Diversos estudis suggereixen que les dones optimistes tenen més probabilitats de viure més de 90 anys que les menys optimistes, independentment de l'origen. Però pensar de manera més positiva sobre l'envelliment no significa dissimular les preocupacions reals amb pensaments feliços ni fer servir frases del tipus "no has envellit!" com una floreta. "Les evidències no funcionen: ja les hem sentit, estan molt gastades, no tenen sentit", explica Melinda Ginne, de 74 anys, psicòloga de l'àrea de la badia de San Francisco especialitzada en envelliment. És millor intentar mirar la realitat honestament i amb optimisme. Si et sents massa desanimat perquè als 70 anys ja no jugues tan bé a tenis com abans, recorda't a tu mateix: "No, no puc jugar com quan tenia 50 anys i només puc jugar deu minuts. Però encara puc jugar".
Vols tenir un envelliment actiu i saludable? Aquests són els passos a seguir
Incorporar pensaments positius sobre la vellesa o envoltar-se de persones joves pot millorar el benestar i la qualitat de vida
Nova YorkFa poc em va arribar un nou llibre amb un títol irresistible: The Swedish Art of Ageing Well: Life Wisdom From Someone Who Will (Probably) Die Before You [L'art suec d'envellir bé: la saviesa d'algú que (probablement) morirà abans que tu]. Ja coneixia l'humor àcid de l'autora, Margareta Magnusson, quan vaig llegir el seu llibre anterior, un èxit de vendes internacional i una crida a, com diu ella, “no deixar una muntanya de brossa perquè els nostres éssers estimats la netegin quan siguem morts”. Truco a Magnusson a Estocolm, que té 86 anys, per tal que em doni alguns dels seus millors consells sobre com fer que la vida valgui la pena, tinguis l'edat que tinguis.
Magnusson reconeix que envellir és difícil. “No pots aturar el pas del temps ni com afecta el teu cos, però pots treballar per mantenir una ment clara i positiva”, assegura. “Pots ser jove al teu cap encara que et grinyolin les articulacions”. Aquests són els seus tres consells principals.
Acull el 'kärt besvär'
Aquesta frase sueca barreja kärt, que significa “estimat o apreciat”, i besvär, que significa “dolor”. Així, un kärt besvär podria ser pagar les factures: una obligació molesta, però alhora agraeixes tenir els diners per poder pagar-les. O quan has de tenir cura d'una persona malalta, com m'ha passat aquesta setmana amb la meva filla, malalta de grip. Quan estic esgotada de gestionar les seves interminables peticions i de portar-li tasses de te, em recordo a mi mateixa que soc afortunada de ser prou forta per poder cuidar-la.
Amb l'edat, és fàcil sentir-se frustrat i queixar-se, apunta Magnusson. Però la idea del kärt besvär ajuda a viure amb alegria. "Sembla que no hi ha més remei que veure cada molèstia com una cosa que hem de trobar la manera d'apreciar-la", assenyala.
Crec que el que Magnusson vol dir és que està bé deixar-se emportar per les emocions, siguin les que siguin. Laura Carstensen, psicòloga del Centre de Longevitat de Stanford, que ha estudiat els canvis emocionals que es produeixen amb l'edat, explica: “Observem que la gent gran és més propensa que els joves a manifestar una mena de mosaic d'emocions”. Mentre que les persones més joves tendeixen a veure-ho “tot positiu o tot negatiu", la gent gran és més capaç d'experimentar l'alegria “amb una llàgrima a l'ull”, afegeix.
Envolta't de joves
Aquest és un dels principals secrets per ser més feliç, segons Magnussen: envoltar-se de gent jove. Segons l'escriptora, no només aporten idees i perspectives noves, sinó que sentir-los parlar dels seus plans i perspectives “és una manera de mantenir-se en sintonia amb la persona jove que un mateix va ser en algun moment”. Passar temps amb gent més jove també pot ser beneficiós per al cervell, assenyala Vonetta Dotson, catedràtica de psicologia i gerontologia de la Universitat Estatal de Geòrgia.
"Hi ha estudis que suggereixen que, a mesura que s'envelleix, sobretot si es comença a experimentar cert deteriorament cognitiu, socialitzar amb persones més joves i mentalment agudes pot proporcionar el tipus d'estímul que ajuda a potenciar el funcionament cognitiu", explica. No obstant això, Becca Levy, catedràtica d'epidemiologia de l'Escola de Salut Pública de Yale i autora de Rompe los límites de la edad, apunta que aquesta convivència entre generacions sovint no es produeix. “Perquè, malauradament, hi ha força segregació per edats a la nostra cultura”.
Pots trencar aquesta barrera si mantens la porta (i la nevera) oberta als nets, si en tens a prop, trucar cada setmana a un parent més jove o oferir-te com a voluntari per llegir als nens a la biblioteca local o altres organitzacions del teu barri o poble. I, per mantenir els joves a prop teu, Magnusson escriu: “Fes-los preguntes. Escolta'ls. Dona'ls menjar. No els parlis altra vegada sobre el teu genoll dolent”.
Digues que sí sempre que sigui possible
Un dels conceptes erronis sobre la gent gran, segons Regina Koepp, psicòloga clínica i fundadora del Centre per a la Salut Mental i l'Envelliment a Burlington, Virgínia, és que “són rígids i mai canviaran”, explica. “Això no és cert. Les persones grans no són més rígides que els joves. Són trets de personalitat, no pas d'edat”. Tot i això, fins i tot els adults grans han interioritzat aquesta narrativa, diu Koepp, “perquè l'han sentit tota la seva vida”.
Per envellir amb salut, cal reconèixer activament “l'edatisme interioritzat” i lluitar contra ell, aconsella Koepp. Dir que sí tantes vegades com es pugui, afegeix, “és en efecte dir que sí a la vida: ser curiós i explorador és formar part de la comunitat”.
Magnusson em diu que com més gran es fa, més recorda les coses a què ha dit que sí quan estava a punt de dir que no, i com aquestes experiències han enriquit la seva vida. "He descobert que tenir la ment tancada m'envelleix més de pressa que qualsevol altra cosa", apunta. Abans de rebutjar alguna cosa —un sopar, una exposició d'art, comprar-se una jaqueta de cuir— es pregunta a si mateixa: “És que no ho puc fer o no vull?”.
“Intenta-ho, sigui el que sigui”, proclama. “Potser vas a una festa i seràs l'última a marxar perquè t'ho estàs passant molt bé”. Aleshores, li pregunto a Magnusson quan va ser la darrera vegada que es va quedar fins al final d'una festa. “Fa una setmana”, respon.
