Què volen llegir els nostres fills?

BarcelonaUna mirada realista i propera a la diversitat sexual, però sense caure en el tòpic dels manuals d'autoajuda. Un atles de viatges mínims, entre els quals hi ha el vol d'un mitjó. L'intent de transmetre la calidesa i les emocions de l'últim estiu. Així són tres dels 41 llibres que el Flic, Festival de Literatures i Arts Infantil i Juvenil, ha seleccionat per a la seva 12a edició, que se celebra aquest cap de setmana al Museu del Disseny de Barcelona. La tria combina les novetats editorials amb recuperacions de clàssics, la novel·la amb l'àlbum il·lustrat, el còmic amb el poemari. Són molts els formats literaris als quals poden acudir els lectors més joves, als quals caldria sumar-hi, entre d'altres, els rondallaires i el teatre.

Tal com diu Roser Ros, pedagoga, narradora i directora literària del festival, "l'ànima del Flic" és precisament aquesta selecció, feta al llarg d'un any per un comitè internacional d'experts. "La mediació és una feina molt important i delicada. Per mirar de fer-la bé has de tenir una orella posada a les ressenyes i els catàlegs editorials, i l'altra en els nens i adolescents. Qualsevol que es dedica a triar llibres sap que les tries són efímeres. Des del Flic busquem l'equilibri entre el llibre clàssic, que s'ha de continuar llegint, el que marca tendència, hem de ser exigents, i el de temporada passada, que s'ha convertit en fons d'armari", afegeix.

Per a Roser Ros, que s'ha dedicat des de fa més de quatre dècades a la docència, a la narració oral i la literatura, "el gust ha canviat menys del que ens volen fer creure". Ros va néixer a Barcelona el 1950. "Era la segona de vuit germans, i a casa no ens explicaven contes a la vora del foc, però teníem llibres molt bons dels temps de la República que els venedors ens oferien de sotamà". Entre ells hi havia els contes dels germans Grimm, en versió de Valeri Serra i Boldú, l'Alícia en terra de meravelles de Lewis Carroll traduïda per Josep Carner i les novel·les de Folch i Torres. "De seguida vaig començar a llegir en veu alta aquests i altres llibres als meus germans petits –continua–. Hi havia coses que me les inventava o les adaptava perquè encara no ho entenia tot". Va ser així que Ros va descobrir que "la paraula viva és el fonament, el que de veritat pot encuriosir els nens".

Dels tics franquistes al didactisme

Christian Inaraja (Vic, 1972) ha il·lustrat més d'un centenar de títols des de finals de la dècada dels 90. Enguany ha rebut els premis Junceda i Crítica Serra d'Or per Espècies extraordinàries, editat per Birabiro i amb text de Salvador Comelles. "Quan era petit, els llibres que llegíem encara arrossegaven tics i estereotips de la dictadura –recorda–. Des de llavors hem millorat molt, tant en la producció com en el contingut dels llibres". Inaraja és crític amb l'excés de novetats. "No tenim temps d'assimilar-les –comenta–. Com que en el llibre infantil i juvenil les vendes són encara prou bones, sembla que això justifiqui la sobreproducció". A l'estat espanyol s'ha passat de publicar 7.340 novetats l'any el 2002 a 8.926 el 2021. El pic de producció es va donar el 2017, amb 13.267 títols.

Una de les tendències que preocupa l'il·lustrador és l'excessiu didactisme que es busca: "Hem substituït la moralina per la voluntat de mestratge i d'educar els lectors. Trobo a faltar més llibres lúdics, que ens vulguin distreure i divertir, i que no ens intentin adoctrinar". Inaraja cita Charles Perrault, de qui va il·lustrar una adaptació d'El gat amb botes a càrrec d'Enric Gomà per a les Publicacions de l'Abadia de Montserrat el 2017. "El gat amb botes no és cap model de conducta, fa les pitjors coses per aconseguir el que vol –fa memòria–. És l'antítesi de l'adoctrinament. Els llibres ens fan somiar i estimulen la imaginació. Si s'hi explica un assassinat, el lector no necessàriament s'ha de convertir en assassí".

Les pantalles, ¿eina útil o distracció?

El 2020 Inaraja va il·lustrar la novel·la Els pòstits del senyor Nohisoc, de Tina Vallès (Barcelona, 1976), premi Folch i Torres. "Als anys 80 teníem col·leccions com Els Grumets de La Galera, Tria la teva aventura i els llibres d'El Vaixell de Vapor. Eren els que trobava a la llibreria de Premià, el poble on vivia –diu Vallès–. No vaig entrar en una biblioteca fins als 12 anys. I va ser per iniciativa pròpia. Això ha canviat molt, perquè els nens ara trepitgen les biblioteques abans i tot de saber llegir. Hi ha contacontes, presentacions i clubs de lectura".

Vallès creu que "cal incentivar les biblioteques escolars perquè tots els alumnes tinguin accés i contacte sovintejat amb la lectura". Les dades demostren que està passant el contrari: a finals del 2021, el departament d'Educació de la Generalitat publicava un estudi en què s'explicava que en els cinc últims anys els centres educatius amb biblioteca escolar han passat de ser el 78,1% a ser només el 56,8%. "Que això estigui passant és un problema gravíssim", apunta Roser Ros. Els canvis pedagògics, la manca d'espai i les retallades han estat un còctel letal per a les biblioteques. "Les pantalles no són l'enemic dels llibres –afegeix Ros–. No les podem negar, igual que dècades enrere no podíem negar la televisió. El que hem de fer és no deixar els nostres fills sols amb les pantalles". Tina Vallès recorda que "tot i que ens prenen concentració, les pantalles també són una eina". I en comptes de criticar la proximitat que hi tenen les noves generacions, diu: "El temps que roba a les criatures és el mateix que ens pren a nosaltres. Són addictives per a tothom".

Entre la història i el missatge

"Les generacions anteriors havien escrit en català gairebé per militància, i això ja era un gran atreviment –defensa Tina Vallès–. Ara hi ha molts més segells que fa vint anys. Els àlbums il·lustrats i les novel·les també toquen un ventall de temes més ampli. Es parla de diversitat de gènere, de trastorns alimentaris, hi ha llibres amb missatge ecologista i de respecte al medi ambient, i també n'hi ha que volen conscienciar els lectors contra el racisme. Tot això està molt bé si no perds de vista que estem escrivint literatura. La història hauria de pesar més que el missatge. En cas contrari, la ficció que llegeixes acaba sent molt fluixa. I d'això, els nens i nenes se n'adonen i els acaba tirant enrere".

Vallès troba a faltar més ficció en català per a la franja d'edat d'entre els 15 i els 18 anys. "Les editorials i els autors ens ho hem de proposar com a repte –assegura–. Si no, hi ha molts lectors que es perden durant l'adolescència, i que més tard costa de recuperar". Un exemple d'èxit internacional que li ve al cap és la sèrie de novel·les gràfiques Heartstopper, d'Alice Oseman, que en català publica Fanbooks. "És com Beverly Hills, 90210, però Oseman explica com s'enamoren dos nois –diu–. Ells ja han sortit de l'armari, i l'homosexualitat no es problematitza, sinó que es fixa en altres conflictes". Un altre model és Mary John, d'Ana Pessoa, publicada per L'Altra Tribu i guanyadora de l'últim premi Llibreter. "Toca molt bé la superació d'una relació tòxica, i ho fa des de dins", comenta.

L'èxit de la transgressió

Una de les veus més destacades de la literatura gallega de les últimes dues dècades és Ledicia Costas (Vigo, 1979). El llibre que li va canviar la vida com a autora va ser Escarlatina, a cociñeira defunta (2014), que Barcanova va traduir al català el 2016 amb el títol Escarlatina, la cuinera difunta. "Es va rebre com una proposta trencadora i iconoclasta perquè desmuntava tabús sobre la mort. En el meu cas, la transgressió va ser una de les claus per cridar l'atenció de professors, bibliotecaris i lectors joves", recorda Costas, que va vendre, només en gallec, 25.000 exemplars de la novel·la, que també es pot llegir en llengües com el coreà, el portuguès, el persa i el txec. El llibre va merèixer el Premio Nacional de literatura infantil i juvenil el 2015.

"La producció editorial per a nens i joves a Galícia és molt rica, tot i que quan jo vaig estudiar existia amb comptagotes –assegura–. I sovint aborda temes amb una mirada més avançada que la resta de la societat. Ara mateix n'hi ha sobre nois que estan fent la transició, sobre els efectes del canvi climàtic, sobre assetjament cibernètic i també sobre la mort. Els llibres infantils i juvenils són valents i no tenen complexos, potser per això ens costa més entrar al mercat en llengua castellana, que és més conservador". Costas destaca també la proliferació de la poesia per a nens i nenes. Cita Yolanda Castaño, Elvira Ribeiro i Fran Alonso. "Hi ha una gran feina de mediació que es fa des de les biblioteques i escoles –diu–. Gràcies a això, en els últims set anys hi he fet més de 1.200 xerrades". Si hi ha un element que l'escriptora considera central de cara a convèncer els lectors és l'humor. "És l'eina per parlar de qualsevol tema, per complicat que sigui", assegura.