“Només van ser-ne cinc, els morts”

Com a corrector detecto plagues en fases inicials, abans que facin estralls. Des de fa uns anys alerto –amb poc èxit– d’un ús sistemàtic i espuri del pronom en amb el verb ser seguit d’un quantitatiu. Neix de la desconfiança en el nostre català espontani i la creença que el millorem afegint-hi formes (com en) que sabem que estem perdent per la pressió del castellà. Neix, doncs, als usos formals, quan volem fer-ho més bé. Però aquest en, afegit quan no toca, atempta contra la sintaxi i, com tota ultracorrecció, és una forma d’interferència.

Del formal passarà al col·loquial. Que cap cambrer se sorprengui si quan demana “Quants sou?” algú respon “En som cinc”, segur d’haver-ho dit i sentit dir així “tota la vida”. Per què sembla que cal aquest en? 1) Perquè un verb transitiu, com ara tenir, o inacusatiu, com arribar, o existencial, com haver-hi, sí que exigeix un en quan va seguit d’un quantitatiu: “En tinc cinc”, “N’arribaran molts”, “N’hi ha ben pocs”. 2) Perquè afirmen que és viu, tot i no ser estàndard, en alguns parlars. 3) Pel seu ús, potser eufònic, en romanços populars: “Si n’eren tres tambors...!” 4) Perquè existeix una expressió lexicalitzada, “Ja en som dos!”, en què en expressaria de què som dos: de cansats, d’indignats, etc.

Però en només pot pronominalitzar un sintagma dominat pel verb (de dins el SV). D’“Ells són els amos de la casa” podem passar a “Ells en són els amos”, on en pronominalitza de la casa. No és bo, en canvi, “Els amos de la casa en són ells”. I d’“Ells són cinc” no podem passar a “En són cinc”, perquè en serien ells, i ells és el subjecte. És per això que hem de dir “Només van ser cinc, els morts”, “Van ser 850, les fotos escollides”, “Del total de casaments, els religiosos només van ser el 21%”, etc.

Quan el verb ser assigna una quantitat al seu subjecte, sigui explícit o elidit (“Són molts”, “Som 200”), mai hi va el pronom en. És així de senzill, i valdria la pena que els divulgadors del bon ús del català contribuïssin a deixar-ho clar abans que la plaga s’estengui (encara més).