Tots els versos d’Arthur Rimbaud

Tal dia com diumenge 20 d’octubre hauran transcorregut 170 anys del naixement d’un dels poetes més emblemàtics i fascinants de la història de la literatura: Arthur Rimbaud. Però enguany ho podrem celebrar d’una manera especial, perquè serà a partir d’aquest 2024 tan farcit d’efemèrides valuoses –hem celebrat els 100 anys de la mort de Salvat-Papasseit, els 100 de la naixença de Vicent Andrés Estellés, els 90 d’existència del tità Feliu Formosa o els 40 de la fundació d’Edicions de 1984– que podrem llegir en català Tots els versos de Rimbaud, i gràcies a una traducció esplèndida de Jaume Galmés treballada “en cos i ànima” durant 37 anys, “els mateixos que Rimbaud passà a la terra”, així ho assegura, tot fent dansar sincronicitats i astres, el poeta de Sant Llorenç des Cardassar en els paratextos inicials que acompanyen aquesta edició de luxe que també compta amb imatges de manuscrits originals. Quina fita!

En català podem dir que Traduir no és Trair, Traduir és Triar, i les tries que ha fet Jaume Galmés són d’un respecte inapel·lable, d’una fidelitat reverencial, d’una lleialtat que impressiona. I això és així perquè el poeta llorencí –aquí transfigurat en traductor devot i alquimista i demiürg– s’ha esforçat de manera sobirana, fins i tot bellament obsessiva, per respectar la majoria de les rimes, els ritmes i les mètriques d’Arthur Rimbaud, sempre conservant el significat primordial. Es tracta, sense cap mena de dubte, del cim colossal d’una trajectòria consagrada a la poesia com a forma de vida. No era fàcil transportar al nostre àmbit els treballs oraculars d’un geni de la polisèmia, d’un profeta fascinat per les onades urbanes i d’un segregador de fulgors seduït per l’encís de la paròdia, d’un insaciable creador de filigranes verbals i d’un formidable inventor de neologismes que complicaven el trasllat d’un codi a l’altre, d’una cultura a l’altra. És cert i cal re-cor-dar –que segons Blai Bonet significa acostar les coses al cor– que havíem gaudit de traduccions parcials a cura de Joan Brossa, Josep Palau i Fabre o David Cuscó, però no ha estat fins aquesta tardor que totes les composicions d’aquest rebel provocador i meteorit literari han arribat a la nostra llengua amb la seva virulenta i absoluta potència. 

Té raó l’especialista José-Marie Bel, President de l’Association Internationale Les Amis de Rimbaud (1995/2000) al prefaci que acompanya el volum quan, tot parlant d’aquest “estel amb cua”, subratlla el pes de les influències que marquen el sentit d’una vida, i la vida de Jaume Galmés, a l’encalç d’Arthur Rimbaud o d’Antonin Artaud o de tants altres gegants francòfons, no es podrà deslligar mai d’aquest contacte suprem. El resultat és una de les traduccions imprescindibles a la llengua catalana.