Per què veiem famoses en calces (i calçotets) pel carrer?

Què els passa a les famoses que darrerament surten al carrer en roba interior? Hem vist l’actriu Julia Fox pel carrer tranquil·lament amb calces i sostens o la model Hailey Bieber deixant a la vista unes calces negres. Kylie Jenner ha lluït una samarreta imperi i uns calçotets de Loewe, tot emulant Bella Hadid, que fa un any havia dut calçotets d’home pel carrer. De fet, les famoses simplement mostren una tendència que ja es va presentar a les passarel·les amb cases com Miu Miu o Bottega Veneta, a la qual marques com Mango o Zara també s’han afegit. Però malgrat que ens sobti, en el passat això ja havia succeït, perquè la roba interior històricament sempre ha lluitat per fer-se visible.

El primer exemple el va protagonitzar la camisa, que va ser de les primeres peces de roba interior a Occident. Consistia en una túnica senzilla amb forma de T, que homes i dones duien entre el vestit i el cos perquè, a més d’abrigar, protegís la roba exterior de la brutícia del cos. A la Batalla de Grandson (1476) els soldats vencedors van saquejar les riques vestidures dels vençuts i, en posar-se-les, entre que estaven malmeses i que van haver d’esquinçar-les per cabre-hi, la roba interior va quedar a la vista a través dels estrips. Quan van tornar als seus països, glorificats pels èxits obtinguts, els nobles del moment van incorporar aquest element com una de les característiques essencial de la moda renaixentista: les coltellades.

La gorguera era un coll amb molts plecs que va posar de moda la cort espanyola al segle XVI. Aquest coll, que gairebé podia arribar a tenir dimensions de roda de carro, tenia la voluntat d’atorgar distinció a qui el portava. És un coll que van lluir reis, marquesos i alts dignataris, que de fet neix fruit de fer exterior la roba interior. Curiosament, l’origen és el coll frunzit de la camisa interior, que accidentalment va començar a visualitzar-se a través de la línia de l’escot. Segles després, havent-se vist a través d’escots i estrips, la camisa acabarà guanyant la batalla i es convertirà en una peça essencial de la indumentària masculina.

Ara mateix la samarreta és una peça absolutament generalitzada i no suposa cap sorpresa veure algú portant-ne, malgrat que en el passat també va ser un element de roba interior, que va escandalitzar la societat quan es va fer visible. El mateix va passar amb la goma dels calçotets que sobresurt a través de la cintura dels pantalons des dels anys 80 o amb la tira del tanga que Paris Hilton va mostrar als 90 i que actualment veiem sovint entre la generació Z.

Per tant, lluny d’escandalitzar-nos, aquesta moda l’hem de veure com la reedició d’un fenomen que fa segles que es repeteix. Un divertiment que cal celebrar més que condemnar, ja que massa sovint oblidem que la moda també està feta per passar-s’ho bé i transgredir les normes que la regeixen. Però, d’altra banda, també és una tendència que, fins que duri, possiblement quedarà restringida a aquella minoria de dones amb cossos normatius, que la societat hagi legitimat per ser mostrats.