Vicenç Bosch Grau, el notari que va inventar l'Anís del Mono

És primavera, els arbres estan en flor i el gessamí llueix exuberant. Una noia de cabells foscos i ondulats contempla el cel mentre jeu en una gandula, a la terrassa del seu àtic. Al mateix temps, el pas d’una corrua d’orenetes es reflecteix en els seus ulls de maragda brillant. De fons sona la melodia hipnòtica de Chinatown i a sobre de la taula hi ha una ampolla d’Aromes de Montserrat, una altra d’Anís del Mono i engrunes d’una coca de Perafita. Productes tots d’arrel ben catalana. Però avui dia les coses han canviat força, perquè aquests dos licors tan tradicionals estan en mans d’una multinacional andalusa, la conegudíssima Osborne. Mentre que els orígens dels Aromes de Montserrat (que manté la independència però té un contracte de concessió amb els andalusos) els hem de buscar en temps molt pretèrits (segles enrere, segurament), la història d’Anís del Mono està ben acotada, perquè va néixer a Badalona el 1870.

Com molts altres empresaris catalans del segle XIX, Vicenç Bosch Grau tenia una forta relació amb Amèrica, i és que la seva família havia fet negocis amb ultramar, circumstància que els va proporcionar una posició molt còmoda. La primera vocació del nostre protagonista van ser les lleis, de manera que va estudiar dret amb l’objectiu d’acabar exercint com a notari, cosa que va aconseguir als 26 anys. Però l’adrenalina que proporcionen els negocis va poder més, i ben aviat es va unir a la fàbrica d’elaboració d’anís que havia muntat el seu germà. Al començament es limitaven a vendre anís a granel, com era el costum de l’època (de fet, només a Badalona van arribar a existir gairebé una trentena de fàbriques d’aquest destil·lat).

A finals del segle XIX, amb la mort del seu germà, Vicenç Bosch es va quedar com a únic propietari de l’empresa. L’empenta publicitària que li va donar, sobretot amb cartells fets per pintors prestigiosos (Ramon Casas, per posar-ne un exemple), va permetre que la marca del mico esdevingués coneguda arreu. Quan Bosch va morir, el 14 de març del 1907, era tota una celebritat i un home que s’havia guanyat el respecte no només del món empresarial, sinó també en cercles polítics, perquè es va implicar molt en la vida de Badalona des de l’ajuntament de la ciutat.

Sens dubte, Anís del Mono és una de les empreses que més llegendes urbanes han generat: d'una banda, hi ha la imatge del mico que dona nom a l’empresa; i, de l'altra, la misteriosa paraula destillación [sic] que apareix a l’etiqueta. Sobre el mico, amb un evident rostre humà, la mateixa empresa defensa que es tracta de la cara de Charles Darwin, molt de moda en l’època en què la firma de Badalona començava a caminar. De fet, els propietaris anomenaven el seu anís com “el més evolucionat”. Pel que fa a la paraula que hi apareix en comptes de destilación, sembla que es tracta d’un simple error tipogràfic de la impremta francesa que va fabricar la primera etiqueta i que els Bosch van voler mantenir per a la posteritat. ¿És cert que van demanar “1 o 2” micos a un amic americà i que aquest, per error, els en va enviar 102? Això segurament és una història apòcrifa, però el que està confirmat és que a la factoria hi havia un mico com a mascota, que és el que va acabar donant nom a l’empresa. Més cultura popular: podem estar segurs que de tota la indústria mundial de begudes alcohòliques i no alcohòliques, l’ampolla d’Anís del Mono és la que més cops s’ha fet servir com a instrument musical. La seva textura amb perfil de diamant està inspirada en una ampolla de perfum que Vicenç Bosch va comprar en una perfumeria de luxe de París, o si més no això és una altra de les històries que envolten la companyia.

L’any 1974 l’empresa va passar a mans d’Osborne, que ha mantingut durant dècades (fins a la pandèmia) la fàbrica de Badalona i també ha respectat tot l’imaginari de la marca, sense modificacions ni al logo ni a l’etiqueta. A la ciutat costanera, a la platja, podem trobar l’escultura d’un mico de dimensions naturals que ret homenatge a una firma amb més de cent cinquanta anys de vida.