Torna el boicot als productes catalans (i una empresa fa 15 anys que el vigila)

"Segons el seu Estatut, l'IVA que es genera per la venda de productes fabricats a Catalunya és 100% per a les arques catalanes. A això se li diu solidaritat amb Espanya!" Aquest missatge completament fals –Catalunya no es queda l'IVA dels productes que s'hi fabriquen– el va escriure Manoplas54, un veterà d'un dels fòrums més concorreguts a l'internet espanyol, Forocoches, el dia 15 del mes passat. Va obrir un fil de conversa amb el títol "Boicot als productes catalans" on demana que no es compri res a empreses que assegura que estan "a favor de la independència". Assenyala grans marques molt conegudes i de diversos sectors, que no s’han pronunciat mai sobre l’independentisme, però que són de propietat catalana, s’han fundat a Catalunya o hi tenen la seu estatal. "Europa té jueus i Espanya catalans", afegeix l'usuari prèmium Disider, que ha publicat 7.250 missatges al fòrum en quatre anys: una mitjana de cinc cada dia, caps de setmana inclosos. 

El fil de Forocoches acumula més de 400 respostes. Algunes critiquen la proposta de boicot, però la majoria hi donen suport o afegeixen altres marques al punt de mira, com "el Gelocatil i un munt de medicaments" perquè "són indepes". La conversa s'amaneix amb expressions en un peculiar argot farcit de termes com shur i sozi (germà i socialista) i insults entusiastes als catalans, Pedro Sánchez i altres usuaris del fòrum. Però aquest fil no és un bolet ni una excepció: segons ha pogut confirmar l'ARA, el boicot als productes catalans ha tornat amb una intensitat que no es veia des del 2017. 

Només entre mitjans d'octubre i mitjans de novembre es van fer 2.000 publicacions a internet vinculades al boicot –el 81,8% negatives–, amb un abast potencial de 4.000 milions de visualitzacions. Durant tot el mes de novembre s’han detectat 7.700 publicacions vinculades al boicot, fetes per uns 1.600 usuaris diferents i que han generat 38.500 interaccions. Les xifres sobre aquesta campanya, que ressorgeix de manera intermitent, surten dels informes d’una empresa que fa 15 anys que la vigila: OnBranding, especialitzada en ciberseguretat, ciberintel·ligència i protecció de la reputació online. 

"Seguim la conversa a internet amb una eina que es diu Talkwalker, que funciona amb anàlisi a través d’intel·ligència artificial", explica la fundadora d'OnBranding, Selva Orejón. Fa un any que utilitzen aquest programari, però hi han abocat totes les dades que han acumulat durant la dècada i mitja que fa que segueixen el boicot. Això els ha permès detectar, per exemple, que mentre que el 2017 la xarxa on es va concentrar la campanya va ser Twitter, aquesta vegada encara hi té un pes important, però està més diversificada i també s'escampa a través de Telegram, TikTok i Instagram. Això, a banda dels missatges en fòrums, a les seccions de comentaris de mitjans espanyolistes i en alguns blogs i portals que també estudien. Webs com Forocoches "són un termòmetre del que acabarà passant a l’opinió pública", diu Orejón. Els serveixen per detectar tendències de manera precoç, perquè hi comencen campanyes, rumors i tendències que després s’escampen per les xarxes socials i Talkwalker els alerta quan ho detecta.

Una campanya orquestrada 

Els informes d’OnBranding detecten les publicacions vinculades al boicot i permeten perfilar la campanya. Així, determinen que el 60,7% dels implicats són homes i són sobretot joves. El 47,8% tenen entre 25 i 34 anys i el 27,2%, entre 18 i 24. L'anàlisi de les dades permet a Orejón ser taxativa: "El boicot als productes catalans no és espontani, és una campanya clarament orquestrada, impulsada per figures polítiques i mediàtiques vinculades a la dreta espanyola". Té els actors principals de la campanya identificats, però no els assenyala públicament per estalviar-se problemes legals. "Podem detectar perfectament quan premen l’accelerador i quan el deixen anar", explica, perquè el boicot s’activa i es desactiva a sotragades. "Quan una campanya és espontània es manté en el temps de manera orgànica, però aquesta no: s’activa amb una explosió i es desactiva en funció de l’agenda política i mediàtica". Com es pot veure al gràfic, el gruix de les publicacions vinculades al boicot durant el mes passat va coincidir amb les protestes antiamnistia al carrer Ferraz de Madrid.

Ara mateix la crida al boicot continua en marxa, però amb menys intensitat. De totes maneres, Orejón alerta que, en funció de l’evolució del debat polític, pot prolongar-se al llarg de la legislatura: "La dreta espanyola pot estar cada vegada més encesa en funció dels pactes que faci Sánchez amb els independentistes i això pot generar una resposta contínua". Algunes de les marques afectades per la campanya han comunicat a l’ARA que encara no n’han notat els efectes o bé han declinat parlar-ne per no agreujar la situació. Cal recordar que el sector del cava, per exemple, no va reconèixer fins al 2019 que el boicot vinculat al Procés i l’1-O l’havia perjudicat amb una caiguda de vendes del 12% al mercat espanyol. Altres marques han declinat la possibilitat de comentar el ressorgiment del boicot.

Seguretat i reputació

L'Agència de Ciberseguretat de Catalunya alerta a l'últim Resum de tendències de ciberseguretat d'un augment del 65% dels ciberatacs distribuïts de denegació de servei (DDoS). Segons l’últim informe Ciberamenaces i tendències del Centre Criptològic Nacional, del Centre Nacional d’Intel·ligència, el 2022 els atacs de ransomware –com els que van afectar l'Hospital Clínic i la Universitat Autònoma de Barcelona– havien crescut un 42% respecte de l’any anterior i s’espera que continuïn augmentant. L'últim informe de l'Estat de la ciberseguretat a Espanya de Deloitte, fet a partir d'una enquesta a companyies –la meitat de les quals superen els 500 milions d'euros anuals de facturació–, indica que el 80% admeten que, pel que fa a ciberseguretat, estan "infradotades" de personal. El 95%, malgrat això, es consideren "preparades" per afrontar un incident.

Ningú no dubta que la ciberseguretat és un front clau, un sector de present i de futur. I hi ha moltes empreses que s'hi dediquen, també a Catalunya. OnBranding n'és una més, amb un equip de 26 persones que ha crescut especialment des de la pandèmia –els últims tres anys ha duplicat la facturació–, però, més enllà de la seguretat des d'un punt de vista tècnic, també es dedica a protegir la reputació de marques i personalitats. No cal cometre un ciberatac per perjudicar una empresa, ja que una campanya de desprestigi també és un mecanisme per fer-ho. Per això, explica Orejón, segueixen el boicot als productes catalans: tenen de clientes algunes marques afectades i, encara que operen a escala estatal i també treballen a l’estranger, tenen la seu a Barcelona i estan arrelats a Catalunya.

Aquesta forma d'entendre la seguretat digital d'una manera global neix, en part, de l'origen professional d'Orejón. La fundadora d'OnBranding, que té 42 anys, va començar estudiant comunicació i treballant en gestió de crisi per a multinacionals com Repsol i el grup Planeta, però també es va formar en administració d'empreses, intel·ligència i ciberseguretat. Aquella experiència, i haver-se d'enfrontar a un assetjador, la va dur fa 17 anys a llançar-se pel seu compte. "Vaig haver de posar tres denúncies en contra seva i em vaig adonar que els Mossos esperaven que jo els portés la informació per identificar l'autor", explica. Se'n va sortir, va descobrir qui era i va aconseguir una ordre d'allunyament. Arran d'allò cada any s'encarreguen gratuïtament de com a mínim un cas vinculat a la violència masclista. Encara que signen un contracte de confidencialitat amb els clients i, per tant, no poden dir els noms de la majoria de les marques amb qui han col·laborat, Orejón explica que OnBranding ha treballat per a empreses de sectors com el farmacèutic, l'editorial, el luxe, cadenes de comerç minorista i per a diversos actors i futbolistes reconeguts. Un dels casos recents en què han tingut el seu paper és el d'Albert Cavallé, més conegut com el Don Joan estafador, que ha entrat a la presó per primera vegada aquesta setmana.