Turisme a cop de pedal: "És igual si portes una bicicleta de 500 euros o una de 10.000"

BarcelonaEsport, territori i respecte pel medi ambient. Hi ha poques activitats avui dia que congeniïn tan bé aquests tres conceptes com el cicloturisme, la modalitat del ciclisme que marida viatge i turisme respectuós amb l'única condició que la bicicleta sigui el mitjà de transport utilitzat. Perquè hi ha moltes maneres d'entendre el cicloturisme, quasi tantes com practicants, però totes elles coincideixen en una cosa: l'amor absolut a la bicicleta, la total falta de competitivitat i les ganes de descobrir el món, proper o llunyà, a cop de pedal.

En una època en què les curses i les marques compartides en aplicacions com Strava són tan rellevants en l'àmbit d'aficionat, el cicloturisme aposta per una altra filosofia de vida, posant al davant la interacció amb el territori i l'activitat de pedalejar enfront dels millors temps i arribar primer o segon. "Prioritzo conèixer l'entorn natural al nombre de quilòmetres que faré o la mitjana de velocitat que sumaré. L'esforç el faig per evitar polígons industrials i arribar a llocs que per mi són desconeguts però que em criden l'atenció, no per anar més lluny", explica el ciclista aficionat Eduard Polls.

Polls, que ha viatjat per països com Noruega, Itàlia, Suïssa o Àustria amb la seva bicicleta, assegura que per ell, la "màxima expressió" del cicloturisme és el viatge amb alforges (el conjunt de dos sacs formats d'una sola peça que permet portar equipatge) i la tenda de campanya: "Quan fas turisme en bicicleta passes a ser un element més del territori on ets. Representa la simbiosi entre la persona i la màquina, tots dos autònoms, portant la casa a sobre i viatjant per espais naturals", explica.

Moltes maneres d'anar en bicicleta

El cicloturisme té molta mitologia i maneres de practicar-lo: hi ha qui surt a pedalar, fa 50 quilòmetres fins a un lloc que no coneix, corona el matí amb un esmorzar de forquilla ben regat i torna a casa, i a la vegada també hi ha aquells que viatgen amb bicicleta per tot arreu, des d'un parell de dies fins qui fa la volta al món amb les seves alforges. "El cicloturisme és una marca que acull moltes maneres d'anar en bicicleta, té un concepte molt divers que cadascú entén com vol", explica Rafael Vilalta, escriptor, periodista i cicloturista que ha publicat llibres com 50 itineraris de cicloturisme tranquil per Catalunya: "Això va de participar en esdeveniments reglats, com la mítica marxa ciclista Quebrantahuesos, i a la vegada de descobrir el territori carregant quatre trastos i tirant amb la bicicleta fins on puguis".

Per fer una ruta de cicloturisme es necessita, bàsicament, una bicicleta i ganes de conèixer l'entorn. Res més, "és tenir les ganes de perdre't", diuen. A partir d'aquí et pots decidir a travessar els Alps o anar d'Argentona a Premià de Dalt, tot depenent de l'experiència, la forma i les ganes de cadascú. Per tal de preparar la ruta comptem amb diverses eines que podem trobar fàcilment i gratuïtament a la xarxa. La principal és Wikiloc, recomanada per tots els experts, però també els molts blocs de ciclistes anònims que conviuen a internet, on òbviament cal estudiar tots els mapes de carreteres i camins. A més, és molt aconsellable anar a buscar tríptics i mapes específics a les oficines de turisme del territori.

Però com passa amb qualsevol viatge, els que es fan amb bicicleta també s'han de planificar amb cura i comptant amb diverses variables a tenir en compte: el nombre de dies que disposem, l'estat de forma en el que estarem quan el comencem, el nombre de quilòmetres i desnivell acumulat que volem i podem suportar cada dia, quins són els espais que volem visitar, buscar els llocs on dormir o comprar menjar i els horaris de tots aquests llocs. En aquest sentit, és important per al ciclista conèixer l'entorn que visitarà durant el viatge, perquè potser podem descobrir que desviant-nos una mica de la ruta hi ha alguna cosa que no ens podem perdre. 

12 recomanacions per fer turisme en bicicleta

L'Agència Catalana de Turisme ofereix una sèrie de consells pràctics per a la pràctica del cicloturisme:

• Valorar si tenim la preparació física apropiada a la ruta escollida, ser conscient de les pròpies limitacions i actuar amb seny.
• Abans de sortir, cal revisar l’estat de la bicicleta. Comprovar els llums i reflectants, frens, cobertes, canvis i cadena, greixar les parts mòbils, completar les eines i recanvis necessaris (manxa, oli, palanques per treure la coberta, equip de reparació de punxades, equip d’eines, pneumàtics de recanvi i cables per als frens i els canvis...).
• És molt convenient disposar de portapaquets posterior amb alforges laterals.
• Portar equipament complementari adequat (guants de bici, casc, comptaquilòmetres i GPS, si escau...).
• Les característiques de les rutes que proposem fan imprescindible l’ús de mapes topogràfics (els d’escala 1:50.000 són els més adequats).
• Tenir la informació corresponent i suficient de la zona, possibilitat d’allotjament durant la ruta, telèfon d’emergència, etc.
• Consultar la previsió meteorològica.
• Deixar a algun familiar o amic el recorregut previst.
• A l’estiu és convenient disposar d’una segona botella d’aigua i reposar-la contínuament.
• Respectar la prioritat dels vianants i les normes de circulació.
• Respectar el medi ambient i l’entorn natural.

Estudis del territori en moviment

La senzillesa en el viatge en si fa que aquí tot s'equipari: "En el fons és igual si portes una bicicleta de 500 euros o una de 10.000 –explica Vilalta–. Aquesta és l'activitat per als que no busquen guanyar res, sinó que volen passar una bona estona amb la bici al centre". En aquest sentit, el ciclista Eduard Polls apunta a tots els vessants antropològics que t'aporta fer un viatge d'aquestes característiques: "Portem un vehicle ideal per estudiar la societat i la petjada de l'humà en l'entorn natural, a més de l'organització social, cultural i urbanística. Fent cicloturisme veus com són els pobles, les cases arquitectònicament, què i com es menja, com s'organitzen amb els horaris d'obertura... Et permet fer petits estudis del territori on ets".

El que sembla indiscutible és que el ciclisme està de moda. De fet, a Catalunya tenim la ciutat de Girona com una de les capitals de la bicicleta a escala europea i un exemple de la febre pel cicloturisme. No només per la gran quantitat d'establiments especialitzats (siguin botigues i tallers de bicis o cafès ciclistes), sinó també per la gran varietat de rutes que permet. Des d'allà pots acostar-te als Pirineus, al Pla de l'Estany, a la Garrotxa o a l'Empordà, entre d'altres. Aquesta febre per l'esport inclou també el cicloturisme? Polls és escèptic amb com es pensa i es viu tot plegat: "Sembla que hi ha un corrent cada vegada més gran de publicitar i comprar els nostres registres i millors marques personals a les xarxes socials. Això va a la contra de l'esperit viatger i fins a cert punt contracultural del cicloturisme".