tics que veuen per guanyar acceptació social", explica l'expert, que afegeix que durant la pandèmia va arribar al seu pic més alt perquè els joves estaven moltes més hores mirant aquesta xarxa social que ara.

¿Hi ha joves més predisposats que d'altres a patir aquest trastorn?

Clarament sí. De fet, segons l'expert, la majoria dels diagnòstics són de joves que ja pateixen un trastorn de neurodesenvolupament en grau molt lleu però que no se'ls havia diagnosticat mai. "Aquest fet els predisposa a patir certes patologies, i el que comença com una imitació innocent acaba per convertir-se en la seva conducta", explica.

Com s'ha de tractar?

El primer que s'ha de deixar clar, segons el doctor Ortigoza, és que el tractament no és farmacològic, a diferència de la síndrome de Tourette, ni tampoc requereix ingrés hospitalari. "És un tractament psicològic o psiquiàtric o a través de teràpies cognitivoconductuals", concreta. Entre les recomanacions hi ha, òbviament, evitar les xarxes socials i que la família, i si pot ser el seu entorn, minimitzin l'atenció, tant positiva com negativa, cap als moviments i sons que fa el diagnosticat. Si el trastorn persisteix en el temps, caldrà una derivació a salut mental perquè es faci una valoració global on s'explorin possibles trastorns emocionals subjacents, com ara ansietat o depressió, i es realitzin teràpies psicològiques.