Com fer servir les herbes aromàtiques a la cuina
Utilitzar plantes als fogons és una assignatura pendent, i no només per aprendre a combinar-les, sinó també per conèixer-ne els nutrients i saber potenciar-les, guardar-les i conservar-les
Ús culinari
Descripció
Gust
Usos medicinals
Usos ornamentals
ALFÀBREGA
CIBULET
ANET
Planta de fulles fines.
Planta de la família de les liliàcies, com la ceba, l'all o el porro. De tiges fines i buides.
N’hi ha moltes varietats. Se’n
coneix l’ús des de fa 5.000 anys.
Dolç, fresc i anisat.
Olor intensa i un gust lleugerament picant.
Gust de ceba, però més suau amb un punt picant.
Se n’aprofiten fulles, flors i llavors.
El trobem en salses, confitats amb vinagre i peixos. Molt habitual en la cuina escandinava.
Utilitzat en salses de tomàquet i en plats de pasta. És el principal ingredient de la salsa pesto. Molt present a la cuina italiana.
S’acostuma a consumir cru com a
guarnició, en sopes o en truites.
ESTRAGÓ
LLORER
Planta de fulles dentades, molt semblant al julivert.
CORIANDRE
FARIGOLA
N’hi ha moltes varietats. Creix salvatge en terrenys secs i pedregosos.
Arbust mediterrani
de fulla dura
Planta de fulla petita i molt olorosa.
Gust cítric i intens.
Anisat i lleugerament picant.
Fresc i vegetal.
Gust intens, floral i silvestre.
Se n’aprofiten les fulles fresques i les llavors seques. Molt habitual en la cuina sud-americana i asiàtica.
S’utilitza sec per
aromatitzar guisats o sopes.
Se n’utilitzen les fulles seques per aromatitzar plats i salses. Molt present a la cuina francesa.
Per aromatitzar carns, sopes o guisats. Molt present a la cuina popular catalana.
HERBA
LLIMONA
JULIVERT
MENTA
Planta herbàcia de tiges altes i fulles fines.
Planta de fulles suaus i dentades, en trobem diferents varietats.
N’hi ha moltes varietats, amb diferents intensitats i aromes.
Fresc i herbal.
Cítrica, fresca i agredolça.
Refrescant i dolça.
Se’n fa servir la tija per preparar plats de peix, sopes i guisats. Molt habitual en la gastronomia asiàtica.
Només s’utilitza cru com a decoració. Es fa servir en salses verdes, barrejat amb all en molts plats o simplement per potenciar gustos.
Principalment en plats dolços i
begudes, però també en plats salats
i guisats.
ORENGA
ROMANÍ
Planta de fulla petita i flors blanques.
SALVIA
Arbust de fulles delicades i flors liles. Se’n coneixen més de 900 varietats a tot el món.
Arbust de fulla dura amb flors liles molt oloroses.
Al contrari de la majoria d’aromàtiques, les fulles de l’orenga seques n’intensifiquen el gust.
Intens, dolç i lleugerament amargant.
Fresc i vegetal.
Se n’utilitzen les fulles i les llavors per marinar carns o en plats vegetals. Molt present a la cuina francesa i a la italiana.
En guisats i per aromatitzar olis i carns.
Cal treure’l desprès de la cocció perquè
les fulles són molt dures.
Per condimentar salses i carns.
Imprescindible en la cuina italiana.
Ús culinari
Descripció
Gust
Usos medicinals
Usos ornamentals
ALFÀBREGA
ANET
CIBULET
N’hi ha moltes varietats. Se’n
coneix l’ús des de fa 5.000 anys.
Planta de la família de les liliàcies, com la ceba, l'all o el porro. De tiges fines i buides.
Planta de fulles fines.
Dolç, fresc i anisat.
Olor intensa i gust lleugerament picant.
Gust de ceba, però més suau amb un punt picant.
Se n’aprofiten fulles, flors i llavors.
El trobem en salses, confitats amb vinagre i peixos. Molt habitual en la cuina escandinava.
Utilitzat en salses de tomàquet i
en plats de pasta. És el principal
ingredient de la salsa pesto.
S’acostuma a consumir cru com a
guarnició, en sopes o en truites.
FARIGOLA
ESTRAGÓ
CORIANDRE
LLORER
Planta de fulla petita i molt olorosa.
N’hi ha moltes varietats. Creix salvatge en terrenys secs i pedregosos.
Planta de fulles dentades, molt semblant al julivert.
Arbust mediterrani
de fulla dura
Gust cítric i intens.
Anisat i lleugerament picant.
Fresc i vegetal.
Gust intens, floral i silvestre.
Se n’aprofiten les fulles fresques i les llavors seques. Molt habitual en la cuina sud-americana i asiàtica.
S’utilitza sec per
aromatitzar guisats o sopes.
Se n’utilitzen les fulles seques per aromatitzar plats i salses. Molt present a la cuina francesa.
Per aromatitzar carns, sopes o guisats. Molt usat a la cuina catalana.
JULIVERT
MENTA
HERBA LLIMONA
Planta herbàcia de tiges altes i fulles fines.
N’hi ha moltes varietats, amb diferents intensitats i aromes.
Planta de fulles suaus i dentades, en trobem diferents varietats.
Cítrica, fresca i agredolça.
Fresc i herbal.
Refrescant i dolça.
Se’n fa servir la tija per preparar plats de peix, sopes i guisats. Molt habitual en la gastronomia asiàtica.
Només s’utilitza cru com a decoració. Es fa servir en salses verdes, barrejat amb all en molts plats o simplement per potenciar gustos.
Principalment en plats dolços i
begudes, però també en plats salats i guisats.
ROMANÍ
ORENGA
SALVIA
Planta de fulla petita i flors blanques.
Arbust de fulles delicades i flors liles. Se’n coneixen més de 900 varietats a tot el món.
Arbust de fulla dura amb flors liles molt oloroses.
Al contrari de la majoria d’aromàtiques, les fulles de l’orenga seques n’intensifiquen el gust.
Fresc i vegetal.
Intens, dolç i amargant.
En guisats i per aromatitzar olis i carns. Cal treure’l desprès de la cocció perquè les fulles són dures.
Per condimentar salses i carns.
Imprescindible en la cuina italiana.
Se n’utilitzen les fulles i les
llavors per carns i vegetals.
Ús culinari
Descripció
Gust
Usos medicinals
Usos ornamentals
ALFÀBREGA
N’hi ha moltes varietats. Se’n coneix l’ús des de fa 5.000 anys.
Olor intensa i gust lleugerament picant.
Utilitzat en salses de tomàquet i en plats de pasta. És el principal ingredient de la salsa pesto.
ANET
Planta de fulles fines.
Dolç, fresc i anisat.
Se n’aprofiten fulles, flors i llavors.
El trobem en salses, confitats amb vinagre i peixos. Habitual en la cuina escandinava.
CIBULET
Planta de la família de les liliàcies, com la ceba, l'all o el porro. De tiges fines i buides.
Gust de ceba, però més suau amb un punt picant.
S’acostuma a consumir cru com a guarnició, en sopes o en truites.
CORIANDRE
Planta de fulles dentades, molt semblant al julivert.
Gust cítric i intens.
Se n’aprofiten les fulles fresques i les llavors seques. Molt habitual en la cuina sud-americana i asiàtica.
ESTRAGÓ
Planta de fulla petita i molt olorosa.
Anisat i lleugerament picant.
Se n’utilitzen les fulles seques per aromatitzar plats i salses. Molt present a la cuina francesa.
LLORER
Arbust mediterrani de fulla dura
Fresc i vegetal.
S’utilitza sec per aromatitzar guisats o sopes.
FARIGOLA
N’hi ha moltes varietats. Creix salvatge en terrenys secs i pedregosos.
Gust intens, floral i silvestre.
Per aromatitzar carns, sopes o guisats. Molt usat a la cuina tradicional catalana.
HERBA LLIMONA
Planta herbàcia de tiges altes i fulles fines.
Cítrica, fresca i agredolça.
Se’n fa servir la tija per preparar plats de peix, sopes i guisats. Molt habitual en la gastronomia asiàtica.
JULIVERT
Planta de fulles suaus i dentades, en trobem diferents varietats.
Fresc i herbal.
Només s’utilitza cru com a decoració. Es fa servir en salses verdes, barrejat amb all en molts plats o simplement per potenciar gustos.
MENTA
N’hi ha moltes varietats, amb diferents intensitats i aromes.
Refrescant i dolça.
Principalment en plats dolços i begudes, però també en plats salats i guisats.
ORENGA
Planta de fulla petita i flors blanques.
Al contrari de la majoria d’aromàtiques, les fulles d’orenga seques n’intensifiquen el gust.
Per condimentar salses i carns. Imprescindible en la cuina italiana.
ROMANÍ
Arbust de fulla dura amb
flors liles molt oloroses.
Fresc i vegetal.
En guisats i per aromatitzar olis i carns. Cal treure’l desprès de la cocció perquè les fulles són dures.
SALVIA
Arbust de fulles delicades i flors liles. Se’n coneixen més de 900 varietats a tot el món.
Intens, dolç i amargant.
Se n’utilitzen les fulles i les llavors per aromatitzar carns i plats vegetals.
Ús culinari
Descripció
Gust
Usos medicinals
Usos ornamentals
ALFÀBREGA
N’hi ha moltes varietats. Se’n coneix l’ús des de fa 5.000 anys.
Olor intensa i gust lleugerament picant.
Utilitzat en salses de tomàquet i en plats de pasta. És el principal ingredient de la salsa pesto.
ANET
Planta de fulles fines.
Dolç, fresc i anisat.
Se n’aprofiten fulles, flors i llavors.
El trobem en salses, confitats amb vinagre i peixos. Molt habitual en la cuina escandinava.
CIBULET
Planta de la família de les liliàcies, com la ceba, l'all o el porro. De tiges fines i buides.
Gust de ceba, però més suau amb un punt picant.
S’acostuma a consumir cru com a
guarnició, en sopes o en truites.
CORIANDRE
Planta de fulles dentades, molt semblant al julivert.
Gust cítric i intens.
Se n’aprofiten les fulles fresques i les llavors seques. Molt habitual en la cuina sud-americana i asiàtica.
ESTRAGÓ
Planta de fulla petita i molt olorosa.
Anisat i lleugerament picant.
Se n’utilitzen les fulles seques per aromatitzar plats i salses. Molt present a la cuina francesa.
LLORER
Arbust mediterrani
de fulla dura
Fresc i vegetal.
S’utilitza sec per
aromatitzar guisats o sopes.
FARIGOLA
N’hi ha moltes varietats. Creix salvatge en terrenys secs i pedregosos.
Gust intens, floral i silvestre.
Per aromatitzar carns, sopes o guisats. Molt usat a la cuina catalana.
HERBA LLIMONA
Planta herbàcia de tiges altes i fulles fines.
Cítrica, fresca i agredolça.
Se’n fa servir la tija per preparar plats de peix, sopes i guisats. Molt habitual en la gastronomia asiàtica.
JULIVERT
Planta de fulles suaus i dentades, en trobem diferents varietats.
Fresc i herbal.
Només s’utilitza cru com a decoració. Es fa servir en salses verdes, barrejat amb all en molts plats o simplement per potenciar gustos.
MENTA
N’hi ha moltes varietats, amb diferents intensitats i aromes.
Refrescant i dolça.
Principalment en plats dolços i begudes, però també en plats salats i guisats.
ORENGA
Planta de fulla petita i flors blanques.
Al contrari de la majoria d’aromàtiques, les fulles de l’orenga seques n’intensifiquen el gust.
Per condimentar salses i carns.
Imprescindible en la cuina italiana.
ROMANÍ
Arbust de fulla dura amb flors liles molt oloroses.
Fresc i vegetal.
En guisats i per aromatitzar olis i carns. Cal treure’l desprès de la cocció perquè les fulles són dures.
SALVIA
Arbust de fulles delicades i flors liles. Se’n coneixen més de 900 varietats a tot el món.
Intens, dolç i amargant.
Se n’utilitzen les fulles i les llavors per carns i vegetals.
Eren molts els que, temps enrere, sobretot a pagès, coneixien un munt d’herbes aromàtiques i les seves propietats. En moltes cases, aquestes herbes eren imprescindibles a l’hora de cuinar. Per exemple, la sopa de farigola, ideal per prevenir els refredats, era un dels plats més habituals dels sopars. L’ús d’herbes aromàtiques, però, no ha caigut del tot. En realitat, en algunes cuines –també dels restaurants– s’està produint una certa recuperació.
Catalana
Francesa
Farigola
Cibulet
Julivert
Estragó
Orenga
Farigola
Romaní
Julivert
Llorer
Llorer
Orenga
Romaní
Ratatouille
Sopa de farigola
Sàlvia
Italiana
Alfàbrega
Cibulet
Mexicana
Farigola
Alfàbrega
Julivert
Coriandre
Orenga
Farigola
Romaní
Herba llimona
Sàlvia
Julivert
Pizza Margarita
Llorer
Guacamole
Tailandesa
Orenga
Romaní
Alfàbrega
Menta
Coriandre
Menta
Herba llimona
Sopa de coco
Catalana
Farigola
Julivert
Orenga
Romaní
Llorer
Sopa de farigola
Italiana
Alfàbrega
Cibulet
Farigola
Julivert
Orenga
Romaní
Sàlvia
Pizza Margarita
Francesa
Cibulet
Estragó
Farigola
Julivert
Llorer
Orenga
Romaní
Sàlvia
Ratatouille
Tailandesa
Alfàbrega
Coriandre
Menta
Herba llimona
Sopa de coco
Mexicana
Alfàbrega
Coriandre
Farigola
Herba llimona
Julivert
Llorer
Orenga
Guacamole
Romaní
Menta
Catalana
Farigola
Julivert
Orenga
Romaní
Llorer
Sopa de farigola
Italiana
Alfàbrega
Cibulet
Farigola
Julivert
Orenga
Romaní
Sàlvia
Pizza Margarita
Francesa
Cibulet
Estragó
Farigola
Julivert
Llorer
Orenga
Romaní
Sàlvia
Ratatouille
Tailandesa
Alfàbrega
Coriandre
Menta
Herba llimona
Sopa de coco
Mexicana
Alfàbrega
Coriandre
Farigola
Herba llimona
Julivert
Llorer
Orenga
Guacamole
Romaní
Menta
El julivert, l’herba aromàtica més conreada a Catalunya, continua utilitzant-se molt. També el fonoll, la menta, l’alfàbrega –que és la base del pesto–, el llorer –un bon element digestiu, ideal per als llegums, els estofats...– o la sàlvia, que dilueix el greix de la carn.
Orenga 0,09
Romaní 1,44
Farigola 1,97
Anet 2,42
Alfàbrega 2,76
Espècies aromàtiques llenyoses 20,20
Coriandre 37,11
Menta 44,76
Fonoll 53,07
Espècies aromàtiques herbàcies 74,80
Julivert 201,29
Orenga 0,09
Romaní 1,44
Farigola 1,97
Anet 2,42
Alfàbrega 2,76
Espècies aromàtiques llenyoses 20,20
Coriandre 37,11
Menta 44,76
Fonoll 53,07
Espècies aromàtiques herbàcies 74,80
Julivert 201,29
Orenga 0,09
Romaní 1,44
Farigola 1,97
Anet 2,42
Alfàbrega 2,76
Espècies aromàtiques llenyoses 20,20
Coriandre 37,11
Menta 44,76
Fonoll 53,07
Espècies aromàtiques herbàcies 74,80
Julivert 201,29
En aquestes pàgines recollim informació d’algunes de les herbes aromàtiques més populars a Catalunya. Hi trobareu una breu descripció de cadascuna, el gust que tenen, els seus usos culinaris, medicinals i ornamentals i, finalment, informació de com conservar-les.
Sistema de plançó
Sistema de tovallola
Emboliqueu les fulles en paper de cuina per treure'ls l’excés d’humitat
Tapeu les branques amb una bossa de plàstic
Poseu-les dins d’una bossa de plàstic amb tancament zip
Tanqueu-ho amb una goma perquè mantingui la humitat
Guardeu-les a la nevera. Algunes plantes com la menta o el julivert es poden congelar
Assecat
Talleu la part de baix de les tiges amb unes tisores o un ganivet
Guardeu-les seques i esmicolades en un pot hermètic
Feu-ne petits rams, lligueu-los i pengeu-los amb les fulles cap avall i deixeu-les assecar en un lloc fresc i airejat perquè no es podreixin
Poseu-les dins d’un
pot amb aigua freda
Guardeu-ho a la nevera o a un lloc fresc
Sistema de plançó
Tapeu les branques amb una bossa de plàstic
Tanqueu-ho amb una goma perquè mantingui la humitat
Talleu la part de baix de les tiges amb unes tisores o un ganivet
Poseu-les dins d’un pot amb aigua freda
Guardeu-ho a la nevera o a un lloc fresc
Sistema de tovallola
Emboliqueu les fulles en paper de cuina per treure'ls l’excés d’humitat
Poseu-les dins d’una bossa de plàstic amb
tancament zip
Guardeu-les a la nevera. Algunes plantes com la menta o el julivert es poden congelar
Assecat
Guardeu-les seques i esmicolades en un pot hermètic
Feu-ne petits rams, lligueu-los i pengeu-los amb les fulles cap avall i deixeu-les assecar en un lloc fresc i airejat perquè no es podreixin
Sistema de plançó
Tapeu les branques amb una bossa de plàstic
Tanqueu-ho amb una goma perquè mantingui la humitat
Talleu la part de baix de les tiges amb unes tisores o un ganivet
Poseu-les dins d’un pot amb aigua freda
Guardeu-ho a la nevera o a un lloc fresc
Sistema de tovallola
Emboliqueu les fulles en paper de cuina per treure'ls l’excés d’humitat
Poseu-les dins d’una bossa de plàstic amb
tancament zip
Guardeu-les a la nevera. Algunes plantes com la menta o el julivert es poden congelar
Assecat
Feu-ne petits rams, lligueu-los i pengeu-los amb les fulles cap avall i deixeu-les assecar en un lloc fresc i airejat perquè no es podreixin
Guardeu-les seques i esmicolades en un pot hermètic
També incloem un mapa dels anomenats Parcs de les Olors que hi ha repartits per tot Catalunya. En cada parc es conreen, de manera ecològica, nombroses plantes aromàtiques i medicinals. S’hi fan diverses activitats per a tot tipus de públic per donar-les a conèixer: visites guiades, tallers... A més, tenen agrobotiga, on es venen productes elaborats amb plantes que serveixen no només per cuinar, sinó també per fer infusions, per perfumar els calaixos de la roba o per a la cosmètica.Els Parcs de les Olors no són jardins botànics amb cartellets i caminets, sinó espais on es poden tocar les plantes. Si hi aneu, podreu agafar una fulla o una petita branca de cada planta, fregar-la i ensumar-la. És la millor manera de conèixer-les.
1.
Prat de Sala (Alta Ribagorça)
2.
Molí del Casó (Berguedà)
3.
Sant Joan les Fonts (Garrotxa)
4.
Celrà (Gironès)
5.
Ivars de Noguera (Noguera)
6.
Can Gessé (Segrià)
7.
Linyola (Pla d’Urgell)
8.
Claret (Segarra)
9.
Cal Forner (Berguedà)
10.
Taradell (Osona)
11.
El Serrat (Vallès Oriental)
12.
El Secret del Bosc (Maresme)
13.
Les Basselles (Garrigues)
14.
Mas de Caret (Conca de Barberà)
15.
Reus (Baix Camp)
16.
Sant Marçal (Alt Penedès)
17.
Búger (Mallorca)
1.
Prat de Sala (Alta Ribagorça)
2.
Molí del Casó (Berguedà)
3.
Sant Joan les Fonts (Garrotxa)
4.
Celrà (Gironès)
5.
Ivars de Noguera (Noguera)
6.
Can Gessé (Segrià)
7.
Linyola (Pla d’Urgell)
8.
Claret (Segarra)
9.
Cal Forner (Berguedà)
10.
Taradell (Osona)
El Serrat (Vallès Oriental)
11.
12.
El Secret del Bosc (Maresme)
13.
Les Basselles (Garrigues)
14.
Mas de Caret (Conca de Barberà)
15.
Reus (Baix Camp)
16.
Sant Marçal (Alt Penedès)
17.
Búger (Mallorca)
1.
Prat de Sala (Alta Ribagorça)
2.
Molí del Casó (Berguedà)
3.
Sant Joan les Fonts (Garrotxa)
4.
Celrà (Gironès)
5.
Ivars de Noguera (Noguera)
6.
Can Gessé (Segrià)
7.
Linyola (Pla d’Urgell)
8.
Claret (Segarra)
9.
Cal Forner (Berguedà)
10.
Taradell (Osona)
11.
El Serrat (Vallès Oriental)
12.
El Secret del Bosc (Maresme)
13.
Les Basselles (Garrigues)
14.
Mas de Caret (Conca de Barberà)
15.
Reus (Baix Camp)
16.
Sant Marçal (Alt Penedès)
17.
Búger (Mallorca)
![MOC](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1616 918"%3E%3C/svg%3E)
