29/06/2023

Del ‘topless’ al burquini: i els homes què?

Agradi o no, aquest estiu podran conviure a les piscines municipals topless, tangues i burquinis. Abordem-ho lingüísticament de menys a més. El tanga –ja normatiu– és d’origen portuguès i prové de les tribus amazòniques. Pot ser o no la part de baix d’un biquini. És a dir, no implica fer topless però sí el que a l’Argentina o Xile anomenen colaless (allà cola vol dir cul): ensenyar les natges. Mentre que el tanga és una (escassa) peça de vestir, el topless és una manera de vestir per la qual la dona mostra els pits sense anar del tot nua. La versió tèxtil del topless de vegades s’ha anomenat monoquini, si bé cap dels dos mots són al DIEC. L’origen de monoquini és la falsa segmentació de biquini en bi i quini; falsa perquè biquini prové de l’atol Bikini, escenari d’una prova nuclear dels EUA l’impacte de la qual es va comparar amb l’aparició d’aquest vestit de bany. Donant a bi- caràcter de prefix (dues, al·ludint a dues peces), va sorgir la falsa arrel -kini, que almenys en anglès ha tingut família: monokini, trikini, tankini... Així com hem adaptat gràficament bikini, passant la k a qu, no hem convertit, com fa el castellà, topless en toples. Probablement, perquè aquesta grafia induiria a una catalanització fonètica que, en el parlar central, allunya massa la forma oral de la ja integrada.

I acabem amb el burquini, que és com el va batejar la seva creadora: l’australiana d’origen libanès Aheda Zanetti. Només deixa al descobert cara, mans i peus però és prou lleuger per permetre nedar, i s’eixuga de seguida. Lingüísticament, és un mot maleta: el que neix truncant i unint dues paraules, com passa a catanyol o motel. En aquest cas, uneix burca i biquini. Pot sorprendre l’ús de burca, ja que un burca tapa especialment la cara, però Zanetti, que en va buscar el sentit al diccionari, diu que només l’associava a la cultura islàmica i a la idea de cobrir. No és el millor nom per al que afirma que era el seu propòsit: donar més llibertat a les dones musulmanes. I la polèmica sobre si el seu ús integra o segrega, allibera o oprimeix, ha fet i farà córrer rius de tinta. La tinta que mai fan córrer els vestits de bany masculins.