Quan Truman Capote va ser feliç contra pronòstic
¿Es pot tenir una infància feliç vivint lluny dels pares, divorciats i mal avinguts, acollit per uns parents que ja havien criat la mare òrfena, que els va sortir rebel i es va casar als 16 anys per marxar de casa, i cuidat per una cosina llunyana una mica especial, de seixanta-tants anys? Així va ser la infantesa de Truman Capote. Ho va convertir en literatura a El convidat del Dia d’Acció de Gràcies. Abans d’anar a parar a aquella casa d’Alabama, havia presenciat les sovintejades baralles a crits dels pares, que als vespres el deixaven sol en una habitació d’hotel. Passar a viure amb l’estrambòtica cosina no devia ser tan dolent. I no ho va ser.
Com que aquest dilluns 30 de setembre fa 100 anys del naixement de Capote, recupero l’edició d’Empúries que li va dedicar Quim Monzó, en el doble paper de traductor i prologuista. El llibre també inclou Un record de Nadal i Nadal, igualment basats en la seva infantesa al sud. El convidat... el va publicar als quaranta i pocs anys, quan ja s’havia consagrat amb títols com Esmorzar a Tiffany’s i A sang freda, llibre amb el qual «es va empescar un gènere: la novel·la sense ficció», anota Monzó.
Els tres contes transcorren en un poblet d’Alabama, a la dècada dels 30. Els parents són una família tirant a excèntrica. La seva cuidadora, la Sook Faulk, una mena de nena gran i carinyosa, acaba esdevenint la seva millor amiga: dos solitaris, dues criatures abandonades que fan una vida peculiar. Ell és en Buddy. Ella té els cabells blancs i esquilats, encorbada d’espatlles. Viuen sols en una casa atrotinada de sostres alts. El millor àpat del dia és l’esmorzar. Fan pastissos, melmelades, cullen flors i herbes del bosc, van a pescar als rierols i passen moltes hores a la cuina. Ella cada dia s’aixeca a les quatre a encendre el foc. Se’n van a dormir quan es pon el sol.
Un dia, al llenyer del pati hi munten el Museu de la Diversió i els Prodigis: la diversió és un estereòptic amb diapositives amb vistes de Washington i Nova York, i el prodigi, un pollastre de tres cames covat per una de les seves gallines. La Sook mai ha anat al cine ni ha menjat en un restaurant i pràcticament no ha sortit del poble. No se sap ben bé per què, el dia 13 de cada mes se’l passa al llit. És tímida amb tothom tret dels estranys. Esclar, en Buddy també és un nen una mica estranyot. Llegeixen junts els llibres de text i a ella, que quasi no va anar a escola, li encanta l’atles de geografia. En Buddy treu molt bones notes, "fins i tot d’aritmètica", se n’enorgulleix la Sook.
Però a l’escola en Buddy té un problema. L’Odd Henderson, d’una família que avui en diríem desestructurada –el pare és contrabandista de licor i són una desena de germans–, li fa la punyeta i l’acusa de "marieta". Tenen 12 anys. Per millorar la relació, la Sook decideix convidar els Henderson el Dia d'Acció de Gràcies. No faré un espòiler de com acaba la cosa. És una història molt bonica.
Al conte Un Nadal apareix el pare. A Capote, el cognom no li venia del pare natural, que va acabar a la presó, sinó del segon marit de la seva mare, José García (Joseph) Capote, natural de La Palma (Canàries). Aquest havia fet fortuna a Nova York, on Buddy acabaria anant a viure i a estudiar, amb estades també a Greenwich. Però abans d’això, quan encara s’està amb la Sook a Alabama, un Nadal el Capote pare el fa anar en autobús –sis-cents quilòmetres– a Nova Orleans perquè es vegin, el porta a restaurants a menjar ostres i li fa regals. Però en Buddy no acaba d’entendre això de l’amor paternal.
Amb els anys, com la seva mare alcohòlica –"ma mare, que era excepcionalment intel·ligent, era la noia més maca d’Alabama"–, Truman Capote acabaria caient en la beguda. Això, i el rebuig de la societat novaiorquesa a acceptar la seva homosexualitat, el van portar a l’abisme de l’abús de l’alcohol i les drogues. A part de les seves parelles, entre els seus amics s’hi comptaven Harper Lee, Carson McCullers, Tennessee Williams, Norman Mailer, Marilyn Monroe, Jacqueline Kennedy i Andy Warhol. I més enllà de l’Odd Henderson, també va conrear altres bons enemics, com ara Gore Vidal. Truman Capote va morir el 25 d’agost de 1984, ara ha fet 40 anys.
