Quant de vi puc beure per fer-ne un consum moderat?

El consum de vi està adoptant nous patrons. Després d'haver sigut una beguda molt present en els àpats d'indrets amb llarga tradició vitivinícola com Catalunya, el seu consum està quedant cada cop més relegat a les ocasions especials. Aquesta tendència, que s'acompanya d'un creixent interès pels vins de baix grau alcohòlic i els desalcoholitzats, coincideix amb les advertències difoses per estaments científics i autoritats sanitàries en les quals s'avisa que no hi ha un nivell segur de consum d'alcohol –vi inclòs– que garanteixi evitar-ne els efectes perjudicials que pot tenir per a la salut.

Malgrat les múltiples evidències que l'alcohol incrementa el risc de desenvolupar malalties com el càncer, la indústria vinícola treballa perquè es posi el focus en els estudis científics que en minimitzen els riscos o que han trobat virtuts en beure vi, alhora que crida a prendre'n amb moderació. Ara bé, els consumidors ho tenen difícil si volen optar per fer-ne un consum moderat, perquè no hi ha un criteri universal sobre què és beure amb mesura. Aquest delicat binomi entre el vi i la salut s'ha abordat a la Barcelona Wine Week (BWW), una fira professional referent del vi espanyol que ha celebrat la quarta edició aquest febrer.

La tesi principal que s'ha difós durant la fira, manifestada pel cardiòleg Josep Masip, és que es reconfirma l'existència de la corba en J: les persones amb un consum baix de vi "tenen menys mortalitat" que les que no en beuen gens i que les que en prenen de manera abusiva. És una de les principals conclusions del congrés internacional Lifestyle, Diet, Wine and Health, celebrat aquesta tardor a Toledo amb una trentena de ponents científics i que han organitzat la Fundación para la Investigación del Vino y la Nutrición (FIVIN), una entitat creada per la indústria vinícola i que compta amb Masip com a president del seu comitè científic, i el Wine Information Council (WIC), sustentat per l'associació Wine in Moderation.

FIVIN i WIC defensen l'encaix del vi en una dieta equilibrada –la mediterrània, en el cas de la FIVIN– i sempre pres durant els àpats, un aspecte que, en opinió del director general de la Federación Española del Vino (FEV), José Luis Benítez, considera "tan obvi" que no caldria sortir a defensar, però cada vegada ho veu més necessari. "El vi està en perill perquè hi ha una sèrie de talibans pel món que ens estan dient que és dolentíssim per a la vida", critica el president de la patronal, i apel·la a afrontar la vida amb "decisions informades". A més, creu que caldria traslladar a les autoritats sanitàries les conclusions del congrés, les quals, en opinió del secretari d'Alimentació de la Generalitat, Carmel Mòdol, marquen "el camí correcte". Mòdol reivindica que el Govern es va esforçar de valent per evitar que prosperés la voluntat europea d'etiquetar el vi com a cancerigen, mesura que veia com "una autèntica barbaritat" perquè els estudis s'han de basar "en sustentacions científiques irrefutables".

Què es considera moderació

El que el sector vinícola no qüestiona és la necessitat de fer una crida a beure amb moderació, una voluntat que compta amb el suport de Wine in Moderation, una associació llançada pel sector vinícola europeu que té els seus orígens al 2008. El distintiu de l'entitat s'acompanya del lema Escollir | Compartir | Cuidar i s'incorpora en ampolles de vi o webs de cellers. La seva última iniciativa és un programa formatiu destinat al conjunt del sector (elaboradors, responsables d'enoturisme, sommeliers, comerciants...) per conscienciar sobre la importància de promoure la moderació, cosa que podria contribuir, per exemple, a normalitzar que es pot escopir el vi en un tast d'un celler per evitar consums abusius. La secretària general de Wine in Moderation, Nadia Frittella, diu que el consum moderat és de fins a dues copes al dia per a les dones i de fins a tres per als homes, sent no més de quatre per ocasió, entenent com a copa de vi una dosi d'uns 100 mil·lilitres i amb un grau alcohòlic del 12,5% (això sí, molts vins mediterranis el superen).

Frittella afegeix que, en tot cas, davant de qualsevol qüestió que afecti l'estat de salut particular sempre cal consultar el metge, i marca distàncies amb el tabac, que ja ningú dubta que és perjudicial: "Per al vi, veiem que si prens una certa quantitat pot tenir alguns efectes beneficiosos, però si beus massa desapareixen". Preguntat per l'ARA, el doctor Masip no és partidari de parlar de beneficis del consum de vi, sinó de "baix risc o alt risc" per a la salut. Recorda que un macroestudi publicat el 2022 basat en el Global Burden of Disease (GBD) desaconsella el consum d'alcohol en menors de 40 anys, però a partir d'aquesta edat podria tenir alguns efectes positius en dosis baixes (altra cosa és si poden compensar riscos com el de patir un càncer). Així i tot, Masip afirma que "està en debat" quina quantitat es considera consum moderat i que, pel que fa al vi, pot oscil·lar entre una copa, una i mitja i dues al dia.

Més enllà de no beure en casuístiques com durant l'embaràs o sent menor, la web de Wine in Moderation també recorda que "no existeixen directrius universals de consum". Entre les més noves hi ha les del Canadà, el qual considera que amb tan sols una o dues unitats de beguda alcohòlica a la setmana –d'un vi amb el 12% d'alcohol serien 142 ml per unitat– ja hi ha un "risc baix" que resulti perjudicial prendre'n, mentre que amb entre tres i sis setmanals hi ha un "risc moderat" de desenvolupar un càncer, i insta a beure com menys millor. Per part seva, el Ministeri de Sanitat espanyol situa el consum de baix risc en 10 grams d'alcohol al dia per a les dones, cosa que es tradueix en 125 ml, que equivaldrien a "mitja copa" de vi, i 20 grams per als homes, que se situa en 250 ml i una copa. Tanmateix, recorda que "no existeix un nivell de consum segur d'alcohol" i que "no consumir és l'únic que evita els seus efectes perjudicials". Alguns països també recomanen intercalar el consum amb l'aigua, així com estar almenys un parell de dies a la setmana sense prendre gens d'alcohol.

Entretant, creix l'interès que desperten els vins amb baixa graduació alcohòlica (5%) i els desalcoholitzats, que duen un percentatge d'alcohol gairebé nul o 0,0. L'empresa d'estudis de mercats IWSR corrobora que aquestes alternatives estan en auge, però tan sols representen el 0,35% del vi mundial. En alguns països superen l'1%, mentre que a l'Estat espanyol són un 0,1%, perquè és un mercat "més conservador" i alhora atomitzat, i aquests vins acostumen a elaborar-los grans empreses, detalla el cap de recerca de vi d'IWSR, Daniel Mettyear. A la fira BWW s'ha parlat d'alguns exemples: els pioners Win, del celler Matarromera, i Natureo, del català Família Torres, i el nou de Viñas Familia Gil.