"La vellesa és relativa: som molt més joves que les ruïnes del Born!"

Barcelona"L'any 1938, la literatura catalana va morir sota les bombes", recordava aquest dilluns l'escriptor Joaquim Carbó, un dels quaranta referents del món del llibre infantil i juvenil que van ser homenatjats al Born Centre de Cultura i Memòria. Carbó, que aquest estiu ha fet 90 anys, va ser un dels autors que va contribuir a ressuscitar la literatura per a infants a principis de la dècada dels 60. "Per al primer número de Cavall Fort vaig escriure cinc contes perquè ningú en volia fer cap –va fer memòria–. Ara me'n publiquen un o dos l'any: la cua és molt llarga!".

El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil –rebatejat recentment com a Ibbycat– va decidir aprofitar els seus 40 anys d'història per reivindicar un grapat de clàssics literaris, bona part dels quals encara estan en actiu. La sala on se celebrava l'acte va quedar petita. Abans que comencés l'homenatge, un dels escriptors assenyalava les restes de la Barcelona de 1714. "La vellesa és relativa: som molt més joves que les ruïnes del Born!", exclamava, abans de deixar anar una rialla. A prop seu hi havia novel·listes com Enric Larreula, Ramon Besora, Mercè Company, Jaume Cela i Jordi Sierra i Fabra; il·lustradores com Pilarín Bayés, Roser Capdevila i Carmé Solé Vendrell; narradores i pedagogues com Roser Ros, i divulgadors com Teresa Duran. Alguns dels homenatjats no van poder assistir a l'acte, cas de Josep Vallverdú –de 99 anys, que carrega piles per celebrar el centenari l'any vinent en plena forma–, Albert Jané, Gabriel Janer Manila i Josep Albanell.

Tots venim de la literatura infantil i juvenil

Abans que tots els sèniors pugessin a l'escenari, Ricard Ruiz Garzón, de la comissió organitzadora de l'homenatge, i Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, els van anar presentant. "No aplaudiu cada vegada que diguem un nom –va demanar Ruiz Garzón–: feu-ho només una vegada al final, i aplaudiu molt fort, perquè us senti tot el barri, tota la ciutat, tot el país. Fins i tot aquells que no ens fan cas". Arretxe va elogiar que el sector del llibre per a infants i adolescents "és un motor que no s'atura mai". I va recordar, amb un punt d'emoció: "Tots nosaltres venim de la literatura infantil i juvenil. El primer que ens expliquen són contes. És així que se'ns encomana el gust per llegir".

En comptes de ruïnes, els autors presents dalt de l'escenari adquirien la presència dels fonaments indispensables d'una tradició que ha arribat fins al present en un estat de salut òptim. Una de les veus més joves del gènere, la novel·lista i periodista Selena Soro, va admetre "que sentia pànic de llegir un text al costat de tants referents". El seu homenatge, acompanyat d'una il·lustració de Gala Pont, és un elogi a la necessària transmissió entre generacions. "Quan era petita van dir-me que els llibres arrenglerats al prestatge eren un bosc que no moria mai –va assegurar–. No em van dir, perquè ho hauria de descobrir amb vosaltres, que per sempre duria el bosc dins meu".