Els últims presidents de l’Íbex-35 que concentren tot el poder

MadridSón una rara avis perquè només són vuit noms i cognoms d’un total de seixanta alts directius de l'Íbex-35 els que avui dia assumeixen les funcions de president i conseller delegat dins d'una companyia. D'aquests vuit, el nom i cognom que recentment ha copsat tots els focus ha estat el de Francisco Reynés, president i conseller delegat de Naturgy. Tot i l'intent frustrat el juliol de l'any passat perquè assumís només l’etiqueta de president i tingués un número dos, el mateix Reynés ha allunyat fa poc la idea d'un canvi en la cúpula de l'energètica: “El consell d'administració [actual] és el que el consell ha decidit que tinguem ara”, va afirmar fa dues setmanes, durant la junta general d'accionistes.

Reynés, però, no està sol. L'acompanyen José Manuel Entrecanales, president i conseller delegat d'Acciona; Maurici Lucena, cara visible d'Aena; Juan López-Belmonte Encia (Rovi); Antonio Huertas (Mapfre); Gabriel Escarrer (Meliá); Manuel Manrique (Sacyr), i, finalment, Enrique Díaz-Tejeiro (Solaria). Són els últims directius totpoderosos –com a mínim de cara a la galeria– de l'Íbex-35: assumeixen la funció de màxim executiu de la companyia i, alhora, en presideixen el consell d'administració. El que en l'argot econòmic s'anomena dualitat.

La tendència, però, al pinyol del poder econòmic a Espanya ha estat la de deixar enrere aquesta concentració del poder. "Existeix una crida per avançar en la separació entre la gestió [d'un conseller delegat] i el control [d'un president]", apunta la investigadora especialitzada en negocis i administració de la UB Business School, Johana Sierra, a l'ARA. Es tracta d'un toc d'atenció que neix de les polítiques de bon govern corporatiu dibuixades des dels organismes supervisors, com és el cas de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el supervisor borsari espanyol, però també des del Banc Central Europeu (BCE) o l'OCDE. Sierra puntualitza que el missatge es dirigeix, sobretot, a les grans empreses. "Una empresa petita sempre és més fàcil de gestionar. Els processos són menys complexos", comenta la investigadora. Per al director d'Esade Madrid i del Centre de Govern Corporatiu d'Esade, Mario Lara, "hi ha un ampli consens [...] en el fet que aquest model és el que més minimitza el risc i contribueix a la sostenibilitat a mitjà i llarg termini".

El sistema, doncs, pel qual s'ha anat apostant és aquell que combina la figura d'un màxim responsable, que presideix el consell d'administració, amb la d'un conseller delegat (CEO), que a priori hauria d'aglutinar totes les funcions executives o de gestió. "És bo? Sí. És convenient? També. Però és obligatori? No", puntualitza el professor de direcció de persones a les organitzacions de l'IESE Business School, Guido Stein, que creu que "és interessant quan [president i CEO] van a l'una, si no és preferible que hi hagi una una sola persona".

L'any 2017 la proporció de companyies de l'Íbex-35 amb separació de poders era del 74,3%, xifra que s'enfila fins al 76,5% l'any 2023, segons dades de l'informe La rellevància de la independència als consells d'administració de l'Ibex-35, elaborat per Esade. De fet, a aquesta moda està previst que s'hi sumi la constructora Sacyr. El president i CEO de la companyia des de fa 13 anys, Manuel Manrique, va anticipar ara fa un any la intenció de nomenar un conseller delegat l’any 2025. L'objectiu, defensava el mateix Manrique, és avançar en "qualitat" de governança. La separació del càrrec, però, no és una qüestió desconeguda a l'empresa: Manrique ja era conseller delegat de Sacyr quan l'empresari esquitxat pel cas Villarejo Luis del Rivero n'era el president executiu. Amb la marxa de Rivero l'any 2015, Manrique va entomar d'una tacada tot el poder.

Debat obert

En el cas espanyol, el Codi de Bon Govern de la CNMV és la guia mestra que, tot i no ser d'obligat compliment, ni tampoc recollir sancions, suggereix com millorar la governança corporativa de les societats cotitzades. Sobre les funcions del president, però, l'organisme assumeix que hi ha "debat" a l'hora de determinar si és "oportú" que qui ocupa aquest càrrec assumeixi, alhora, les funcions de conseller delegat de la societat. "Qualsevol de les solucions [la dualitat o la coexistència de les dues figures] ofereix avantatges i inconvenients", apunta el supervisor borsari, tot i que remarca "no oblidar el principal desavantatge" de tenir un president i conseller delegat alhora: "la concentració de molt poder en mans d'una única persona". "Quan hi ha moments de profunda transformació d'una companyia, l'acumulació de poder pot tenir sentit des d'una perspectiva de preservació del valor i eficiència en la gestió", reflexiona Lara.

El cas de Mapfre, l'empresa espanyola per excel·lència del sector de l'assegurança, encaixa en aquest debat sobre avantatges i inconvenients. Antonio Huertas, president i CEO de l'empresa, argumentava fa uns anys que aquesta opció els permetria "ser més àgils i eficaços, a la vegada que incrementem el control i la supervisió de l'activitat". A més, defensava que la concentració del poder quedava matisada per la creació d'un comitè executiu.

A banda de no separar la gestió del control de l'empresa, la dificultat per supervisar el treball propi o el fet que sigui "més fàcil" entrar en un conflicte d'interessos són, a ulls de Sierra, altres implicacions "negatives" de la concentració del poder. "Pot conduir a una falta d'ètica", apunta la investigadora, que recorda que "a Espanya els casos d'escàndol han estat evidents".

De fet, un dels darrers grans moviments en una cúpula de l'Íbex-35, a Iberdrola, no va ser precisament plàcid. Amb la imputació d'Ignacio Sánchez Galán en el cas Villarejo, que va esquitxar gran part de la vella guàrdia de l'Íbex-35, va créixer la pressió, sobretot per part dels fons d'inversió de la companyia, perquè l'alt directiu deixés enrere la verticalitat i acceptés una separació del poder, cosa que va acabar passant l'any 2022 amb la introducció d'un conseller delegat. Des d'aleshores, Galán només és el president executiu.

El pes de l'empresa familiar

Sacyr, però, no ha estat l'única cotitzada de l'Íbex-35 que ha tingut un anar i venir pel que fa a la coexistència entre un president i un conseller delegat. Naturgy, quan encara era Gas Natural, va tenir com a president primer Salvador Gabarró i després Isidre Fainé –l'actual president de CriteriaCaixa–, mentre que el barceloní Rafael Vilaseca era el conseller delegat. Una bicefàlia que va desaparèixer l'any 2018 amb l'arribada de Reynés.

Qui, en canvi, mai ha entrat en aquest terreny de la separació de poders és Acciona, on la figura de president i conseller delegat sempre ha recaigut en una mateixa persona, de cognom Entrecanales, una de les famílies més riques de l'Estat i que controla la companyia. El mateix ha passat a Rovi, empresa familiar dirigida històricament pels Belmonte. També a Melià, on Gabriel Escarrer pare va deixar, després de 70 anys al capdavant, al seu fill Gabirel Escarrer la presidència i el càrrec de conseller delegat. I, finalment, Solaria, sota la batuta de la família Díaz-Tejeiro, en concret del fundador, president i conseller delegat Enrique Díaz-Tejeiro. "L'estructura d'empresa familiar, molt present a Espanya, tendeix a un model de dualitat [concentració del poder]", apunta la investigadora de la UB Business School.

Per a Sierra, el vincle familiar sempre és una de les "resistències" a caminar cap a una separació del poder. A més, solen ser cotitzades molt més vinculades al model continental, encara majoritari a l'Estat, en què la concentració de la propietat és alta i els actors principals són grans blocs d'accionistes acompanyats de la banca.

Una "teranyina" de poder

Ara bé, en aquelles cotitzades en què hi ha una coexistència per separat dels dos càrrecs, el de president i conseller delegat, també hi ha matisos. "Cal mirar més enllà de la caixeta del càrrec i fixar-se en el nom. Aleshores la cosa potser canvia", reflexiona Stein, que posa d'exemple el cas de Florentino Pérez, president executiu d'ACS: "Pot tenir un conseller delegat, però per la seva idiosincràsia personal, ell [Florentino Pérez] mana molt". "Les etiquetes poden arribar a ser purs formalismes", reitera el professor de l'IESE.

Tot i que 27 companyies de l'Íbex-35 han optat per la coexistència entre president i conseller delegat, en onze d'elles el president manté les funcions d'executiu, de manera que té més poder i representativitat, mentre que en la resta les assumeix el conseller delegat. A banda de Florentino Pérez, altres exemples de presidents amb funcions executives són els d'Ana Botín (Banco Santander), Juan José Brugera (Colonial), Rafel del Pino (Ferrovial), Eloi Planes (Fluidra), Ignacio Sánchez Galán (Iberdrola), Thomas Glanzmann (Grifols) o José María Álvarez-Pallete (Telefónica). "És un primer pas a cedir part de les responsabilitats", apunta el director d'Esade Madrid, que afegeix que "ho interpreta com a part del procés de transició, i com a part del procés de successió d'aquests presidents, que no són eterns".

Més enllà de l'efectivitat d'un model o altre, Sierra també posa el focus en el fet que les cotitzades espanyoles i els seus organigrames són com una "teranyina molt més difícil de desenredar". La investigadora fa referència a la connexió entre les societats a través d'accionistes i membres dels consells d'administració. Tot i que no és una particularitat d'Espanya, "és molt comú per la història de les grans empreses". "He vist consellers que no en tenen prou amb els set dies de la setmana per estar a tots els consells on tenen representació", diu la investigadora, que assumeix que tot i que pot tenir coses positives, com ara l'accés a més informació o recursos, "mostra que hi ha un poder que no pots evidenciar". "Hi ha coses que s'escapen del que pot mesurar un informe financer", afegeix.

Només un 10% són dones

Amb tot, si una cosa tenen en comú nou de cada deu dels alts directius, entre presidents i consellers delegats, de les empreses de l'Íbex-35, és que són homes. "Queda molta feina per fer encara", resumeix Sierra. Si bé és cert que als consells d'administració s'ha avançat cap a l'equilibri entre homes i dones –obligats per la llei que exigeix que, com a mínim, un 40% dels membres dels consells siguin dones–, a les cúpules no: són sis dones. D'aquestes, quatre són presidentes no executives: Anne Bouverot (Cellnex), Marta Ortega (Indra), Beatriz Corredor (Red Eléctrica) i Maria Dolores Dancausa (Bankinter). Ana Botín (Banco Santander) és l'única presidenta executiva. I Gloria Ortiz (Bankinter) és consellera delegada.

"El camí a la cúpula és molt més difícil [per a elles]", apunta Sierra, que situa la falta de suport històric per assumir càrrecs importants, la conciliació familiar i la dificultat per continuar certs estudis superiors com els entrebancs clau. "Pot ser molt hostil quan no es tenen referents", conclou, i demana no enganyar-se: "Sovint, s'acaba incorporant dones per complir [amb la normativa], però després caldria veure quina responsabilitat se'ls dona".