Toc al Mar, el xiringuito somiat

Fa onze anys Sandra Baliarda i Santi Colominas van decidir deixar el seu restaurant de Barcelona per començar una nova vida familiar i professional a Begur. Toc al Mar és un projecte personal i molt cuidat en què el talent i la capacitat de treball els ha permès liderar un restaurant exitós, de qualitat i amb gran respecte pel territori.

Els dinars d’estiu a la costa catalana respiren el vertigen propi de l’època: platja, sol i molt ambient... Nosaltres preferim la calma i l’encant de la nit. Per escapar-nos a sopar, ho agraïm. Després de revisar, amb atenció, una carta completa i suggeridora, decidim compartir diversos primers. Obrim boca amb unes anemones (ortiguillas) i unes croquetes de gamba. Seguim amb un parell de tàrtars, tonyina d’una banda i corball de l’altra, els dos peixos tallats a cullera tal com ho fan al Japó. El Santi és un apassionat de la cultura gastronòmica nipona.

El vi triat per a aquesta ocasió és l’Ekam 2010 del celler d’Encús, un vi de la denominació d’origen Costers del Segre que complementa molt bé totes les viandes que tastem.

La matèria primera és de pescadors i productors locals. No inventen res, però hi destaca el producte, el tracte familiar i una cuina amb llenya d’alzina empordanesa que enriqueix una manera de fer molt personal. La brasa del Toc al Mar ha fet una evolució extraordinària. “Abans fèiem els clàssics: sardines, cloïsses, musclos, peix, llagosta... I ara, a més, fem cigrons, mongetes del ganxet, pèsols, faves, espàrrecs...”, ens comenta el Santi mentre ens ajuda a decidir el segon plat. Arriba a la taula una bona safata amb la variada oferta de peix fresc fora de carta. Finalment, decidim compartir un preciós exemplar de calet (besuc de la piga), un peix arrelat al territori, que viu en aigües profundes i és molt apreciat a les cuines del nostre país, i així de passada sortir d’altres peixos més habituals.

El Santi és cuiner, però des de la pandèmia acompanya la Sandra a la sala per poder interactuar amb els clients fent-los sentir més còmodes. La tranquil·litat que els transmet Ruel Rodeles com a responsable de la cuina els permet participar en tots els altres aspectes que envolten cada servei.

El Toc al Mar és un xiringuito de platja de qualitat, sí, xiringuito, però quin xiringuito! El fet de ser a tocar de la sorra condiciona a l’hora de valorar com cal la suculenta proposta gastronòmica que ens mostren diàriament la Sandra i el Santi.

És tard, fa calor i a poc a poc la gent va acabant de sopar. És el moment per seure i parlar una mica del que representa el restaurant tant en l’àmbit professional com familiar. “El Toc al Mar és un projecte de vida. Volíem fer una altra lectura al clàssic xiringuito de platja, i crec que ho hem aconseguit convertint el Toc al Mar en un restaurant de qualitat a peu de sorra. Des del primer minut vam tenir molt present que a casa s’hi havia de trobar igual de bé el client que es menja unes sardines amb un got de vi que el que es fot una llagosta amb xampany”, apunta el Santi amb la satisfacció de qui està orgullós de la feina feta.

Marxem amb el pensament de tornar aviat. Serà el moment de tastar les mongetes del ganxet del lloat productor Ramon Casamada i de retrobar-nos amb el Santi, la Sandra i la seva extraordinària brasa.