Ulisses a l’alta terra

Amb la voluntat de gaudir d’un retir de cent dies per escriure un llibre definitiu que faci “innecessari d’escriure’n cap altre” –i que ha de portar per títol La dignitat de l’home sol–, un professor d’institut es planta a Quercus, el seu refugi al cor de la serra de Tramuntana, per seguir els exemples de Walden de Henry David Thoreau i dels seus venerats beatniks. Però el somni, a poc a poc, s’anirà pervertint a partir de la constant invasió de records viscuts amb el seu grup de col·legues, una sèrie d’orgullosos escriptors de segona fila hereus del bartlebiesc esperit “m’estimaria més no fer-ho”, autoanomenats Tramuntans i que han acabat fatal junts i per separat. Afegit a això, petites traves emprenyadores i mals presagis aniran prenent forma diabòlica per constatar que el fatal abisme entre l’ésser humà i la natura és cada cop més insalvable. Amb aquesta genial premissa torna el versàtil i sempre elegant Víctor Gayà al gènere novel·lístic: 'Cabres' és una proposta brillantíssima que combina amb encert la reflexió filosòfica, el retrat generacional, la metaliteratura, l’epifania mística, la defensa ecològica, el terror sobrenatural i els crims més negres.

En efecte, Cabres de Víctor Gayà m’ha captivat a cada pàgina. Enganxa amb una capacitat bestial que demostra la mà mestra d’un autor també dotat per a l’assaig i per a la poesia que, en aquesta ocasió, construeix el seu darrer llibre com un àgil trencaclosques en què la informació es dosifica amb mestria a través de píndoles que van encaixant talment un joc perfecte de nines russes. A més a més, l’hàbil Gayà, amb el seu toc característic, ens convida a una  metòdica simfonia de lleugeres però perceptibles modulacions morals que aconsegueix que ens enfrontem a conflictes estremidors que esdevenen un símbol de la cara més sòrdida de la humanitat. Amb alè intimista i èpic alhora, Víctor Gayà converteix la serra de Tramuntana en un enfilall de muntanyes sagrades, és a dir, en un esplèndid escenari literari per a una aventura humana que representa una mítica lluita espiritual i física contra els elements, i que posa en dansa conceptes de Weil, Lévinas o Agamben, entre d’altres. Per reblar el clau, els diàlegs tenen una gràcia especial entre l’elevació pregona i la ironia més crua. El volum també conté crítiques duríssimes contra el devastat món educatiu i un retrat implacable de l’addicció a les drogues al més pur estil Jordi Cussà. Raó té Aránzazu Miró quan al pròleg diu que hi podem “reconèixer una Mallorca molt actual”, a més d'un obscur “mirall de la nostra societat”.

Cabres de Víctor Gayà és una novel·la absolutament esplèndida, sublim, i connecta amb un clàssic com Solitud de Víctor Català o amb The White Goddess, treball emblemàtic d’un altre insigne eremita de la Serra com Robert Graves.