Tres restaurants mexicans que mai fallen i un de nou a tenir en compte

Si el menjar mexicà us agrada, a Barcelona hi ha una pila de llocs on podeu provar sort. Dic provar sort perquè hi ha qualitats molt dispars. Fins i tot pel que fa a alguns que tenen molta anomenada, després el resultat és menys satisfactori que l'esperat. Per no errar el tret, us faig quatre propostes. La primera és una novetat que m'ha fet el pes, i les altres tres són els llocs que mai m'han fallat. Som-hi.

Per descobrir. Acaba d'obrir i es diu Jaiba MX. Es troba a la Diagonal, a l'altura de l'Illa, i ocupa l'espai on abans hi havia hagut el restaurant GoXO de Dabiz Muñoz que va tancar fa uns mesos. La sala ara és molt més acollidora i té un altre tarannà. Qui se l'ha quedat és Roberto Ruiz, el cuiner mexicà que ha aconseguit tot de reconeixements lluny del seu país natal, com la primera estrella Michelin d'un mexicà a Europa. Però aquest lloc no té res a veure amb les estrelles. És un restaurant on fan cuina del pacífic mexicà amb picada d'ullet als productes catalans, com els tacos de costella de Girona. Hi ha molt producte del mar i una gran diversitat de picants, que segons el xef "són sempre una opció, mai una imposició". El llobarro (per a dues persones) amb dos tipus de xili és extraordinari. També la combinació de tacos i moll de l'os fet a la brasa. Si em permeten un consell, a l'hora de triar beguda, no us perdeu la Paloma (tequila blanc, licor Humo, atzavara i aranja). L'Humo és un licor que ha creat el mateix Ruiz i és una reducció de jalapeño fumat. Una autèntica delícia. Tot i que es troba dins de l'hotel NH Collection Constanza, el restaurant té entrada pròpia des del carrer. Obre cada dia, tant per dinar com per sopar.

El millor dels millors. Per mi és el restaurant mexicà indiscutible. El trobareu al Born i es diu Tlaxcal. El nom ve de la llengua náhuatl i fa referència a la clàssica tortita de blat de moro típica de la gastronomia mexicana. Les seves margarites, que serveixen fresquíssimes, són el més gran perill que us podeu trobar en aquest lloc. Amanida de nopales, enchiladas, chilaquiles, alambres, flautes i tots els tacos clàssics. Recomano amb vehemència els de llengua. Obren cada dia, tant dinar com sopar. Els caps de setmana la cuina no s'atura mai.

Casolà i senzill. Si volem sentir-nos com al menjador de casa d'algú, aquest lloc és a Gràcia i es diu Sabes una cosa. És un restaurant autèntic, amb zero pretensions i econòmic. També sol ser un restaurant més tranquil que d'altres. La clientela està conformada per molts assidus. El servei és molt cordial, ràpid i eficaç. Un d'aquells llocs per visitar sovint, que agraden a tothom i que mai deceben. De tots els recomanats en aquest article, em sembla també el més apte per a anar-hi amb la mainada. A més, disposen d'un pati interior molt agradable. Obren cada dia per sopar menys el diumenge.

Menys amb més. La Taqueria ja va obrir posant-se un nom que no enganyava a ningú. El primer de tots va ser molt a prop de la Sagrada Família, al passatge de la Font. Pintat de colors llampants, hules florejats, banderoles de paper de seda, hi servien tacos a una velocitat de vertigen. Era un d'aquells locals que no tenia res, però ho tenia tot. La cosa, esclar, no va trigar a tenir èxit. Ara tenen cinc locals i és un dels llocs en què sempre hi trobaràs el que busques. Obren cada dia i la cuina no para mai. Això sí, en aquest restaurant (i en tots els altres dels quals us he parlat) més val que hi aneu amb reserva, no fos cas que tingueu antull de tacos i us trobeu que no sou els únics. ¡Órale!