Vermut, patates i olives
Fer el vermut és com fer vacances en petites dosis. Tres llocs per carregar les piles
Per fi! Arriba la calor, la pandèmia (ara sembla que aquest cop de debò) va de baixa i les hores de sol van guanyant terreny a la foscor i grisor que ha trinxat les ments més optimistes. Poses aquests tres elements a la coctelera i el resultat s’escriu sol: el cos demana vermut, patates i olives.
Per sort, la globalització encara no se’ns ha endut totes les bodegues de Catalunya, que haurien de ser patrimoni de la humanitat. A casa ens agrada fer el vermut amb el que em compra a granel l’Elena Freixa, rubinenca il·lustre i cap de Societat del diari, a la Bodega Rosàs (carrer Cervantes, 76, Rubí). Però hi ha dies que vols sortir de casa. Si és el cas, us faig tres propostes de llocs top.
El Morro Fi ja és ara mateix un petit imperi amb molts altres locals, com el Mitja Vida, el Dalt de Tot i el Morro Fi Illa Diagonal. Però a mi el que m’agrada és el primer de tots, el que va ser la llavor d’un èxit més que justificat. És en un xamfrà del carrer Consell de Cent amb Borrell. És un local petit i atapeït de gent, tot ell obert al carrer i amb taules a fora: si n’enganxeu una, sereu els més feliços del món perquè hi toca el sol. Obren cada dia, així que si hi podeu anar un dilluns qualsevol el somni encara serà més complet. A partir d’aquí, patates xips (són gruixudes i amb una salsa d’aperitiu boníssima), moixama, arengada fumada, calamars farcits... Tot fred, això sí. Es nota que és un negoci que van obrir una colla d’amics a qui els agradava endrapar i compartien filosofia de vida. Si voleu allargar una estona la sensació de vacances -encara que sigueu al mig de l’Eixample-, venen uns packs fantàstics per fer el vermut a casa (amb salsa inclosa). També són un molt bon regal i us faran quedar bé.
Seguim. Per a molta gent el carrer Aragó és un lloc de pas i és fàcil que passi inadvertida la Bodega Carol (cantonada amb carrer Independència). Si l’hagués de definir amb una paraula, diria que és un lloc autèntic. Hi vaig arribar perquè la Paquita Salas que hi ha en mi necessitava menjar uns bons torreznos de Sòria, i a la Bodega Carol hi vaig trobar tot el que necessitava. Xoriço de Lleó, cecina, una fantàstica selecció de formatges, les papasCarol… Clientela de tota la vida i una característica fascinant: hi ha una amplíssima col·lecció de clauers penjats a la paret que us tindran distrets una bona estona. Molt recomanable.
Per acabar, anem a la Bodega Quimet. Atenció! No s’ha de confondre amb el també molt recomanable Quimet & Quimet del Poble-sec. El primer és al carrer Vic i és tota una institució gracienca. Fa l’olor que esperes que faci una bodega i té aquella foscor necessària que forma part de la seva màgia. És un lloc on et reconeixes. Complet i formós, el variat de vermut que serveixen conté tonyina, olives, escopinyes, navalles, pebrot, seitons, anxoves i pa amb tomàquet, tot per 9 euros. A banda, tenen molts platillos, freds i calents. El cap de setmana s’omple de gom a gom, però diria que també forma part de l’encant. Vermut i ganes de viure.