Tot i que és un percentatge ínfim, hi ha adolescents que arriben a 1r d’ESO sense mòbil. És el cas de les filles bessones de la Mireia Rosell, que el curs passat eren les úniques de la classe que no tenien mòbil i tampoc expressaven necessitat per tenir-lo. “Han viscut com els seus companys començaven a tenir mòbil i com els ha afectat a nivell de relacions. Ens explicaven que quan les amigues venien a casa no els feien gaire cas perquè estaven pendents de l’aparell”, explica la Mireia. En cap cas la família ha plantejat la prohibició de l’smartphone i expressa plena confiança en les filles, el plantejament recau en si “realment el necessiten” i en el fet que abans de tenir-lo cal “afavorir les relacions presencials”, diu la Mireia. Aquest any les bessones tenen el mòbil vell de l’àvia, amb el qual només poden fer trucades.
Viure sense mòbil (almenys durant unes hores)
Disposar d’espais per aparcar el mòbil és beneficiós per a la salut emocional dels adolescents, i per això hi ha escoles que ja ho estan afavorint
BarcelonaHora d’iniciar les classes a l’Escola Zurich de Barcelona. Els alumnes de 4t d’ESO –14-15 anys– deixen els mòbils en una capsa. No els recuperaran fins que finalitzin la jornada, a les 16.30 h de la tarda. Tampoc s’enduran el mòbil quan facin excursions, estades o colònies, una mesura que el centre va introduir fa sis anys amb l’objectiu de promoure les relacions socials entre els adolescents i relacionar l’ús dels dispositius electrònics únicament a les tasques d’aula: “A l’escola fomentem l’aprenentatge de les noves tecnologies, però vinculades a la feina”, detalla Carlos Rossich, coordinador pedagògic d’educació secundària del centre. Això significa que els alumnes disposen de tauletes digitals des de primària, que només utilitzen en el marc lectiu. En qualsevol activitat de lleure, durant el pati o durant el menjador, infants i adolescents no tenen accés a les pantalles.
Per aconseguir aquesta progressiva desconnexió digital fora de les classes ha calgut temps, perseverança i dotar els alumnes i les famílies de molta informació. Rossich recorda com a l’inici hi havia adolescents que “no volien deixar el mòbil a la capsa" o que "portaven dos aparells”. També reclamaven utilitzar el dispositiu una estona al dia durant les estades o les colònies. “Ara no els suposa cap estrès, al contrari, porten càmeres de fotos i tornen a jugar als jocs de sempre. Si tinguessin el mòbil a la butxaca, això no ho farien”, destaca.
El benefici de desconnectar del mòbil
A Espanya, el 21,3% dels adolescents són addictes a internet, percentatge que gairebé doble la mitjana europea, que se situa en un 12,7%. Són dades de l’institut psicopedagògic Desconect@, que atén joves amb addicció a les noves tecnologies i als videojocs, entre d’altres. Marc Masip, psicòleg i director del centre, és el responsable d’impartir les conferències als centres educatius que sol·liciten el programa Desconect@ contra l’abús a les noves tecnologies, entre els quals hi ha l’Escola Zurich: “La nostra relació amb Desconnect@ comença derivada d’una preocupació: «Estem fent bé la gestió dels Ipads i els mòbils al centre? Com podem ajudar les famílies?» Aquestes xerrades ajuden a fer que els alumnes entenguin el perquè de les mesures que portem a terme i que no les visquin com una imposició”, explica Carlos Rossich.
Segons Marc Masip, els joves no haurien de tenir un mòbil intel·ligent “abans dels 16 anys”. I n’apunta dos motius principals: d’una banda, perquè “no tenen el cervell prou desenvolupat; i, de l’altra, perquè no el necessiten per a res, ni per tenir amics, ni per estar amb la família, ni per fer esport... S’ha creat aquesta falsa necessitat i se’ls està donant un mòbil molt abans del que caldria, i d’aquí tots els problemes que hi ha”, argumenta.
Tot i l’alerta del psicòleg, el 94,8% dels adolescents a Espanya tenen un telèfon mòbil amb connexió a internet, aparell que adquireixen amb poc menys d’11 anys (10,96) de mitjana, segons dades de l’informe Impacto de la tecnología en la adolescencia publicat per l'Unicef a finals del 2021. L’estudi també revela que un 92,2% dels estudiants de 1r i 2n d’ESO tenen un mòbil intel·ligent, percentatge que s'incrementa fins al 97,5% a 3r i 4t d’ESO.
Tenint en compte aquestes dades, per què és important i com podem fomentar que els joves visquin sense el mòbil, encara que només sigui unes hores al dia? La Laia, l’Óscar, el Max i l’Emma fan 4t d’ESO a l’Escola Zurich i expliquen que al centre no el troben a faltar: “Estem distrets i no el necessitem, però si el tinguéssim segur que al pati o al menjador el miraríem”. Tots quatre són conscients que els cal posar certs límits en l’ús de l’aparell. "Si no, et treu temps o deixes de comunicar-te més en persona”, diu la Laia. "A vegades deixes d’estudiar per mirar-lo, i ha passat una hora i et poses nerviós si l’endemà tens un examen”, reconeix el Max.
En tot cas, els beneficis de deixar durant unes hores el món virtual per dedicar l’atenció plena al presencial passen, en primer lloc, pels mecanismes sensorials que s’activen al nostre cervell, que són molt diferents en cada cas. Segons el neurocientífic David Bueno, “en la presencialitat tenim tots els sentits activats, mentre que en la virtualitat només activem la vista, i això exclou molta informació al nostre cervell”, apunta. D’altra banda, estem parlant d’aparells que són “addictius” i que “generen un gran poder d’atracció”, fet que el cervell valora com un “recompensa, tot i que sigui efímera”. Per a Bueno, recuperar la vida sense mòbil vol dir “recuperar relacions presencials més intenses i llargues en el temps, però que requereixen més esforç”. Alhora, “els mecanismes de recompensa davant aquestes relacions també perduren més”, apunta.
De vacances sense mòbil
Una altra iniciativa que promou abandonar el mòbil durant uns dies són les colònies detox digital que organitza Fundesplai. En aquest cas no només conviden que els fills s’alliberin del mòbil, sinó que mares i pares també aprenguin a viure sense: “A les primeres colònies detox que vam fer després de la pandèmia venien moltes famílies saturades per la hiperconnexió que els havia suposat el teletreball. Ens traslladaven que necessitaven contacte amb la natura, parlar i dedicar-se temps”, explica Andrés García, membre del departament d’activitats de les cases de colònies de Fundesplai. “Diria que les vacances no van canviar els hàbits dels adults, però sí que molts es van adonar del grau de dependència a l’smartphone que tenien”, afegeix.
¿Veurem un retrocés en la hiperconnexió digital que vivim? Segons Marc Masip, sí: “Farem un pas enrere en tot allò tecnològic per avançar-ne tres en el vessant humà i recuperar l’essència que estem trobant a faltar [...]. Ens adonarem que no és tan bo i que cal posar límits, i les lleis ens hi ajudaran”, conclou.