‘Ventilar’ i ‘airejar’, dos verbs no del tot sinònims
Per fer més suportable la calor, parlaré avui de dos verbs refrescants: ventilar i airejar. En un dels seus sentits són gairebé sinònims perfectes. Tots dos expressen la idea de renovar l’aire d’un lloc, si bé l’un sembla que aposti més per fer-lo circular i l’altre per exposar el lloc a l’exterior. Potser per això quan parlem de vestits o de llençols, airejar és més apropiat, tot i que ventilar també és possible. També sona força millor airejar-se que ventilar-se quan parlem d’algú que s’està una estona a l’aire lliure per recuperar forces i oblidar maldecaps (o que s’obre a noves experiències després d’una vida petita). Per a aquest sentit també tenim orejar-se, que ve de oreig o oratge (vent suau o temps suau) i que prové del llatí aura.
La distància creix si parlem, per exemple, d’un problema o un malentès. Llavors airejar-lo, a partir del sentit exposar a, vol dir fer-lo públic, esbombar-lo –un ús que es manté viu–, mentre que ventilar-lo vol dir, segons el DIEC2 i el GDLC, examinar-lo, sotmetre’l a discussió. És un sentit que copia la fitxa manuscrita de Fabra i que diria que avui és bastant insòlit. El DNV i el Diccionari descriptiu (DDLC) s’acosten més a l’ús que jo detecto quan diuen que ventilar un conflicte o un problema equival a dirimir-lo, és a dir, a acabar-lo de resoldre, a enllestir-lo. D’aquí potser deriva un ventilar-se molt col·loquial, de probable influència castellana, que vol dir acabar ràpidament, consumir, derrotar, matar: “S’han ventilat l’ampolla en un pim-pam” o “Nadal s’ha ventilat Alcaraz en dues hores”. Aquest caràcter expeditiu, que comparteix amb despatxar, no el recullen els diccionaris més consultats.
El cas és que avui no s’entén que ventilar una notícia vulgui dir examinar-la o discutir-la. O s’entén enllestir-la, treure-se-la de sobre, o s’entén fer-la circular, airejar-la, el verb que jo crec que llavors cal preferir. No té, doncs, gaire sentit que els diccionaris més utilitzats mantinguin com a únic sentit figurat de ventilar una accepció tan poc utilitzada.