Volkswagen Polo TSI 2023: l'experiència és un grau

47 anys, sis generacions i més de 18 milions d'unitats venudes a tot el món. Aquestes són les impressionants dades del Volkswagen Polo, un dels cotxes més coneguts arreu del món i que acaba de rebre una actualització que tot seguit analitzarem en profunditat. Però abans d'entrar en matèria, m’agradaria fer una petita reflexió. Durant aquestes gairebé cinc dècades, el Polo (juntament amb altres utilitaris més assequibles com el Ford Fiesta, el Seat Ibiza i el Renault Clio) s'ha venut moltíssim per la seva condició de “cotxe per a tot”. Vaja, el típic concepte de vehicle utilitari que tan bé ha funcionat històricament. Però darrerament estem vivint una sèrie de canvis molt profunds que, trobo, estan posant en greu perill la supervivència de models com aquest. Potser no tant la del Polo directament (ja que el seu preu sempre ha sigut una mica superior al de la resta d'utilitaris), però sí la dels cotxes del segment B en general. I és que amb la notable pujada dels preus dels cotxes nous avui en dia aquest tipus de vehicles, que sempre havien estat destinats a un públic majoritàriament jove, poden tenir problemes per mantenir la seva rendibilitat. Així doncs, aprofitem-los mentre encara es mantinguin al mercat.

I ara sí, donem pas a la prova del Volkswagen Polo TSI 2023.

DISSENY EXTERIOR

Volkswagen no és una marca coneguda mundialment per arriscar en termes de disseny, i l'estètica d'aquest nou Volkswagen Polo és l'exemple perfecte de la continuïtat que identifica la marca. Si comparem aquesta versió amb la que vam provar ara fa uns anys, no veurem canvis enormes i, de fet, els que s'han aplicat han buscat imitar el disseny del Volkswagen Golf. D'altra banda, un fet lògic si tenim en compte que és el model estrella de la marca de Wolfsburg.

Els canvis més significatius d'aquest nou Polo s'han produït al frontal. Aquí veiem que els grups òptics amb tecnologia led de sèrie (opcionalment Matrix LED) han estrenat un nou disseny i ara integren una llum diürna que, a més, recorre lateralment tot el frontal passant per sota de la graella superior i del logotip de la marca. La nostra unitat de proves equipa l'acabat R-Line, de manera que la part inferior del para-xocs és força agressiva i disposa d'una entrada d'aire de dimensions considerables.

La vista de perfil és gairebé idèntica ja no a l'anterior model, sinó fins i tot a altres generacions. I és que si un disseny funciona, el millor és no tocar-lo. Això sí, aquí destaquen unes línies de tensió molt rectes i unes llandes que poden arribar a les 17 polzades, com en el cas de la unitat que il·lustra l'article. I malgrat que aquest cotxe en concret estigui pintat de color blanc, la marca disposa d'una oferta cromàtica força completa que permet pintar el sostre de color negre per aconseguir un acabat amb dues tonalitats.

Finalment, ens centrem en la part posterior, on gairebé no es veuen canvis... excepte pel disseny dels pilots. Però malgrat que sigui una modificació molt lleugera, és molt important, ja que ara tenen una disposició molt més horitzontal que no només imita la del Golf, sinó que fa augmentar la sensació d'amplada del vehicle i, per tant, la seva presència. Pel que fa a la resta, tot és molt minimalista... i a la part inferior d'aquesta versió R-Line la marca ha instal·lat uns embellidors que imiten dues sortides d'escapament.

DISSENY INTERIOR

Com acostuma a passar en les actualitzacions dels models, és a l'interior on es produeixen els canvis principals. Ara el Polo és “més cotxe” i, com es podia esperar, guanya notablement en digitalització. Evidentment, aquest apartat depèn del nivell d'acabat seleccionat, però en el cas de la nostra unitat de proves (acabat R-Line) la instrumentació està formada per una pantalla de 10,25 polzades (8 en versions inferiors) i la pantalla principal és de 9,2, tot i que les més petites poden ser de 8 o de 6,5 polzades.

Com també passa en les marques del Grup Volkswagen, el sistema d'infoentreteniment disposa d'una connectivitat molt completa amb el telèfon (Android Auto i Apple CarPlay sense fils), de sistema de navegació i d'una fluïdesa de funcionament molt destacable. M'agrada especialment que la pantalla central mantingui dos botons físics per manipular les funcions principals sense haver de desviar la mirada de la carretera, així com el fet que els comandaments de la climatització estiguin separats del sistema multimèdia. Però, malgrat això últim, no m'acaba de convèncer que Volkswagen hagi modificat els comandaments físics del climatitzador per uns selectors tàctils que no resulten tan senzills de manipular.

L'aspecte general de l'habitacle del Polo és bo, i no només es percep qualitat a la vista sinó també al tacte. Especialment destacable resulta que no s’hagi abusat en excés del Piano Black (tot i que es manté a la zona de la pantalla) i que els seients tinguin un entapissat de bona qualitat. Malgrat tot, els plàstics de la zona inferior del quadre de comandaments són durs i no acaben d'oferir la qualitat que s'espera en un vehicle d'aquest tipus. Sigui com sigui, en línies generals el Polo ha millorat en l'apartat de la qualitat i de la digitalització.

HABITABILITAT

El nou Polo té unes mides gairebé idèntiques a les del model anterior, amb 4,07 metres de longitud, 1,75 d'ample, 1,45 d'altura i una distància entre eixos de 2,55 metres. Això es tradueix en una habitabilitat interior molt bona per a quatre adults, però més justa per a cinc ocupants. Com és d'esperar, a les places davanteres és molt fàcil trobar una bona posició de conducció i els seients resulten còmodes per afrontar viatges llargs.

L'accés als seients posteriors és còmode (tot i que potser no tant com en alguns SUV), i un cop a dins l'espai per al cap i les cames resulta més que suficient. Amb tot, el cinquè seient no resulta tan aprofitable a causa de la presència d'un túnel central força prominent. Pel que fa a la capacitat del maleter del Volkswagen Polo, es manté invariable amb 351 litres i unes formes molt aprofitables. Si abatem els seients (en disposició 60:40), obtenim una capacitat màxima de 1.125 litres.

MOTOR

El motor de la unitat de proves que avui ens ocupa és exactament el mateix que el de la que vam provar l'any 2019, de manera que la principal diferència la trobem en la caixa de canvis. En el seu moment vam provar la versió amb canvi automàtic DSG, mentre que ara estem davant la manual de cinc velocitats. Pel que fa a la resta de la gamma de motors, convé destacar que amb l'última actualització del model van desaparèixer les opcions dièsel, de manera que ara només es poden escollir mecàniques de gasolina. Concretament, dos motors: l'1.0 TSI, que pot desenvolupar 95 o 110 CV, i el 2.0 TSI, de 207 CV, corresponent a la versió GTI. A més, també hi ha un 1.0 TGI de 90 CV que pot fer servir gas natural comprimit i llueix al parabrisa l’etiqueta Eco de la DGT.

Malgrat la diferència del canvi manual, el comportament del propulsor 1.0 TSI és gairebé idèntic al de la versió DSG que vam provar. És a dir, noble i lineal, però poc contundent. Per moure's per la ciutat i sortir esporàdicament per carretera o autopista resulta ideal, però si hem de fer molta carretera o tenim previst transportar moltes persones o una càrrega elevada és més recomanable escollir la versió de 110 CV. A més, la caixa de canvis manual milloraria notablement si disposés de sis marxes, ja que els recorreguts són molt llargs (per reduir el consum) i l'entrega de potència no és gaire contundent.

La part positiva la trobem en els consums, ja que amb el canvi manual és el conductor qui decideix quan canviar de marxa i pot aconseguir una despesa lleugerament inferior de combustible. Si la unitat automàtica ens va registrar un consum d'uns 6,5 litres, aquesta manual es va conformar amb uns 6,2 litres. No és una diferència enorme, però amb els preus actuals de la gasolina s'agraeix aquesta reducció.

DINAMISME

El Volkswagen Polo és un utilitari pertanyent al segment B de poc més de quatre metres de longitud, de manera que el més lògic és pensar que està orientat a un ús principalment urbà. I el cert és que sí, és a la ciutat on es troba més còmode... però compte, perquè també es mostra molt apamat en autopista i sorprenentment àgil en carreteres revirades. A més, en aquest últim escenari canvia el seu comportament mitjançant els modes de conducció (Eco, Normal i Sport) i gràcies a la suspensió esportiva opcional amb sistema de bloqueig de diferencial XDS. La part negativa? Que a l'eix posterior equipa frens de tambor. Un detall que, a parer meu, no és acceptable en un vehicle d'aquest segment i amb un preu de gairebé 24.000 euros.

En tot cas, com deia, és a la ciutat on es troba més còmode. El motor de tres cilindres gairebé no transmet vibracions a l'habitacle i el nivell d'insonorització és elevat, la qual cosa s'afegeix a una direcció precisa i amb el punt d'assistència just i a una suspensió còmoda. Així doncs, pel que fa a comportament el Polo es manté fidel a la seva història, situant-se com un model polivalent, pràctic i noble.

CONCLUSIÓ

Gairebé cinc dècades donen per a molt, i Volkswagen ha aprofitat molt bé el temps per anar perfeccionant el Polo generació rere generació. El model actual és el més avançat tecnològicament, el més equipat i el més gran de la història, però també un dels més cars. Sigui com sigui, és una aposta segura si el que volem és comprar un bon cotxe però no arribem al pressupost del Golf. El principal problema que té aquest model és que no disposa de cap tipus d'electrificació, de manera que caldrà esperar la setena generació per poder associar un Volkswagen Polo a un motor híbrid... o fins i tot elèctric.