Vols adoptar un gos? L'estiu pot ser el millor moment

BarcelonaEdgar Rufo i la seva família són a l’estany de Banyoles. No pas per casualitat. Han vingut fins aquest espai natural per donar noves experiències a la Tosca: un cadell que acaben d’adoptar. Tampoc és fruit de l’atzar que el cànid hagi entrat ara, precisament, a les seves vides. Rufo és mestre de l’escola de Sant Esteve de Guialbes i és durant les vacances d’estiu quan ell, principalment, gaudeix de més temps per compartir amb aquest nou membre de la família. “És la millor època per fer-li l’acompanyament que necessita. És ideal tant per al gos com per a nosaltres”, admet Rufo.

Les activitats a l’aire lliure. Els dies més llargs. L’estiu és un bon moment per adoptar un animal de companyia “sempre que tinguem una bona planificació en cas que haguem de marxar”. Així ho creu Carolina García, veterinària clínica. “Si tens planificat anar-te’n de vacances a un altre lloc, la teva absència pot complicar la gestió amb el gos i, si és cadell, encara més. Caldrà mirar el transport, algunes vacunes que potser no són obligatòries al teu lloc de residència poden requerir-se a l’estranger i, per tant, a part de tenir sempre les pautes de vacunació al dia, aquestes, específicament, també s’hauran de posar…”, concreta García, vocal de petits animals del Col·legi de Veterinaris de Barcelona. Aquesta especialista, a més, llança una advertència: allò que li haurà fet tant de bé al cànid com les hores compartides amb la família, els passejos freqüents o l’estabilitat d’estar en companyia durant l’estiu, pot acabar perjudicant-lo si, en un futur pròxim, les dinàmiques i les rutines del dia a dia canvien massa. I és que, segons García, els cànids també poden patir estrès o angoixa similar al que nosaltres coneixem com a síndrome postvacacional. “Si li fem tres passejos al dia, els hem de poder mantenir més endavant. I si preveiem un futur molt diferent, aleshores els canvis hauran de ser graduals”, afirma aquesta veterinària, que precisa que poden aparèixer problemes d’ansietat per separació, inquietud… Una situació, a més, que podria agreujar-se si es prenen decisions equivocades com la que comenta Tommaso Piermarini, veterinari etòleg de TomVets a domicili, que desaconsella “totalment” deixar un animal recentment adoptat al cap de dues o tres setmanes de tenir-lo a una altra persona i deixar-lo sol a casa massa hores. “Podria quedar-se sol, però de forma gradual i supervisant el seu comportament amb càmera de vídeo”.

Els canvis en la normativa

En aquest aspecte, la llei de benestar animal, aprovada fa més d’un any, hi té molt a dir. La normativa prohibeix, entre altres coses, deixar sols els gossos durant 24 hores i els gats tres dies sense supervisió. Si això es dona, el seu responsable pot rebre multes de fins a 10.000 euros. L’entitat Lex Ànima, creada el 2019 i dedicada a l’ètica i el progrés en el tracte als animals, assessora precisament particulars i institucions que volen denunciar casos com aquest i d'altres relacionats amb el maltractament animal. “Amb la nova llei, tenim més marge d’actuació, però també apareixen més casos per denunciar. És un continu”, assegura la seva vicepresidenta, Magda Pujol.

Marina Rodríguez també ha adoptat un gos, en aquest cas adult, al mes de juny al refugi Bú Bup Parc, de la Fundació Altarriba, a la Bisbal d’Empordà, coincidint quan ella tenia festa a la feina. “Vaig aprofitar les vacances per poder fer bé el període d’adaptació a casa abans de deixar-lo sol més hores quan tornés de nou al treball”, detalla. El Mahou, de 10 anys, s’ha avingut molt amb tots, sobretot amb l’altra gossa que ja té la família i que s’havia posat “trista” després de la mort d’un altre cànid que estava amb ells.

Des de Lex Ànima asseguren que “malgrat que la majoria de gossos són sociables per naturalesa, tots venen amb les seves motxilles”, i adverteixen que “alguns necessitaran més temps que d’altres” per adaptar-se a la nova llar. Pujol ressalta que adoptar un animal “sempre és un acte de responsabilitat”. I si es tracta d’un animal procedent d’un refugi és, a més, “un acte de generositat”.

Un terç dels abandonaments passen a l’estiu

Segons dades de Pacma, el partit animalista, s’abandonen cada any més de 300.000 animals a l’estat espanyol. És la dada més elevada si la comparem amb altres estudis fets per entitats en el mateix àmbit. L’estat espanyol se situa al capdavant d’Europa en abandonaments. A l’estiu, concretament, són més de 100.000 els gats i gossos abandonats en carreteres, gasolineres, portes d’establiments o també protectores. Pujol lamenta que “encara hi ha qui continua sense tenir-lo en bones condicions durant tota la vida” i que “si no es pot tenir un gos en condicions és millor no tenir-lo per evitar-li el tràfec d’estar al refugi, després a una casa i haver de tornar al refugi”.

Yolanda Valbuena, directora general de la Fundació Altarriba, afirma que mensualment reben una quarantena de mails i desenes de trucades de persones que no volen més l’animal. “Són gent que va adoptar gossos o gats per un caprici de la família o un impuls. En general, veiem que hi ha molta falta de consciència: no saben, per exemple, què val una residència, que ha de portar xip o s’ha de passejar sovint”, indica. Al Bú Bup Parc, el control per adoptar és molt minuciós. El 70% de les adopcions, de fet, es refusen i, a més, cal anar-hi almenys tres vegades per veure i passejar l’animal siguin d’on siguin els interessats. Entre els tràmits que es demanen per garantir que l’adopció sigui un èxit hi ha un certificat que ha d’emetre el propietari de l’habitatge de lloguer, si és el cas, en què es digui que es permet tenir el gos o el gat a casa. “Una parella jove es va esperar un any a tenir el permís i després van esperar-se per adoptar-lo quan tenien vacances”, destaca Valbuena.

Els experts recalquen que l’animal no s’ha d’escollir “perquè és bonic” sinó perquè “s’adapta millor a les nostres rutines i hàbits”. Segons Piermarini, especialista en comportament, un dels aspectes principals a valorar és l’edat de l’animal perquè “un cadell requerirà més atenció i activitat que un gos sènior”. També es recomana “preguntar coses del seu historial per saber-ne el comportament” i “tenir en compte si ja hi ha animals a casa perquè la introducció d’un nou membre pot comportar desequilibris en l’ambient familiar; i, si és així, tenir temps per fer la introducció de forma progressiva”, segons aquest expert.

Les protectores, en tot moment, tenen molt present que es produeixi un bon encaix entre l’animal i la família adoptant. Ho asseguren des del refugi de Cal Pilé, a Mataró. La seva portaveu, Elena Milla, explica que donen un qüestionari amb preguntes concretes, com ara “si han tingut animals prèviament, si en cas de malaltia en l’animal podrien fer front a les despeses veterinàries o si hi ha nens petits a casa”. Tot i això, Milla assenyala: “Encara molta gent ve perquè vol un regal per als fills i si ho fan per aquest motiu, nosaltres no ho acceptem. Els gossos no són objectes ni regals. Estem parlant de vides”. La millor manera d’acollir aquests nous membres i afavorir la bona convivència és, segons Pujol, “fer-los partícips de la nostra vida en família i ajudar-los a construir una relació sòlida amb nosaltres”. I recalca: “Els gossos no obliden, però sí que perdonen. I mai abandonen”.