Vázquez Montalbán torna vint anys després a les llibreries, a les aules i a Barcelona

LondresL'abril era el mes més cruel per a Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003), segons els versos de Definitivamente nada quedó de Abril, del llibre Pero el viajero que huye. Un abril que va ser el de la mort de Rosa Montalbán, la seva mare ("Erestú rota Rosa de Abril"; "su sombra era tu sombra / mi viaje terminaba en tu muerte"); "abriles que fueran promesa de eternidad" (I'abril de la Segona República); "nada quedó de abril siquiera el derecho a su añoranza". Un abril que també va ser el de l'inici de la dictadura, el 1939. I aquest octubre, l'octubre de l'aniversari de la seva mort, és el mes del retrobament emocional i intel·lectual amb l'autor vint anys després que se li parés el cor a l'aeroport de Bangkok ("El cartero ha traído el 'Bangkok Post'… la muerte de un ser querido") quan tornava a Barcelona des d'Austràlia. Abril i octubre, fulls del calendari vital i creatiu de Vázquez Montalbán.

La publicació d'un inèdit, la celebració d'un congrés acadèmic internacional, l'obertura d'una nova pàgina web dedicada exclusivament a l'escriptor i tot un seguit d'actes culturals i cívics que tindran lloc en diferents espais de Barcelona configuraran entre el 16 i el 20 d'octubre el que ja es pot qualificar sense embuts de Setmana Montalbán. Si a Cuestiones marxistas l'autor es preguntava amb ironia "¿Estamos en octubre [el de la Revolució]?", s'autoresponia "No" i acabava dient "¡Qué pena!", el del 2023 potser no serà tampoc el mes de cap revolució, ai las!, però sí el de la reivindicació i revisió de la totèmica figura de l'intel·lectual barceloní i el de la revalorització d'una obra polifònica i amplíssima.

Montalbán va deixar en el moment de la mort uns cent deu títols publicats. I com un regal inesperat, el seu treball creix encara més aquest octubre del retrobament amb l'edició d'un inèdit dels anys 60, potser la primera novel·la, Los papeles de Admunsen. El publica Navona, casa editorial que fa així un pas més en la recuperació que Ernest Folch està fent d'alguns dels textos més significatius de l'escriptor. Entre l'any passat i aquest ja ha tornat a posar en circulació l'Autobiografía del General Franco, Los alegres muchachos de Atzavara, El estrangulador, la Crónica sentimental de la transición (Folch & Folch). I l'any vinent reimprimirà l'Erec y Enide.

Caixa negra

L'edició de Los papeles de Admunsen, més que arqueologia literària, la immersió en una "caixa negra" de MVM, en paraules del curador, ha anat a càrrec de José Colmeiro, especialista en matèria montalbaniana i titular de la càtedra Príncep d'Astúries de la Universitat d'Auckland, a Nova Zelanda. Amb anterioritat, entre altres treballs sobre el pare de Carvalho, Colmeiro ja havia fet l'edició crítica d'El pianista per a Cátedra.

El 16 d'octubre, en un simbòlic acte a l'antiga Model de Barcelona –on la parella que formaven Manuel Vázquez Montalbán i la historiadora Anna Sallés van estar tancats el 1962; posteriorment, l'escriptor va ser traslladat a la presó de Lleida i la seva dona excarcerada–, Los papeles de Admunsen tindrà un primer bateig informatiu. I serà l'endemà, a la Central del Raval, al vespre, quan es viurà la veritable posada de llarg per a lectors i públic en general, amb la participació, com a grans oficiants de la cerimònia, dels escriptors Eduardo Mendoza, Carlos Zanón i Daniel Vázquez Sallés, fill de Vázquez Montalbán. Com a bonus track de privilegi, l'actor Josep Maria Pou prestarà la seva poderosa veu a Admunsen per llegir fragments de la novel·la, untext que es trobava entre el fons que la família Vázquez-Sallés va donar a la Biblioteca de Catalunya el 2016.

Dos dies, doncs, per escalfar motors, de zero a cent. I el 18 al matí, coincidint amb la data exacta de l'aniversari de la mort, s'inaugurarà al Campus de Comunicació del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra el sisè congrés internacional dedicat a l'autor, que organitza l'Asociación de Estudios Manuel Vázquez Montalbán. La UPF ha dissenyat especialment per a l'ocasió una web perquè tots els interessants a assistir a alguns dels nombrosos actes o a la presentació de comunicacions s'hi puguin inscriure (en aquest enllaç).

En paraules de la presidenta de l'entitat organitzadora de la trobada, Mari Paz Balibrea, professora a Birkbeck, Universitat de Londres, i autora de l’assaig En la tierra baldía. Manuel Vázquez Montalbán y la izquierda española en la postmodernidad (1999), l'encontre internacional vol "commemorar els vint anys de la mort de l'autor, reivindicar-ne la figura cívica i intel·lectual tan estimada a la seva ciutat i fer valdre l'actualitat de l'obra vinculada a la memòria, la política, l'urbanisme, la gastronomia, l’esport o la literatura". Balibrea també destaca que "el congrés, obert a tothom, aplega els especialistes per parlar d’aquests temes, però alhora també pretén recuperar l'empremta de Montalbán i estimular-ne el record en la ciutadania amb diverses activitats culturals".

Web i ruta literària

No debades, ja el mateix 18 d'octubre, entre les 12 i les 14 h, hi haurà una ruta literària pel món del creador de Carvalho a càrrec de l'escriptora i crítica literària Lilian Neuman, que habitualment porta a terme passejades d'aquesta mena descobrint als lectors racons de la ciutat sempre connectant-los amb els autors que els han fet espais del seu corpus literari.

Una altra de les fites de la Setmana Montalbán és el llançament, el mateix dimecres 18 a la tarda, a la seu de la Biblioteca de Catalunya, de la web dedicada a MVM, que s'afegeix a una altra existent des del 1998, en aquest cas d'iniciativa privada, a càrrec de Carlo Andreoli. Amb una esplèndida fotografia de Colita a la capçalera, la institució que dirigeix Eugènia Serra ha presentat visualment i virtualment la compartimentació de l'obra que han establert diferents especialistes.

Un capítol biogràfic (a càrrec de José Vicente Saval), un sobre novel·la negra (Javier Rivero) i d'altres sobre memòria (José Colmeiro), Barcelona (Mari Paz Balibrea), el Barça (Jordi Osúa), gastronomia (Rosi Song), Mèxic (Sergio García), l'Amèrica Llatina (Michael Aronna), periodisme (Francesc Salgado), poesia (Sergio García), el compromís amb el present (Georges Tyras) i la política (José María Izquierdo), a més de materials pedagògics (Santiago García Vallejo) i de recursos de traducció (Rosa María Rodríguez Abella), formen un veritable vademecum en línia sobre Manuel Vázquez Montalbán. La dramaturga, actriu i cantant Esther Lázaro oferirà a continuació, a la mateixa seu de la institució, un espectacle a partir de cançons dels llibres de Vázquez Montalbán, entre les quals hi haurà, esclar, Tatuaje.

L'atenció a l'obra de Vázquez Montalbán no pot oblidar la gastronomia. I dins aquest camp, el pelegrinatge pels espais de la memòria de l'escriptor aboca directament al mercat de la Boqueria. Així, a l'espai Boqueria, a les 18.30 h també del 18 d'octubre, cinc especialistes, moderats per Rosi Song, abordaran el que proposen com Un itinerari gastronòmic per a Manolo i Carvalho a la Barcelona d'avui. Hi participaran també Yanet Acosta, Inés Butrón, Rebecca Ingram i Anna Riera. És obert al públic, però l'espai Boqueria és de capacitat més aviat limitada.

Una trobada d'editors (Ernest Folch i Josune García, de Cátedra); una taula sobre periodisme esportiu amb Ramon Besa, Sergi Pàmies i Mònica Terribas; un contacontes a la biblioteca Gabriel García Márquez amb Martha Escudero, un debat sobre novel·la negra amb Carlos Zanón, Rosa Ribas i Andreu Martín i una trobada a la UPF d'una desena llarga de clubs de lectura que han llegit especialment Carvalho seran uns altres dels elements de les jornades de dijous i divendres del congrés, on es presentaran una vintena de ponències.