Valeria Parrella: "Amb el govern de Meloni, el meu llibre té un significat polític diferent"

BarcelonaFa setze anys, quan l'escriptora napolitana Valeria Parrella (Nàpols, 1974) va publicar la novel·la breu L'espai blanc, no es podia imaginar que el 2024 Itàlia tindria una primera ministra d'ultradreta. Ni que el govern del país voldria restringir l'avortament, desmantellar l'escola pública i eliminar el Servei Sanitari Nacional. "Amb el govern de Giorgia Meloni, el meu llibre té un significat polític diferent", diu Parrella, que és una de les veus més respectades de la literatura italiana actual i que sovint participa com a activista social a les tertúlies del país.

L'espai blanc ressegueix les pors d'una dona, la Maria, que treballa de professora i viu una llarga espera mentre la seva filla prematura està ingressada a la incubadora. "El llibre té dos temes principals, l'escola i la sanitat públiques –diu Parrella–. Destruir aquests dos pilars vol dir disgregar la societat". La protagonista ha tirat endavant l'embaràs sola i, entre visita i visita a l'hospital, corregeix els exàmens dels seus alumnes, matriculats en una escola nocturna de Nàpols. "Buscava una literatura que expliqués una maternitat torta, no lineal", explica l'autora.

L'Agulla Daurada ha publicat L'espai blanc en català amb la traducció de Sara Serrano –que ja va traduir un relat de Parrella per al recull 24 contes al dia. Paper de vidre(Godall Edicions)–. Segons Parrella, es tracta d'una novel·la que "narra la solitud, però a mesura que avança es va tornant cada cop més coral". "Els personatges es fan costat, s'emmirallen els uns amb els altres, es donen temps per escoltar-se", explica l'autora, que lamenta que "anem cap a la disgregació de la comunitat, cap a un individualisme molt fort".

"De vegades la política es troba amb la literatura"

Tot i que és una novel·la que sobretot examina les emocions de la protagonista, la ciutat de Nàpols hi té un paper molt actiu, fins al punt que gairebé podríem considerar-la un personatge més. "A Nàpols no pots sortir de casa sense tenir una relació amb la ciutat –diu l'autora–. És una ciutat que parla. Hi discuteixes, t'ho passes bé. Si tens un problema, Nàpols te'l resol. Però si no tens cap problema, Nàpols te'n fa venir". I afegeix: "Nàpols és una ciutat femenina, me la imagino com una dona". Segons l'autora, els seus personatges sovint s'impregnen del caràcter de la ciutat: "En els moments de perill, Nàpols té una energia enorme. I així és com faig ser els meus personatges: dones fortes, que es troben en un moment complicat de la vida. Les poso en un cul-de-sac, els faig fer una cabriola i a veure què passa".

Parrella es mostra preocupada amb la situació política del seu país, però també amb el gir global cap a les ideologies de dretes. "Ens estan prenent molts drets en molt pocs anys –explica–. Una vegada, a Polònia, una periodista em va preguntar: «Com està la situació de l'avortament a Itàlia?». Jo li vaig dir que estava bé. Ella em va contestar que a Polònia l'estaven buidant per dintre, com el rovell de l'ou. Des de fa poc, a Itàlia els ultracatòlics poden entrar a l'hospital per convèncer les dones que no avortin... Últimament, me'n recordo molt de la periodista polonesa i, a vosaltres, us dic: «Vigileu»".

"La política es pot fer cada dia, sigui amb paraules, fent voluntariat o anant a votar", defensa l'autora. "I de vegades la política es troba amb la literatura –afegeix–. Fa uns anys, per exemple, em van demanar que adaptés l'Antígona de Sòfocles. Mentre hi treballava, va sortir a les notícies el cas d'un pare que tenia una filla en estat vegetatiu des de feia 15 anys i volia desconnectar-la, però les lleis d'Itàlia ho prohibien. I vaig pensar, això és Antígona quan ha de decidir si enterra el seu germà!".