Andrés Cuero: "Treballar per a Karol G et dona visibilitat, però no et canvia la vida"

Al barri d'El Rodeo, a Cali, l’aire està impregnat de música. A totes hores. La gent escolta salsa per cuinar, per banyar-se, per treballar, per descansar, per estudiar i per festejar. Però d'entre totes les melodies, la que va cridar l'atenció de l'Andrés Cuero (Colòmbia, 1995) va ser la que venia de l'escola de dansa Estrellas Mundiales de la Salsa. Cada dia pujava l'escala que portava fins a l'aula de ball per mirar des del replà com els altres ballaven. Un dia el van deixar entrar i mentre observava assegut la classe, ell no podia evitar moure els peus adolescents.

"La meva mare només podia pensar a portar menjar a casa i no podia pagar-me les classes, per sort a l'escola em van oferir una beca", explica l'Andrés, que ha estat dues vegades campió mundial de salsa i ara ensenya a l'escola de ball Estrellas Mundiales de la Danza, al barri de Navas. "Al cap de dos mesos de començar les classes jo ja volia ser professor", recorda. Mentre va durar la beca, a part de seguir amb els estudis, també havia d'ajudar amb les tasques del centre i cuidar la resta d’alumnes. "El Rodeo és un barri una mica perillós, però a mi ja em coneixia tothom". Des de ben petit l'Andrés ajudava la seva mare amb la paradeta de menjar ambulant que tenia al carrer.

Poder dedicar-se al món de la dansa, tant a Colòmbia com a Espanya, no és fàcil, però "es pot viure del ball". Tot i que ara mateix l'Andrés compagina l'ensenyança amb la feina de cambrer en un bar de copes durant els caps de setmana. "Quan surto de treballar del bar m'he d'esperar a les 5 per poder agafar el tren fins a casa. No arribo a casa fins a les 7. Em poso a dormir i a la una ja em llevo per ser a les tres a l'escola de ball i començar amb les classes". Manté les dues feines perquè ara necessita diners per a nous projectes que vol engegar. "M’agradaria poder fer una fundació a Cali perquè altres persones tinguin una oportunitat similar a la que jo vaig tenir amb el ball".

L'Andrés va venir el 2022 a Barcelona gràcies als seus "pares adoptius": els propietaris de l'escola de ball que l'havien becat i que feia uns anys que s'havien traslladat a Espanya. "Un dia em van trucar i em van dir: «Fes les maletes que t'hem comprat un vol perquè vinguis a Barcelona»". L'objectiu era aconseguir millors oportunitats. Al cap d'uns mesos, l'Andrés apareixia ballant amb Karol G al videoclip de Gatúbela. Dura 3 minuts i escaig, però van ser 17 hores de gravació "molt intenses", més haver de passar tres rondes de càstings. "Curiosament, els únics colombians que sortim al videoclip som la Karol G i jo". L'endemà de ballar amb La Bichota, però, l'Andrés seguia havent de compaginar les dues feines. "Sí que treballar per ella et dona visibilitat, però tampoc et canvia la vida".

La música llatina viu un dels seus millors moments, sobretot gràcies a l'èxit del reggaeton. Encara que no és ni de lluny l'únic gènere que abraça, continuen planant molts prejudicis sobre tots aquells ritmes que tenen l'etiqueta de "llatins". "Hi ha de tot, però sí que veus que hi ha gent que és racista pel ritme. Que ho traslladen a la música pel fet d'on ve", comenta. Per a ell, la gràcia dels balls llatins, com la salsa o la salsa calenya (la variant de Cali), és que "gaudeixes més". "Amb la salsa calenya tens molta més llibertat i pots fer una mica el que et neix de dins". El 2022, la salsa calenya va ser reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de Colòmbia.

Marxar per poder seguir amb la dansa també ha implicat renúncies. Com deixar enrere el seu barri i la seva família. "Vaig venir molt il·lusiona per enfocar-me en moltes coses, una d'elles poder comprar-li una casa a la meva mare a Cali. Per donar-li coses que ella mai havia pogut tenir", narra. Però als pocs mesos d'estar aquí, la seva mare va morir. "El dia que la van enterrar, una bala perduda també va matar al meu cosí. No vaig poder anar ni tan sols al funeral perquè encara estava fent els papers. Vaig haver de veure-ho tot a través del mòbil", denuncia.