"Els homes som capaços de qualsevol maldat": 100 anys sense Joseph Conrad

Barcelona"Els personatges de Joseph Conrad parlen a cau d'orella a les noves generacions de manifestants antiglobalització i també als paladins del lliure comerç, als defensors de l'intervencionisme liberal i als terroristes radicals, als activistes per a la justícia social i als nativistes xenòfobs", defensa Maya Jasanoff, catedràtica d'Història a la Universitat de Harvard, de qui s'acaba de publicar La guardia del alba. Joseph Conrad en el nacimiento de un mundo global (Debate, 2024). Jasanoff dedica un assaig molt ben documentat i renovador a l'autor nascut amb el nom de Konrad Korzeniowski a Berdítxiv el 1857, en aquells moments una localitat polonesa dins l'imperi rus i que avui forma part d'Ucraïna, i mort a Bishopsbourne, a Anglaterra, el 3 d'agost de 1924.

"El mateix autor que va condemnar l'imperialisme a El cor de les tenebres [1899] també havia escrit L'agent secret [1907], que gira al voltant d'un complot terrorista i un atemptat amb bomba que té lloc a Londres –continua Jasanoff–. Pensava en tot això després de l'11 de setembre del 2001, amb el creixement del terrorisme islàmic. Poc després, quan va començar la crisi econòmica del 2008 vaig pensar en un altre Conrad, el de Nostromo [1904], en què l'autor fa el retrat d'un capitalisme de multinacionals entregat a les mateixes argúcies que jo llegia cada dia a la premsa". Mentre els debats al voltant de la immigració "provocaven turbulències a Europa i els Estats Units", a Jasanoff li venia al cap un altre relat emblemàtic de l'autor, Amy Foster (1903), que enguany ha aparegut traduït al català per duplicat, a dins del volum Joventut i altres narracions (Edicions 62, a càrrec de Ricard Vela) i també en l'edició que Josep Maria Muñoz ha fet per a L'Avenç. "La por que provoca el que ve de fora és central, a Amy Foster, i mentre la traduïa em feia molta impressió per com de vigent era el relat –recorda Muñoz–. La llengua diferent de qui arriba sempre és motiu de sospita, fins i tot quan el migrant s'integra i es casa". Tot i que la llengua materna de Conrad era el polonès, ha passat a la història com un dels autors en llengua anglesa més destacats del tombant del segle XIX i les dues primeres dècades del XX.

Un escriptor que va ser mariner, oficial i capità

"Si arrodonim les xifres, obtenim la fórmula de l'obra de Conrad: vint anys per fer-se una educació, vint més per viatjar en vaixell arreu del món i els trenta anys finals per convertir l'experiència en literatura –escrivia Vicenç Pagès Jordà en un article a partir de la publicació de Contes del neguit (Alpha, 2012; traducció de Ferran Ràfols Gesa)–. A finals del segle XIX, emprendre rutes transoceàniques en un vaixell mercant –inicialment com a mariner, després com a oficial i capità– volia dir conèixer el perill, l'honor i també el tedi en unes magnituds que avui desconeixem". Conrad va debutar com a novel·lista amb La follia d'Almayer el 1895, que Josep Maria Muñoz va traduir per a L'Avenç el 2019. "En aquesta novel·la, l'heroi no és el colonitzador neerlandès que viu enmig de la selva, sinó la dona malaia amb qui es casa i que ha estat capturada en un vaixell pirata –explica–. Aquest aspecte enllaça amb les preocupacions d'avui a l'hora de mostrar les conseqüències del colonialisme".

"Vivim igual que somiem, sols", escrivia Conrad a El cor de les tenebres, encara ara la seva novel·la més popular, on explica el periple del mariner Charles Marlow pel riu Congo en un vapor belga, amb l'objectiu de trobar un membre rebel de la companyia anomenat Kurtz. Inspirada per un viatge del propi Conrad el 1890. "La descripció del Congo com 'el cor de les tenebres', capaç d'enfollir els homes blancs, també s'ajustava a la realitat –comenta Maya Jasanoff–. En els anys que van passar entre la visita de l'autor i la publicació de la novel·la, l'Estat Lliure del Congo s'havia convertit en un 'horror' de l'explotació imperial, amb els seus principis idealistes fets a miques pel règim colonial més obertament abusiu del món". L'autora fa referència a la Bèlgica en què regnava Leopold II.

Aventures i viatges interiors

Yannick Garcia també s'ha enfrontat dues vegades amb Joseph Conrad com a traductor: després de versionar El cor de les tenebres per a Sembra (2016) es va ocupar de Tifó, novel·la breu del 1901 publicada en català per primera vegada a Navona (2023). "Als seus llibres –explica Garcia– Conrad escriu sobre l’enfrontament de l’home contra la natura, l’ambició i les passions humanes més baixes, però també les més elevades: l’ambició del coneixement, de la descoberta i, com a cara B, per desgràcia, de la conquesta i el sotmetiment. No són sentiments tan llunyans a nosaltres: els veiem transmutats en molts aspectes de les nostres vides". Conrad va ser considerat, durant dècades, com un dels referents en la novel·la d'aventures, amb exemples com Lord Jim (1900). "L’aventura clàssica, la del viatge físic, és l’embolcall de les novel·les i Conrad el serveix extraordinàriament, però els protagonistes són molt més complexos –continua Yannick Garcia–: dubten, sospiten, enganyen, s’equivoquen. Per tant, el viatge interior que experimenten és on realment veiem l’èpica de la història. Les peripècies intel·lectuals i emocionals que han de superar són tan o més transcendents que els obstacles materials amb què ensopeguen". Josep Maria Muñoz té una opinió similar. Sempre des de L'Avenç, ha estat un dels editors i traductors que l'ha reivindicat en més ocasions: "El primer que en vam publicar i que jo mateix vaig traduir va ser Memòria personal [1912; en català va aparèixer el 2015]. Recorda els seus orígens i també hi explica per què escriu en anglès. En comptes d'optar per una llengua molt cristal·litzada com el francès, que coneixia molt bé, va preferir l'anglès, que li donava més llibertat".

Abans d'ocupar-se de La follia d'Almayer (2019) i Amy Foster (2024), Muñoz va recuperar la traducció de Marta Bes Oliva d'una altra novel·la breu de l'autor, La línia d'ombra [1917; en català, 2018]. "Aborda el trànsit de la joventut a una etapa vital més conscient i dolorosa –explica Muñoz–, i ho fa a partir de la història d'un jove capità que es troba davant la impossibilitat de fer salpar la nau de la qual s'havia de fer càrrec en el primer comandament". L'editor i traductor recorda que Conrad la va escriure el 1915, quan ja feia un any de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. "Rere l'assumpció de la responsabilitat del protagonista hi ha una mirada als estralls de la guerra, que s'acabaria convertint en un dels grans temes de la literatura d'aquells anys", admet. Amy Foster i els relats de Joventut han estat, de moment, les últimes traduccions que han arribat d'un autor prolífic que afirmava, a Under western eyes (1911, encara inèdita en català): "La creença en un origen sobrenatural del mal és innecessària; els homes som capaços de qualsevol maldat".

El colonialisme