De vacances, vull descansar

BARCELONA“Això no han sigut vacances”, li deia l’Eva, mare d’una nena de gairebé 2 anys, a una amiga l’altre dia. “Llevar-se a les 7 del matí o abans, posar-se a jugar, preparar l'esmorzar, sortir amb la nena, preparar el dinar, tornar a sortir amb la nena i finalment preparar el sopar. Això és el que he fet cada dia”, resumeix per telèfon. La sensació que li ha quedat després de marxar 15 dies és que no ha parat ni un segon de fer feina i que ningú l’ha ajudat. El seu company havia de teletreballar i ella ha hagut d’assumir sola totes les tasques de la criança, logístiques i d’organització de l’apartament que havien llogat. “Estic molt més cansada que quan vaig marxar”, resumeix. 

Aquesta sensació és comuna entre moltes dones que són mares quan tornen de vacances. A finals d’agost, quan la tornada a la feina i a l’escola ja s’acosta, moltes dones s’adonen que han passat les vacances d’estiu fent feina: tota la que està relacionada amb la casa i els àpats familiars i estant amb els nens. La sensació és la de no haver parat ni un minut i de no haver tingut temps de descans ni oci per a elles mateixes.

“Tot això ens demostra, una vegada més, que fins i tot en temps de vacances les que principalment s’encarreguen de tota la logística familiar i de la canalla són les dones, que són les que porten la càrrega mental d’organització de la família”, diu la psicòloga Elena Crespi, que puntualitza que parlem de parelles heterosexuals, perquè en relacions homosexuals es donen altres dinàmiques. 

Feina no remunerada

Aquesta experta vol posar l'èmfasi en el concepte vacances i per això es pregunta: “Què vol dir fer vacances, en realitat?” “Doncs vol dir deixar d’anar a fer la feina remunerada però seguim amb la feina no remunerada, que dura 24 hores al dia si tens fills perquè no s’acaba, i això segueix sent una feina majoritàriament femenina”, explica. A més, aquesta experta ha detectat que des del confinament la situació ha empitjorat: “Amb els mesos que vam passar tancats a casa es van establir unes dinàmiques en què moltes mares eren les que es responsabilitzaven de les criatures mentre els pares es tancaven en una habitació a treballar i això ha generat unes inèrcies que en molts casos s’han quedat: ara hi ha mares que assumeixen moltes més tasques, ja ho vam veure l’estiu passat i ho estem tornant a veure aquest any i, per tant, és normal que acabin les vacances molt cansades”, diu. 

En la mateixa línia, la psicòloga i membre de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, Dolors Líria, explica que en aquesta qüestió hi pesa molt la tradició perquè “com que això ha sigut així durant molts anys costa molt de canviar”. I afegeix: “Aquestes tasques que fan majoritàriament les mares suposen una feina que no para mai però no està pagada ni valorada, és una demanda permanent que durant segles ha recaigut sobre les dones i, tot i que avui en dia les coses estan començant a canviar, és un canvi que va molt lent”. 

Ella creu que la solució passa, si parlem de parelles heterosexuals, “perquè els nostres companys es corresponsabilitzin de totes les tasques: cal posar límits i exigir que ells facin la seva part”, diu. Crespi hi coincideix plenament: “Cal que ens reivindiquem i alcem la veu però també necessitem que els nostres companys s’apuntin a aquest canvi, que aprenguin i es responsabilitzin, hem d’apostar per la corresponsabilitat familiar en les parelles heterosexuals encara que sempre s’hagi justificat més implicació de les mares per un tema biològic, això s’ha d’acabar i hem d’aconseguir que la responsabilitat sigui compartida”. 

Però això no sempre és fàcil. Tot sovint hi entra en joc la culpa, un sentiment que moltes dones tenen si no fan de mares al 100%. “Tradicionalment s’accepta molt bé que els homes tinguin els seus espais personals dins de les dinàmiques familiars –ja sigui anar a jugar a pàdel amb els amics o quedar per veure el futbol un vespre a la setmana–, però encara hi ha una valoració negativa si ho fan les dones. Això pesa molt i d’aquí és d'on surt la culpa”, explica Dolors Líria. Per combatre aquest sentiment, Elena Crespi creu que “hem de desterrar i substituir el concepte de sacrifici que tant de mal ens ha fet a les dones i especialment a les que som mares". "En lloc d’això hem de pensar en les autocures, perquè si no ens cuidem a nosaltres mateixes, no podrem cuidar els altres”, apunta com a consell per evitar la sensació de culpa. 

Parar i recuperar forces

En aquesta línia, Líria reflexiona al voltant del concepte vacances i apunta que aquesta pausa llarga, normalment a l’estiu, és fonamental i molt necessària per agafar forces. “L’objectiu és que t’has de recuperar per seguir sent efectiva en l’àmbit laboral”, explica, i fa un paral·lelisme amb la maternitat: “Amb les mares passa el mateix. Per seguir sent una bona mare has de tenir espais de descans perquè la criança, per molt que es faci amb ganes i de tot cor, és molt cansada i comporta un desgast que s’ha de poder reparar”. I Crespi afegeix precisament que tenir moments o èpoques de descans, com les vacances d’estiu, “és molt important perquè les dones, a part de mares, som moltes més coses". "Ens hem de poder visualitzar en les altres esferes que som: dones, parelles, persones que gaudim i fem altres coses…”, diu.  

Per resumir la importància dels períodes de descans Líria destaca que les persones tenim uns límits, tant de capacitat mental com física, “Som humans –diu–, no robots”, i per això “ens hem de donar permís per parar, buidar i recarregar forces, i per tornar a estar el màxim de bé possible cal fer aquesta reparació i aquest descans, no podem estar sempre en constant activitat”. 

I que les mares tinguin aquests moments de descans i gaudi no només és positiu per a elles, apunta aquesta experta: també és un missatge molt positiu per a les criatures. “Això és un bon missatge perquè els hi estarem ensenyant que a la vida no tot és treballar, que també és important cuidar-se i dedicar temps a les coses que ens agraden, ja sigui llegir un llibre o sortir a fer esport. Està molt bé ensenyar que els pares i mares també gaudeixen i no només treballen, i les vacances són el moment ideal per a això”.