'Tots els contes' d’Andersen, en català: sense sucre ni amputacions

BarcelonaHi ha llibres que marquen un abans i un després a la història de la literatura. Tots els contes, de Hans Christian Andersen (Odense, 1805-Rolighed, 1875), n’és un d'ells. Fa una dècada, l'editorial Adesiara —capitanejada per Jordi Raventós— va emprendre l'aventura de traduir íntegrament del danès al català tots els relats de l'escriptor, publicats mensualment entre el 1835 i el 1872. L'empresa era monumental: traslladar a la nostra llengua 160 contes i gairebé dues mil pàgines dividides en dos volums, que inclouen les il·lustracions originals de Vilhelm Pedersen i Lorenz Frølich. Els traductors Henrik Brockdorff i Miquel-Àngel Sànchez i Fèrriz en van assumir el repte i, al llarg de vuit anys, s'han enfrontat a la tasca complexa però alhora gratificant de portar al català les històries originals de contes com L'aneguet lleig, La sireneta, La princesa i el pèsol i El soldadet de plom.

"És un escriptor que a tothom li sona però que no tothom ha llegit. Vam decidir publicar-lo perquè, si som un país normal, hem de tenir Andersen com déu mana en català", afirma Jordi Raventós. Quan s'endinsin en els relats, els lectors es trobaran un Andersen que potser no acaba d'encaixar amb el record de la infantesa que en tenien. "Hi ha una operació encara activa d'amputar la foscor dels contes de fades per no entenebrir les ments dels joves lectors. Ha passat i continua passant en moltes de les adaptacions de l'obra d'Andersen", escriu el periodista de l'ARA i escriptor Jordi Nopca a l'epíleg del llibre. Llegir els contes originals implica descobrir els relats més populars "sense amputacions i sense edulcorar", afegeix Raventós, i dota l'escriptor d'una dimensió més profunda, però també lluminosa, de l'ànima humana.

Un escriptor de contes de fades

Andersen va començar a publicar els relats a la revista literària Kjøbenhavns flyvende Post, des d'on va néixer i créixer com un escriptor de contes de fades. "A diferència dels germans Grimm, ell no agafa els contes tradicionals per preservar-los, sinó que s'apropia d'algunes figures mitològiques al servei de cada relat", assenyala l'editor. "Alguns contes són tràgics, altres són lacrimògens, n'hi ha de durs i de truculents. Era modern en el sentit que incorporava la violència gratuïta, com els thrillers d'ara, i que tenia un ritme molt cinematogràfic. Les descripcions de les escenes són d'una alta qualitat literària", destaca el traductor Miquel-Àngel Sànchez i Fèrriz.

El corpus complet amb tots els contes també permet copsar la influència que va tenir la literatura medieval en la seva obra. "El personatge d'Otger el danès, que acompanyava Carlemany i que ve de la tradició artúrica, és present en alguns dels relats. També hi apareixen episodis de la història de Dinamarca que hem contextualitzat a les notes del final del volum, pensant en el lector català actual", subratlla Raventós.

El primer volum de contes d'Andersen va publicar-se originàriament el 1835 i anava adreçat a infants. En un inici, els contes es van rebre amb escepticisme per part de la crítica, que els va considerar "immorals" i "amb un excés d'aventures", tal com recorda Nopca a l'epíleg. La gran acollida entre els lectors d'arreu del món durant generacions i generacions ha demostrat que aquelles primeres opinions estaven completament desencaminades. Al segle XXI, amb una part de la literatura infantil i juvenil contemporània que fa bandera d'històries políticament correctes, quin lloc poden ocupar els contes d'Andersen entre les criatures? Raventós és taxatiu: "Això no dependrà dels infants, sinó dels pares". El llibre d'Adesiara busca lectors amb ganes de risc i aventura, siguin grans o petits.