Transformar des de l’educació

El nou repte que planteja la Unesco i que l’Àgora Educació 2022 impulsa a Manresa

Una imatge del diàleg sobre lideratge escolar
ARA
15/04/2022
5 min

La Unesco acaba de publicar l’informe Reimaginem junts els nostres futurs fruit del treball de la seva Comissió Internacional, creada el 2019, per identificar el poder transformador del coneixement i l’aprenentatge en relació amb la humanitat i el planeta. Aquest document s’ha elaborat amb la voluntat d’impulsar un debat mundial sobre el paper que ha de tenir l’educació en un món cada vegada més complex, incert i fràgil. En la mateixa línia, a Manresa —en el marc del projecte Manresa 2022, que commemora els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la capital del Bages— la iniciativa Àgora Educació 2022 promou diferents espais de reflexió i acció adreçats a transformar l’escola per, posteriorment, transformar també les persones i l’entorn. Les dues iniciatives comparteixen uns mateixos principis: el compromís amb una educació de qualitat al llarg de la vida i la voluntat d’enfortir l’educació com a projecte públic i bé comú.

Alguns dels temes que l’Àgora Educació 2022 ha posat damunt la taula de debat tenen a veure amb el eixos de renovació que proposa l’informe de la Unesco: la necessitat de reforçar el treball cooperatiu entre mestres, la substitució dels models educatius competitius i d’exclusió per d’altres enfocats a la cooperació i la solidaritat o la urgència de repensar l’objectiu i la pràctica de l’avaluació. Són temes recurrents tant en els diàlegs educatius com en els grups de treball de la iniciativa manresana.

L’educació com a pràctica col·laborativa

Amb la mirada posada en el 2050, l’informe de la Unesco proposa abandonar la idea de l’educació com una pràctica solitària per abraçar-ne de noves que posin l’èmfasi en la col·laboració entre docents. Coral Regí, exdirectora de l’Escola Virolai i una de les ponents dels diàlegs educatius de l’Àgora, considera que, per avançar cap a aquesta fita, cal reduir “les hores lectives dels educadors i ampliar el temps de permanència als centres. En la situació actual, especialment als centres de secundària, no es poden fer les trobades de coordinació, preparació i treball conjunt per treballar de manera global per preparar propostes pedagògiques, per organitzar la codocència i per fer un seguiment personalitzat dels alumnes”.

La cultura de la cooperació i la solidaritat sovint s’ha reivindicat com a model educatiu per a l’escola en contraposició amb els que propugnen pràctiques excloents i de competència individual. És una aposta, també, de l’informe dels experts internacionals. Tanmateix, Irene de Puig, directora del Grup d'Innovació i Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia i ponent de l’Àgora Educació 2022, subratlla la necessitat “d’exemples i estratègies concretes i una formació del professorat impecable”. És del mateix parer Montserrat Pedreira, directora del grau en mestre d’educació infantil de la Facultat de Ciències Socials de Manresa i ponent de l’Àgora, que considera que aquesta formació inicial del professorat requereix “plantejaments oberts a l’entorn, amb intervencions que siguin formatives per als estudiants i que alhora responguin a tasques autèntiques, d’impacte en la societat. A més, ha d’estar plantejada per aprendre a treballar en col·laboració, perquè aquesta aptitud necessàriament formarà part de la vida professional dels futurs mestres”. Afegeix que “finalment, un dels valors que ha d’aportar també la formació inicial és el convenciment de la necessitat de continuar formant-se i de qüestionar-se un mateix i les pròpies pràctiques al llarg de tot el temps d’exercici de la professió”.

Un moment del diàleg entre Coral Regí i Xavier López
Montserrat Pedreira i Fathia Benhammou durant la seva intervenció

D’altra banda, Irene de Puig subratlla que el problema és que es demana als ensenyants que apliquin allò que el món refusa. Afirma: “Si l’educació no entra a formar part d’una conscienciació política profunda, tot plegat pot quedar en molt bones intencions però inútils. Només quan no hi hagi guerres, quan els polítics signin acords deixant de banda desacords, quan hi hagi més sensibilitat i no només algun bon exemple, aleshores tindrem on fonamentar una educació per la cooperació i la solidaritat. I, tanmateix, és el model cap al qual s’ha de tendir, però ¿qui ha dit que educar en principis sòlids sigui fàcil?”

Canviar la cultura de l’avaluació

L’informe internacional reclama una avaluació que, lluny de ser utilitzada com a eina per generar categories de “guanyadors” i “perdedors”, s'adreci al creixement i el desenvolupament personal dels estudiants. Irene de Puig coincideix amb Coral Regí en dir que l’escola catalana ha fet molts avenços en aquest sentit i també en la necessitat de canviar la cultura sobre l’avaluació. Segons Regí, “famílies, alumnes i molts sectors del professorat relacionen un millor aprenentatge amb l’exigència dels exàmens, les avaluacions qualificadores, les notes, etc". Regí lamenta que no s'hagi assumit que, en l’educació obligatòria, el repte no és certificar el que sap l’alumne sinó aportar-li informació sobre en quin punt es troba del seu aprenentatge i com pot continuar aprenent. Per això coincideix amb l’informe de la Unesco en demanar “una avaluació formativa i no sancionadora perquè tots els alumnes progressin segons les seves possibilitats”.

Àgora Educació 2022, transformar l’educació des de la base

Àgora Educació 2022 ha identificat diferents àmbits des dels quals l’escola pot esdevenir agent de canvi i n’ha fet l’eix de debat i treball a partir de dos tipus d’activitats. D’una banda, inclou un cicle de diàlegs educatius que asseuen a parlar dos experts sobre un tema d’actualitat educativa amb la intenció que siguin una font d’idees i un revulsiu de transformació per als membres de la comunitat educativa. Per altra banda, ha creat sis grups de treball l’activitat dels quals s’adreça a l’elaboració de propostes concretes d’actuació que es puguin posar en marxa als centres educatius a partir del curs que ve. Mentre els diàlegs estan oberts a la participació de tota la ciutadania, els grups de treball estan pensats específicament per canalitzar el potencial transformador del col·lectiu docent.

Entre els temes que s’han posat damunt la taula, sigui als diàlegs, sigui en el marc dels grups de treball, hi ha la incorporació de la perspectiva de gènere en els espais educatius, les relacions interpersonals a l’escola, la relació entre llengua i educació, el lideratge de les direccions dels centres educatius, el paper del mestre, la presència de la religió, la cultura o la filosofia a l’aula, l’activitat educativa fora del context escolar, la relació entre escola i entorn o les noves eines digitals, entre d'altres.

Amb tot, com que l’objectiu final és la transformació, com a derivada dels diàlegs i dels grups de treball, es fomentarà el sorgiment de projectes de canvi en escoles i instituts que, a més, podran ser compartits entre més d’un centre. Aquests comptaran amb experts que acompanyaran aquests processos durant el curs 2022-2023.

Un any per a la transformació a Manresa

Àgora Educació 2022 és una iniciativa amb vocació transformadora del món educatiu que organitza la Fundació Universitària del Bages (FUB) com a campus Manresa de la UVic-UCC (UManresa) per encàrrec de l’Ajuntament de Manresa. Ho fa en el marc del programa Manresa 2022, que commemora els 500 anys de l'arribada d’Ignasi de Loiola a la ciutat, de camí en el seu pelegrinatge cap a Jerusalem. El que després esdevindria sant va estar-s’hi prop d'un any i va ser durant aquella estada que va escriure els Exercicis espirituals. Durant aquell període també va tenir una experiència reveladora, que va marcar la seva vida i el va dur a fundar la Companyia de Jesús.

El programa de l’Àgora 2022 coincideix en el temps amb una aposta decidida de la FUB-UManresa per ampliar i reforçar tota la seva activitat en l’àmbit educatiu, consolidant els seus estudis de grau, postgrau i formació professional superior, impulsant la recerca en l’àmbit de l’educació científica a les primeres edats, ampliant el laboratori de ciència per a infants fins a 8 anys o posant en marxa una escola bressol. A partir del curs vinent, tota aquesta activitat es concentrarà en el nou edifici FUB4-UEducació, un equipament exclusivament dedicat a l’educació en el campus universitari de Manresa.

stats