Vinils en l’era de Spotify: el boom del vell format

La dada és estrictament certa tot i que pot semblar increïble: el 2020, i per primer cop des del 1986, als Estats Units es van vendre més discos de vinil que cedés. Bé podríem dir, però, que aquesta dada és menys mèrit del format clàssic que culpa del disc compacte, ja que mentre el vinil aguantava les seves vendes, els discos compactes perdien el 50% del seu mercat.

En els darrers anys, internet ha revolucionat moltes indústries. Les noves plataformes han afectat la manera de consumir de diferents productes, com és el cas de la música. Després dels vinils van irrompre els cassets, després va ser el torn del cedé i, finalment, va arribar l’hegemonia de plataformes com Spotify, Apple Music o YouTube. Però, malgrat això, encara hi ha tendes de discos que aguanten l’envestida. De fet, els vinils viuen una segona joventut.

A Catalunya hi ha força botigues especialitzades en discos i, sobretot, en vinils. Les més famoses i reconegudes se situen al barri del Raval de Barcelona, concretament al carrer Tallers i a la seva rodalia. Aquesta zona s’ha convertit en el punt de referència del sector, amb tendes com Discos Revólver o, a poc més de cinc metres, Discos Pentagram, una botiga especialitzada en música heavy que va obrir les portes el 2009.

“Portava 25 anys treballant en botigues del sector com Histeria o Revólver i sempre pensava en acabar obrint una tenda. Un dia sortint de la feina vaig veure que el local es venia i no m’ho vaig pensar”, explica el propietari de la tenda, Ruben Rosas. De fet, el seu local va obrir un cop ja havien sortit les plataformes musicals en línia i els formats antics ja començaven a quedar-se enrere. Tot i això, va situar-se en el que segons ell és el “centre neuràlgic dels discos a Espanya” i, de moment, assegura, no li va malament.

Per poder mantenir-se, segons Rosas, el “truc” està en especialitzar-se en un estil concret on els clients prefereixin els formats analògics. Discos Pentagram està especialitzada en el heavy. “Normalment l’escolta gent més adulta, persones de més de 35 anys que encara prefereixen escoltar música amb els formats antics”, explica el propietari de la botiga situada al carrer Sitges. A més, assegura que “una tenda de discos de música que agrada a la gent jove no va enlloc, ja que no tenen poder adquisitiu per gastar”.

A més, des de la seva experiència explica que si no es tracta d’una tenda tan gran com Revólver, és complicat sobreviure amb una plantilla nombrosa. De fet, a Pentagram només hi és ell, com a empleat. Segons explica, aquesta és l’única manera que té d’evitar el tancament, ja que, diu, si en fossin més, l’empresa seria deficitària i no podria aguantar amb les vendes que té.

D’altra banda, Rosas explica que en els últims quatre anys ha notat molt el canvi de tendència pel que fa als vinils i els cedés. Assegura que si fa quatre anys venia un vinil per cada quatre discos compactes que trobaven sortida, en l’actualitat això s’ha revertit i el format més petit s’ha quedat amb una importància residual.

Aquest nou boom també ha repercutit en els preus al negoci. De fet, segons explica el propietari de la botiga, molts “se n’han aprofitat” i el seu valor s’ha multiplicat. “Abans els discos costaven entre 20 i 25 euros, mentre que actualment han pujat fins als 45 o 50 euros de mitjana”, diu Rosas. Però, tot i això, assegura que la part positiva és que la gent segueix comprant i això ha fet que les pèrdues provocades per la caiguda de vendes dels discos compactes s’hagin notat menys.

A més, en els últims anys també han pres molt de protagonisme les edicions de col·leccionista. Rosas explica que les primeres edicions s’han revaloritzat molt i han arribat a preus que voregen els 500 euros aproximadament. A més, actualment també es creen edicions especials que reediten els antics discos amb colors diferents o en noves temàtiques, de les quals es fa un nombre limitat de còpies. En aquests casos, tot i que també són cars, el seu valor és inferior als de les primeres edicions.