La vida és un pastís fet amb tisores

Paula S. Piedad es va donar a conèixer com una de les integrants de l’antologia Poesia Bloom abans de merèixer el premi Miquel Bauçà de Felanitx amb el seu primer poemari, Afàsia, que també havia estat un dels títols finalistes del Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra. Ambdós reculls varen veure la llum al segell calongí liderat per Pau Vadell i Vallbona: AdiA Edicions. Ara Piedad torna amb nou volum després d’haver guanyat el 49è premi de poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat. Es tracta de La represa del plaer a Viena Edicions.

Al pròleg que acompanya l’obra, Meritxell Matas Revilla subratlla que l’autora reafirma i consolida la seva veu tot recorrent a la cara fosca de la nit i la sexualitat amb un lèxic de violència, desig, fluids i corporalitat. Sense cap mena de dubte, Paula S. Piedad aprofundeix en una poètica del cos des d’una perspectiva fisiològica, fins i tot mòrbida en el sentit d’aprofundiment en els laberints corporis del vers i d’un cert gust per l’excés que, en part, l’agermana amb els fragments més escandalosos del marquès de Sade. Entre hemorràgies i focs redemptors, entre genitals que sagnen i glàndules cremades, entre conflictes maternofilials i pecats casolans que es converteixen en una Colossal Culpa Col·lectiva, els versos salvatges de la poeta es despleguen ben igual que un tsunami incontinent a la manera d’una pel·lícula de David Cronenberg o una composició eròtica de Maria-Mercè Marçal. A través de l’escriptura, la poeta duu a terme un procés de transformació alquímica: de la debilitat en fa una victòria i de la ferida en fa un palau. I és així com les runes es constitueixen en monument. D’aquesta manera es qüestiona, i no pas de manera gratuïta, quants músculs hi ha dins d’una vagina. I és que un dels temes que sustenten La represa del plaer és el procés de superació i d’empoderament després dels colpidorament terribles traumes físics i psicològics d’una violació. Després d’un paulatí procés d’autodestrucció que sols troba consol en una tendència a l’experimentació amb drogues per anestesiar la consciència, el subjecte líric proposa un procés de reconquesta a partir de la força del desig, un dels poquíssims bastions que malda per no sucumbir a la vergonya de ser. 

Amb una veu implacable que acarona el messianisme, i una expressivitat que no renuncia a l’explicitació de les cruentors més rabioses, Paula S. Piedad fa un salt en la seva trajectòria i perpetra un dels llibres de poemes més potents d’aquest 2024. Per aquestes virtuts, i per una potència impressionant sustentada en un aparell teòric de lectures assagístiques talment els treballs de Virginie Despentes, La represa del plaer és un llibre que ben mereix ser tingut en compte.