Quan es troben un grapat de músics que comparteixen edat, espais i referents, només falta posar el nom a l'escena. A aquesta se l'ha anomenat la banda del pati a partir dels col·laboradors del nou i exitós elapé de The Tyets. De tots aquests projectes que apareixen en aquest reportatge, i als quals cal afegir artistes emergents com Xicu, Ven'nus i Lluc, la primera cosa que cal destacar és que no fan exactament el mateix gènere i que cadascú té les seves particularitats a partir de punts de vista semblants: són joves d'entre 20 i 26 anys, toquen música d'arrel electrònica amb els efectes i arranjaments habituals de la música d'avui i es dirigeixen a la generació Z, amb tot el que això suposa en l'àmbit de canals (xarxes socials) i llenguatge. "Diria que tenim la sensació de formar part d'alguna cosa conjunta amb gent amb qui compartim maneres d'entendre la música i certs referents. Però no sonem igual, per exemple nosaltres som molt diferents de la Julieta, però ens hem trobat junts en aquest creixement. Que a un li vagi bé ajuda l'altre", explica el Xavier dels Figa Flawas. La cantant barcelonina també reconeix els trets en comú: "Entenem com funciona la indústria d'avui. Abans es feia un disc cada any, mentre que ara estem constantment publicant singles i novetats. Compartim el com i de quina manera ens comuniquem i les maneres de fer", resumeix la Julieta. I el que sembla més important avui: són amics entre ells. "El que realment m'importa de tota aquesta gent és el que veig en l'àmbit personal. A mi m'han tractat sempre molt bé, hi ha estima i tinc l'ideal que hem d'ajudar-nos els uns als altres, deixant a banda l'ego i els números", diu Triquell, que tanca el tema amb una frase quasi per tatuar-se: "Hem de fer pinya, que el món ja està prou dividit".
De Triquell a The Tyets: la banda sonora de l'estiu
L’èxit de The Tyets visualitza l’última fornada de bandes catalanes. Noms com Triquell, Julieta, Maria Hein i Figa Flawas s’han fet forts a partir d’un pop contemporani que mira als grans referents internacionals d’avui i que suma milions d’escoltes
BarcelonaUn so nou per esmicolar l'anterior. En totes les revolucions de la música popular, han estat els joves els que han agafat les regnes de la situació i han forçat que hi hagués canvis. L'equació és simple: de cop i volta coincideixen en l'espai-temps tot un seguit d'artistes talentosos que emergeixen a partir d'un públic que els reclama i que desplacen el que hi havia abans. Recordant el lema de la Tamla Motown, la discogràfica soul que durant els anys 60 es reclamava com la portadora del so de l'Amèrica jove, hi ha tot de noms que han pres la paraula després d'anys de cert immobilisme musical al circuit mainstream del nostre país. Aquesta irrupció s'ha anat coent a poc a poc i ha esclatat sobretot l'últim any, quan tot de grups nous, amb nois i noies nascuts a partir de l'any 1997, han començat a ocupar espais que fins ara eren reservats a bandes d'altres gèneres i generacions. Una xarxa de projectes que han fet el clic i han canviat l'ecosistema musical nacional, començant un procés que tindrà un dels seus punts àlgids aquest estiu, quan seran els amos dels escenaris. El relleu és aquí i la nova fornada ha arribat per quedar-se.
El que no esperàvem era que el símbol d'aquesta transició inclogués una sardana. La cançó Coti x Coti de The Tyets suma 10 milions de reproduccions a les plataformes de streaming en tres mesos, cosa fins ara inèdita en un tema en català i només a l'abast de Milionària, de Rosalía. El triomf incontestable d'aquest hit sintetitza una de les millors coses de la nova escena: tenir un esperit absolutament pop a partir dels sons d'avui i la vocació de ser de masses a través de la modernitat sense renunciar a una certa catalanor i tradició. Perquè ens entenguem: l'himne fet per i per a gent que coneix tan bé l'obra de Bad Bunny, Tyler the Creator i Dua Lipa com els discos de Manel. El resultat salta a la vista: la lletra la canten les jugadores de futbol del Barça, la Dulceida, jo, tu i tota la família.
"Diria que hem tocat l'enter", explica Oriol de Ramon, de The Tyets, que amb el seu últim àlbum, Epic solete, s'han convertit en el primer grup en català que supera el milió d'oients mensuals a Spotify. El duet del Maresme ha entrat per la porta gran a la popularitat més absoluta, aportant una nova manera de fer, pensar i entendre la música. "Hem estat molt temps picant pedra, aquest disc no s'entén sense la nostra trajectòria", diuen ells. I és així, perquè no són exactament nouvinguts. No s'han saltat cap dels passos i ja fa un lustre que publiquen cançons, obrint cada cop més el nínxol i adaptant els sons urban cap a un pop totalment desacomplexat: "Tot el que fem és a partir d'una base pop, però el nostre disc és eclèctic, toca moltes coses. El que més ens preocupava era que sonés fresc i ho hem aconseguit", diu Xavier Coca. Fundats l'any 2018, The Tyets formen part del grup d’artistes que van normalitzar el trap i el reggaeton primigeni en català, compartint espais i escenes amb noms com 31 Fam, Flashy Ice Cream i Lildami, a qui correspon el mèrit d'haver estrenat els grans espais i ser el referent més directe de tots aquests grups que ara són a la rampa de sortida.
Ell, Damià Rodríguez, va trencar barreres que durant anys semblaven insalvables, com ara que un cantant de música urbana en català aparegués en un disc de La Marató o fes de jurat d'un talent show a la televisió pública. I és precisament en aquest espai que Catalunya descobreix Cesc Fuentes, conegut artísticament pel cognom de la seva mare, Triquell, una de les pedres precioses de la nova esquadra de músics locals, algú que ha aconseguit fer oblidar qualsevol mena de clixé per la seva participació en Eufòria (TV3) a base d’èxits indiscutibles com Road Trip i Jugular.
"Vaig estat molt exposat i quan en vaig sortir vaig decidir que volia posar els fonaments d'un projecte que funcionés a mitjà-llarg termini, perquè quan vens del món mediàtic tot és per ara mateix", explica el cantant, que al març va presentar el seu primer disc, Entre fluids, produït per Arnau Vallvé (Manel), un treball que passeja per tot d'espais preferits: el ball de club, la sofisticació dels 80 i l'esperit pop. "La meva carta de presentació no és el que pugui estigmatitzar la tele o els mitjans, sinó la música, que és la millor manera que tinc de comunicar-me amb el món", diu.
Un estiu de grans escenaris
El Festival Cruïlla, el Canet Rock, el Share o el Vida són alguns dels esdeveniments multitudinaris que han apostat definitivament per aquests nous artistes locals. The Tyets i Triquell, però també Mushkaa, Julieta, Maria Hein i els Figa Flawas, últims guanyadors del concurs Sona 9, són alguns dels que a l'estiu sumaran més cartells als Països Catalans. Hi haurà qui tindrà millors horaris i escenaris que altres, però tots aprofitaran la temporada i els centenars de xous que sumen per consolidar encara més les seves propostes. "Fa anys que aquest moment es coïa", assegura Xavier Cartanyà, del duet de Valls Figa Flawas, que aquest any han superat el milió i mig de reproduccions del seu Mussegu: "Fins ara teníem Lildami, ja era en un circuit gran, i The Tyets, a qui els anava molt bé, però l'últim any hi ha tot de propostes que estan ocupant espais i es converteixen en referents", assegura.
Els festivals no són el lloc on et jugues la lliga, sinó a les festes majors de juliol i agost. És aquest circuit, sovint vedat a la cultura moderna i urbanita, el que realment marca l'estil predominant del país. Catalunya s'ha passat pràcticament una dècada en què cert estereotip de formació s'ha atipat de copar els concerts (i pressupostos) de les regidories de Cultura de pobles i ciutats: són els grups que popularment es coneixen com de trompetes. Bandes com Txarango, Els Catarres, Doctor Prats i Buhos, que amb el seu so tan característic, una mena de pop accelerat amb instruments de vent, lletres bonistes, cors futbolers i èpica desfermada, han fet del país el seu vedat privat d’espectacles en directe. Ara, després de tants anys de ser caps de cartell i de gaudir d'una immensa popularitat, aquest moviment podria començar a mostrar símptomes d'esgotament a causa, entre altres coses, de la saturació i de certa desconnexió amb el que passa internacionalment: "Vivim un moment de transició, perquè la gent jove està escoltant música de fora que s'assembla molt més al que fem nosaltres que no pas a l'escena de trompetes que hem tingut durant tants anys", raona Xavier Coca, de The Tyets. "Estem entrant als espais de festa major perquè és el que demana la gent. És un canvi generacional, un relleu dels que venim al darrere", afegeix Pep Velasco, veu dels Figa Flawas.
En aquest sentit, la nova fornada està preparada per incorporar-se a aquesta primera divisió. Això no vol dir que les estrelles estiuenques habituals -Els Pets, Zoo, Oques Grasses- ni els grups de guitarres més de moda - Ludwig Band, Ginestà- toquin menys a partir d'ara, però sí que un batalló de projectes recents entri en aquests circuits amb formacions i referents nous i sent els preferits del públic més jove. El que sembla clar és que la generació TikTok d'aquí comença a tenir unes figures locals pròpies i populars que miren a la cara les coses que s'estan fent a fora. "Cada vegada hi ha més varietat en català i això és un gran què, perquè els que estem fent música moderna d'arrel més electrònica hem crescut sense miralls d'aquí. No hem vingut a canviar res, sinó a fer el que s'escolta a tot el món, i era estrany que no passés fins fa res en la nostra llengua", explica Marian Hein, una de les últimes incorporacions al circuit nacional. Nascuda el 2003, la mallorquina ha fet una ràpida evolució de cantautora més clàssica a cantant pop d'avui. "Tenia ganes de canviar, de fer coses noves i diferents. Després de treballar amb la Julieta i posar-m'hi amb l'ordinador de casa, ara tiraré per un so més urbà i modern". Hein, que es passarà l'estiu preparant el llançament del seu segon disc, previst per al setembre, gaudeix del seu primer gran èxit fins avui, Club, una cançó que comparteix amb la Julieta i que ens presenta dues dives de pop ballable, rabiosament actual i inèdit en català.
L'obsessió de les xifres
Aquest grup de gent, tots força amics entre ells, comparteix amb el seu públic la immediatesa, però també la sensació que tot és efímer i que es pot acabar quasi d'un dia per l'altre. En aquest sentit, són conscients que avui pugen com l'escuma, però que en aquest negoci tot és cíclic. "Estem en una constant exploració i ara hi ha una tendència que està molt bé, però tampoc m'hi vull agafar gaire perquè vull continuar fent música encara que no sigui a la cresta de l'onada", diu Triquell, que també parla sobre la dictadura del clic. L'obligació per tenir bones xifres a internet com a senyal que les coses et van bé no és tan diferent de la que s'ha tingut sempre, però avui els comptadors de les plataformes avancen quasi en temps real, cosa que pot acabar fàcilment en una fixació que derivi en problemes de salut mental. "S'ha d'anar molt amb compte de no caure en l'obsessió dels números -diu el creador d'Entre fluids- perquè és molt fàcil començar a viure perseguint fantasmes i fer un contingut només basat en el reconeixement". En el cas de la Julieta, que supera els 200.000 oïdors mensuals a Spotify, les xifres són una motivació, però no la màxima preocupació: "El que més valoro és que s'entengui el que estic fent, però esclar que em fa feliç que m'escoltin".
El seu primer àlbum s’està publicant per parts, en episodis en forma d'EP, seguint una història que es divideix en tres espais diferents i que s'inspira, segons els capítols, en la ciutat, els somnis i altres mons. Amb aquest treball, Julieta Gracian s'ha col·locat entre les cantants més populars de l'escena emergent del país, aconseguint deixar petita la Sala Barts a finals de maig amb un sold out indiscutible. "Noto que la gent ha fet un canvi de xip amb mi, de cop et consideren artista i et comencen a trucar de llocs d'on abans no et trucaven", diu. A ella i a tota la resta els espera un estiu mogut, un trimestre per aprendre com funciona aquesta indústria i que els acosta al seu somni de ser cantants de trajectòries remarcables. "Serà el meu primer estiu de gira -Alguna nit Tour- i vull gaudir-ne molt, sabent que serà molta feina, però amb molta energia, encara que és una cosa que no hagi fet mai fins ara", tanca la Julieta. Serà el millor estiu de la seva vida.