Virginia Woolf, mare literària de totes nosaltres

Si en un article anterior ja vam tenir oportunitat de parlar de les mares de Virginia Woolf, ara parlarem de les filles. Però no d’unes filles qualssevol, sinó de les autores catalanes que han begut de les seves aigües taumatúrgiques, començant per l’autora del volum, la poeta i traductora Mireia Vida-Conte (Barcelona, 1970). Que no us enganyi la doble signatura, perquè Clara Frisachs és un alter ego inventat, un joc literari que entendreu quan llegiu aquest monument d’admiració a l’escriptora anglesa que és Era Woolf.

Quan un bon dia l’autora em va preguntar si podia citar-me en el seu nou llibre, vaig pensar simplement que volia enriquir la seva mirada amb alguna mirada escadussera més (la col·lecció de Barcino on s’ha publicat el llibre es diu justament “Mirades"). Però no, la cosa anava molt més enllà. El resultat ha estat una conversa polifònica on s’exposa la connexió amb l’autora de La senyora Dalloway per part de lletraferides de diverses generacions i registres. No hi són totes, i no per falta de voluntat de l’autora –manca per exemple el testimoni de Marta Pessarrodona, woolfiana per excel·lència–, però sí que n'hi trobem moltes com Margarida Aritzeta, Antònia Vicens, Olga Xirinacs, Dolors Udina... I d’altres de més joves també. Trobem les seves confessions i també mostres dels seus textos on sobrevola l’esperit de la Woolf.

Woolf, l'autora que necessita una segona lectura

Per exemple, Maria Antònia Oliver explicava en una entrevista reproduïda al volum: “La Maria Aurèlia [Capmany] em va descobrir en profunditat la Virginia Woolf, quan un dia em va oferir de traduir Els anys, un llibre que ja havia llegit de joveneta i que m’havia passat més aviat desapercebut”. Vidal-Conte té clar que Woolf sovint necessita una segona lectura: “Crec que no és una escriptora per a lectors que busquen lectures ràpides i superficials, i sí: existeix, encara, un 'lector o lectora comú', exigent”. Per part seva, l’escriptora Helena Valentí –massa oblidada i traductora al català d’Una cambra pròpia– deia que aquest era un assaig de lectura imprescindible per a qualsevol dona que volgués ser escriptora. Mentre Victoria Ocampo afirmava que la història de la germana de Shakespeare viu en totes nosaltres.

Són una raresa les escriptores que no han llegit Una cambra pròpia o, com a mínim, alguna novel·la woolfiana. Woolf ha anat passant de baula en baula. Ha passat per Capmany, Roig, Marçal, Isabel-Clara Simó, Josefa Contijoch... D’entre les seves obres, Vidal-Conte es queda amb Orlando, que la va sacsejar quan tenia vora trenta anys i li dedica una nouvelle titulada “Un altre Orlando, si us plau” on se serveix del joc de l’heterònim. I per si aquesta incorporació de la narrativa fos poc, a manera d’os medul·lar, el volum inclou el poemari “Era Woolf”, un viatge woolfià que passa per Vita Sackville-West, Rodmell i el riu Ouse, entre altres parades obligades.

Un trencaclosques que també és cub de Rubik, teranyina woolfiana i, així mateix, congrés de literatura feta per dones. Que no us espanti el gruix del volum, ni la multiplicitat dels gèneres literaris, ni el viatge autobiogràfic que travessa el text. Submergiu-vos-hi en una aventura única fascinant que trenca cotilles literàries. Fins i tot disposareu d’una banda sonora, que es pot escoltar a Spotify.