Volkswagen Arteon Shooting Brake eHybrid: el company de viatge més eficient

Si em preguntessin si seria possible considerar que un Volkswagen de color blanc és estèticament trencador, la meva resposta seria que no. Principalment perquè em vindria al cap un Polo, un Golf, un SUV o fins i tot una furgoneta blanca... I això, d’entrada, no resulta especialment emocionant. Però a la gamma de la marca alemanya hi ha un model que sí que és capaç de demostrar una gran personalitat i fins i tot de fer tombar caps al seu pas: el Volkswagen Arteon.

Es tracta d’un cotxe amb carrosseria berlina de tipus cupè que ja vam poder provar fa uns anys, però que en aquesta ocasió ha tornat a passar per les nostres mans en una versió força diferent. En primer lloc perquè la seva mecànica és híbrida endollable, i en segon lloc perquè la seva carrosseria és de tipus shooting brake. I per a tots aquells que vulguin saber quins motors porta aquest Volkswagen i què carai és una carrosseria shooting brake, tot seguit ho expliquem.

DISSENY EXTERIOR: BERLINA, FAMILIAR O CUPÈ?

A l’Ara Motor ja vam tractar d’explicar les característiques dels vehicles shooting brake en aquest article sobre el Kia Proceed, un dels pocs models del mercat que disposen d’aquest tipus de carrosseria. Per fer-ho fàcil podríem dir que es tracta d’un vehicle que combina el disseny d’un cupè amb la practicitat d’un familiar, i que en el cas de l’Arteon que avui ens ocupa pren la base d’una berlina.

Val a dir que en altres models la presència d’aquesta carrosseria és molt notable (la diferència entre un Kia Ceed compacte i un Proceed shooting brake és enorme), però en el cas de l’Arteon no es deixa notar tant. Principalment perquè el model de base no té l’estètica clàssica que trobem en un Passat, sinó que ja disposa d’un estil cupè –o fastback–similar al de models com el Mercedes-Benz CLS o l’Audi A7. Sigui com sigui, el resultat general és espectacular i el cotxe es veu esportiu i ben proporcionat.

Amb tot, només sabrem que estem davant d’un Volkswagen Arteon Shooting Brake si el mirem de perfil o per darrera, ja que fins al pilar C el disseny és idèntic al del model normal. De fet, les mides són gairebé calcades en tots dos models: 4,86 metres de longitud, 1,87 d’amplada i 1,46 d’altura, i és aquesta darrera l’única que canvia amb un centímetre més respecte del model normal.

L’estètica de l’Arteon pot ser elegant o agressiva (en funció de si escollim els acabats Elegance o R-Line) però té molta personalitat. La part frontal és la que menys ha canviat respecte del model que va ser presentat l’any 2017 i destaca per la presència de la “graella infinita”, que es fusiona amb les òptiques davanteres led i que integra els llums diürns.

La nostra unitat de proves disposa de l’acabat més esportiu, de manera que llueix unes grans entrades d’aire –que contrasten a la perfecció amb el color blanc del cotxe– i unes llandes de 19 polzades amb un disseny força aerodinàmic. I ja que hem passat a la vista lateral, aquí el que més crida l’atenció és la cintura elevada (les finestres són petites i tenen poca superfície) i la marcada caiguda del sostre. Això sí, per molt marcada que sigui, no és tan exagerada com la de l’Arteon normal... i com tot seguit veurem, això es nota en l’habitabilitat interior.  

A la vista posterior hi ha un detall que m’encanta i un que no tant. El que m’agrada és que Volkswagen ha sabut conservar els trets de disseny principals de la versió normal en aquest shooting brake dissimulant a la perfecció que és un model familiar. En canvi, el que no em convenç és que aquesta versió esportiva R-Line faci servir uns embellidors tan grans que simulen les sortides d’escapament. És el que tenen les modes actuals...

INTERIOR: QUALITAT I DIGITALITZACIÓ

Tot l’estil i la personalitat que trobem a l’Arteon queden reservats exclusivament a la part exterior, perquè de portes endins no arrisca i és 100% Volkswagen. És a dir, un cotxe sobri i funcional en el qual tot és allà on t’esperes, però que no fa cap concessió al disseny.

En el cas de l’Arteon la qualitat dels materials està clarament per sobre de la d’altres models de la marca, i com no podia ser d’una altra manera la digitalització és la principal protagonista. Darrere del volant hi trobem una pantalla de 10,25 polzades que fa d’instrumentació digital, i que malgrat que permet navegar entre diversos menús i fins i tot visualitzar el navegador, resulta menys personalitzable que en marques com Audi.

Continuem la digitalització amb la pantalla central, que pot ser de 8 o 9,2 polzades i que, malgrat ser completament tàctil, equipa dues rodetes físiques per controlar el sistema multimèdia o el volum. Ofereix una connectivitat molt completa, i entre els menús hi trobem una gran quantitat d’informació referent als assistents de conducció o al funcionament del sistema híbrid. També, i com no podia ser d’una altra manera, ens permet seleccionar la il·luminació ambiental de l’habitacle... que disposa de més de 25 colors i està molt ben integrada a les portes mitjançant unes insercions de color negre.

I ja que parlem d’elements digitals i tàctils, la nota negativa (o com a mínim no tan positiva) de l’interior d’aquest Arteon la trobem en els comandaments del volant i els del sistema de climatització. Aquests darrers són completament tàctils i estan situats en una posició molt baixa en el quadre de comandaments, de manera que no resulten gaire pràctics. Però els del volant són un clar exemple de com no sempre un element digital és millor que un d'analògic. El nou disseny dels volants de Volkswagen és realment atractiu i el tacte és excel·lent, però els comandaments han passat a ser tàctils i tenen un funcionament poc pràctic, ja que ens obliguen a treure la mirada de la carretera per saber què estem prement. Jo personalment els prefereixo analògics, però ja se sap que de vegades la digitalització passa per davant de la lògica.

Pel que fa a la resta d’aspectes de l’interior del Volkswagen Arteon Shooting Brake, res a criticar. Els plàstics tous tenen bon tacte, tot plegat se sent ben construït i afortunadament la marca no ha abusat del famós material Piano Black. A més, la posició de conducció s’aconsegueix fàcilment i els seients ergoComfort són molt còmodes i resulten ideals per fer molts quilòmetres.

HABITABILITAT: IDEAL PER A QUATRE PASSATGERS

Com abans comentàvem, la caiguda del sostre d’aquest model shooting brake és menys marcada que la del model normal, la qual cosa es tradueix en més espai a les places posteriors. L’accés al cotxe no és extraordinari (és una berlina de tipus cupè, de manera que cal ajupir-se més que en un SUV) però un cop a dins disposem de marge més que suficient perquè no ens toqui el cap al sostre i d’una quantitat enorme d’espai per a les cames. A més, els seients són molt còmodes i els ocupants gaudeixen de climatització independent, connexió USB i fins i tot d’un endoll normal, com els de casa.

Però no tot podia ser bo. I és que ni tan sols un vehicle d’aquestes característiques i amb gairebé cinc metres de longitud es lliura de tenir una plaça central força justa, especialment pel que fa a l’espai disponible per al cap. Per tant, estem davant d’un cotxe en el qual quatre ocupants viatjaran amb un confort elevadíssim, però un cinquè patirà si fa més d’1,70 metres d’alçada.

En l’apartat del maleter, aquest Arteon Shooting Brake disposa d’apertura elèctrica (que es pot fer passant el peu per sota del para-xocs) i ofereix una capacitat de 565 litres en les versions de combustió, però aquesta xifra es veu reduïda en el model híbrid endollable fins als 455 degut a la posició de les bateries. Amb tot, l’espai és força diàfan i aprofitable, i el podem ampliar fins als 1.497 litres si abatem els seients posteriors.

MOTOR: GASOLINA + ELÈCTRIC

Aquest Volkswagen Arteon Shooting Brake té un altre cognom: eHybrid. Es tracta d’un model híbrid endollable que combina el rendiment de dos motors (un de gasolina i un altre d'elèctric) que persegueix principalment dos objectius: ser més eficient que un vehicle de combustió tradicional i obtenir els avantatges de l’etiqueta zero de la DGT.

Si bé a la gamma de l’Arteon podem escollir entre motoritzacions gasolina i dièsel que van dels 150 CV als 320 CV, en el cas del model híbrid endollable la xifra final és de 218 CV i 400 Nm de parell màxim, aconseguits mitjançant un motor de gasolina d’1,4 litres i 156 CV i un altre d'elèctric de 116 CV. Tot plegat va unit a una caixa de canvis automàtica DSG de sis velocitats i el cotxe és capaç d’accelerar de 0 a 100 km/h en 7,8 segons.

Per defecte el vehicle intenta circular sempre en mode 100% elèctric, però el conductor pot seleccionar el mode híbrid, mantenir un percentatge fix de càrrega de la bateria i fins i tot fer servir el motor tèrmic com a generador. Aquesta darrera opció no és gaire eficient (el cotxe està pensat per carregar la bateria mitjançant un endoll), però ens permet recarregar mentre circulem per autopista sense augmentar en excés el consum i d’aquesta manera poder circular en mode elèctric a la ciutat.

I parlant de consums, durant la prova vam registrar una xifra de 6,4 litres en una conducció mixta entre ciutat i autopista, però fent servir principalment el mode híbrid i prioritzant el mode elèctric en entorns urbans. Només així aconseguirem baixar dels 7 litres de consum, ja que si abusem del motor de combustió la xifra puja notablement degut, entre altres coses, al pes de més de 1.800 kg que declara aquesta versió híbrida endollable.

Pel que fa a l’autonomia de la part elèctrica, la marca homologa un total de 57 quilòmetres que, a la pràctica, difícilment seran més de 40. Això vol dir que resulta el cotxe ideal per a tots aquells que facin en el seu dia a dia uns 40 o 50 quilòmetres com a màxim i que, evidentment, puguin carregar el cotxe a casa. Una operació que ens portarà unes dues hores mitjançant un endoll de 7 kW.

DINAMISME: MÉS RUTER QUE ESPORTIU

Arriba el moment de posar-se al volant del Volkswagen Arteon Shooting Brake eHybrid... i el millor que podem fer és oblidar-nos de totes les explicacions tècniques prèvies. Tant és quin tipus de carrosseria tingui, quines mides, quin motor o quina autonomia. Perquè un cop ens posem en marxa estem, senzillament, al volant d’un vehicle còmode i pensat principalment per viatjar.

No cal dir que en mode elèctric el silenci és sepulcral i l’absència de vibracions és notable, però la marca ha treballat especialment per aconseguir que sigui poc perceptible adonar-se de quan entra en funcionament el motor de combustió. Tot plegat fa que viatjar amb l’Arteon sigui un autèntic plaer. La comoditat dels seients, la bona insonorització i la potència dels motors aconsegueixen que sigui possible devorar quilòmetres gairebé sense immutar-se.

I dic dels seus motors, en plural, perquè en conjunt ofereixen un bon rendiment però per separat es mostren una mica més justos. No tant el motor elèctric (només té 116 CV però mou el cotxe amb facilitat fins als 130 km/h) sinó especialment el motor de combustió, que amb 156 CV no és gaire enèrgic per moure un cotxe tan gran i de gairebé dues tones.

Per aquest motiu no estem davant d’un cotxe especialment esportiu, malgrat el que pugui semblar pel seu disseny. Ni per prestacions –el cotxe es ràpid, però no especialment dinàmic– ni per comportament, ja que el pes extra de les bateries es deixa notar i en conducció esportiva acusa les inèrcies. Amb tot, la direcció té un tacte força directe i la suspensió filtra molt bé les irregularitats del terreny, la qual cosa proporcioa més comoditat que esportivitat.

Però com deia, en aquest Arteon l’important no són les prestacions (per això ja hi ha les versions R amb 320 CV) sinó la comoditat. I en aquest sentit el cotxe compleix amb nota en ciutat, en carretera i especialment en autopista. És la definició perfecta de vehicle familiar, però que en aquest cas té una estètica més treballada i una eficiència superior... sempre que ens adaptem a les condicions d’ús d’un híbrid endollable.

CONCLUSIÓ

Si el Volkswagen Arteon ja ens va agradar, aquesta versió Shooting Brake eHybrid encara ens ha agradat més. No només augmenta la personalitat i l’estil del seu disseny esportiu, sinó que també resulta força eficient i ofereix un espai interior envejable. Això sí, per a qui faci més de 50 quilòmetres al dia o no pugui carregar el cotxe a casa habitualment la versió híbrida endollable potser no és la més adient. En qualsevol cas, estem davant del millor Volkswagen del mercat per viatjar... i això té un preu. En el cas de l’Arteon Shooting Brake la tarifa inicial és de 50.150 euros, que en la versió híbrida endollable puja fins als 57.130 euros.