"Vaig viure entre ermitans per aprendre d'ells, però no m'hi vaig quedar perquè no obeeixo normes"

BarcelonaDesprés de llicenciar-se en antropologia a la Universitat de Colúmbia, Bill Porter (Los Angeles, 1943) no sabia quin camí prendre i va veure que hi havia una beca disponible per a estudiants que volguessin estudiar "una llengua tan estranya com el xinès". "En aquells moments, principis de la dècada dels 70, el meu únic contacte amb Orient havia estat la lectura d'un llibre sobre budisme zen", recorda ara, convertit –almenys a la Xina– en una espècie d'estrella del rock gràcies a llibres com Camino al cielo, del qual ha venut més de dos milions d'exemplars.

Camino al cielo és el primer títol del segell editorial Tres Portals, disponible de moment en castellà en traducció de Guillem Usandizaga, tot i que d'aquí uns mesos també es podrà llegir en català. Es tracta d'un magnífic exemple del que el projecte vol construir: "Busquem mirades diferents que ens ajudin a veure camins alternatius als de la nostra realitat, acostant-nos a textos clau de la saviesa i l'espiritualitat, ja siguin clàssics o contemporanis", explica el seu director, Jordi Carulla Ruiz. Bill Porter no va publicar Camino al cielo fins al 1993, després d'anys en contacte amb "els ermitans de les muntanyes Zhongnan que practiquen el taoisme, el budisme i el confucianisme". Se n'hi va anar a la dècada dels 80, quan ja havia passat quatre anys en un monestir a Taiwan. "En aquells moments el nom que vaig adoptar era Núvol Victoriós –continua–. Després de deixar el monestir vaig passar una llarga temporada en un poble ple de granges, i em va semblar que aquell nom no funcionava. Llavors vaig decidir batejar-me amb el nom de Red Pine [Pi Vermell]. Al cap d'un temps vaig saber que hi havia hagut un mestre xinès que havia viscut al segle VII aC que es deia així: havia estat una bona tria, perquè com a traductor jo no soc res més que un xaman".

El prestigi de viure amb poca cosa

Bill Porter ha signat una vintena de traduccions de poesia amb aquest pseudònim, Red Pine. Se n'ha ocupat durant gairebé quatre dècades, en paral·lel als viatges per l'Àsia. A Zhongnan hi va passar llargues temporades vivint entre ermitans. "Es queden a les muntanyes durant anys fins que tornen a la societat per transmetre'ls la seva saviesa", explica. L'experiència de Porter va ser lleugerament diferent. "Vaig viure entre ermitans per aprendre d'ells, però no m'hi vaig quedar perquè no obeeixo normes", admet. A la Xina hi ha ermitans des de fa 5.000 anys, des de l'època de Huangdi, l'anomenat Emperador Groc. "Des que hi ha documents escrits es parla dels ermitans –recorda–. Viuen a la muntanya, subsisteixen amb poca cosa, dormen sota un sostre de palla, porten roba vella, cultiven els vessants alts, no parlen gaire i encara escriuen menys: com a molt, uns quants poemes o un parell de receptes".

Dues novetats en català

Tres Portals publicarà quatre títols a l'any, dos a la primavera i dos a la tardor, alternant català i castellà. S'han estrenat amb Camino al cielo i dues novetats en català: El Príncep i el Monjo, la vida de Buda narrada amb els ulls d'un jueu català del segle XII, que ha traduït i anotat Tessa Calders i Artís, i La tradició de les llàgrimes, en què l'editor, periodista i escriptor Jean-Paul Iommi-Amunatégui es fixa en com han plorat els cavallers errants, els sants i finalment els poetes. "El plor és l'expressió líquida de diversos estats o esdeveniments, una modalitat de resposta, un efecte", escriu l'autor, que ha estat traduït al català per Xavier Valls Guinovart.

Entre els pròxims llibres de Tres Portals hi ha Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga, del pintor budista Shitao, traduït per Manel Ollé, i El llenguatge dels ocells, text del segle XII del persa Farid ad-Din Attar. "El treball espiritual implica una fugida del sistema per confrontar-s'hi –explica Ollé–. Els llibres de Tres Portals no volen carregar les piles del lector perquè segueixi produint seguint la lògica neoliberal. Fem literatura, una eina més guerrera que gèneres com l'autoajuda".