Uniformes d'hostesses, xandalls de súper i sexisme: tot el que amaga la roba dels Jocs Olímpics
Està clar que els Jocs Olímpics tenen la seva raó de ser en l’esport, però seria ingenu pensar que és l’únic àmbit que s’hi juga el tipus. Per la seva gran repercussió mundial, són l’aparador perfecte perquè una gran diversitat de camps treguin pit, i un d’ells és, clarament, la moda. De fet, un dels atractius previs a l’esdeveniment són les presentacions dels uniformes, venerats quan l’encerten però font inesgotable de mems quan no estan a l'altura. Però abans de jutjar-los massa a la lleugera cal tenir en compte els requisits que han de satisfer.
En primer lloc, han d’estar al servei dels esportistes en cada disciplina, ja que l’objectiu principal és assegurar el millor rendiment. També cal tenir en compte que no els lluiran models amb físics normatius i estandarditzats, sinó una grandíssima diversitat de cossos, amb morfologies i mobilitats molt diverses. I si això no fos suficient, també han de representar l’essència cultural del país, sense oblidar la modernitat i l’atractiu estètic, ja que són una carta important de presentació dels esportistes al món. Stéphane Ashpool, director artístic de França, va sondejar els atletes abans de dissenyar els uniformes: "Tots deien el mateix: «Volem tenir bona presència, volem anar actuals i cool. Sí, volem semblar francesos, però no volem ser una bandera (andante) errant. Si sentim que tenim bon aspecte, això augmentarà la nostra confiança i, alhora, maximitzarà el nostre rendiment»".
Per tant, saber conjugar aquests factors és el que fa que dissenyar uniformes olímpics sigui una tasca tan complexa que, sigui dit de passada, poques vegades satisfà les expectatives.
Un dels uniformes que integren el kit és el de la desfilada d’inauguració, que sovint oblida que estem en un context esportiu i s’acosta massa perillosament als vestits d’hostesses de congressos per a elles i de recepcionistes d’hotel o tripulació de creuer per a ells, com exemplifica Austràlia. Però aquest no és el pitjor dels casos, ja que quan intenten fer-los més informals molts esportistes corren el risc de confondre’s amb turistes, com en el cas dels dissenys de Ben Sherman per al Regne Unit.
Els Estats Units han tornat a confiar en Ralph Lauren, que ha recorregut a una estètica preppy que poc té a veure amb el món de l’esport.
Estats com França i Itàlia, verdaders referents en moda, han proposat uns vestits absolutament desconnectats de les tendències imperants en el cas del primer i terriblement insípids en el segon, malgrat haver sortit de la casa Armani.
Però, contra tot pronòstic, enguany han sorprès Haití i Mongòlia, amb unes versions actualitzades de la seva indumentària tradicional que s’ha fet viral a les xarxes socials.
Un altre dels uniformes són els xandalls, els quals busquen massa sovint el tret distintiu únicament en els colors de la bandera i abusant massa d’uns degradats desactualitzats i massa propers a la roba esportiva del Lidl. Els Països Baixos i Etiòpia, en canvi, clarament han sabut conjugar a la perfecció modernitat amb identitat.
Però fugint de qüestions estètiques, hi ha un fet objectiu que definitivament els uniformes s’haurien de plantejar amb urgència, que és la qüestió de la diferència entre sexes. Precisament en un camp com l’esport un es qüestiona la necessitat de dividir visualment els homes de les dones. A la majoria d’uniformes de desfilada, elles solen lluir faldilles integrades amb conjunts que solen ser molt conservadors i ells es veuen enfundats en vestits sastres. A més, molts països inclouen en el cas de les dones bolsos, com si fos un complement irrenunciable per a elles i que en cap cas poden lluir ells. Un debat, el del gènere, que també ha arribat fins a l’equipació esportiva, ja que en el cas dels Estats Units l’esportista Lauren Fleshman ha qüestionat el fet que les esportistes dones mostrin molta més proporció del seu cos que els homes: "Els uniformes femenins han d'estar al servei del rendiment, mental i físic. Si aquesta equipació fos realment beneficiosa per al rendiment físic, els homes també la portarien".
