Si vols que un infant aprengui a nedar no li posis flotador

BarcelonaCom en tot procés de descoberta, quan un infant aprèn a nedar necessita bàsicament cinc coses: la presència de l'adult, la confiança, la mirada de competència, el vincle i les oportunitats de gaudir de l'estona que passa a l'aigua. Tal com explica Noemí Suriol, fisioterapeuta infantil, assessora de criança i directora de l'escola Lenoarmi, l'objectiu és que els infants puguin acostar-se a l'aigua amb alegria, però també d'una manera controlada i que els permeti sentir-se acompanyats.

L'infant es troba en un medi que encara no domina. Com que gairebé tot és nou per a ell, és l'adult que l'acompanya qui ha de dominar en tot moment la situació, marcant bé els límits per evitar ensurts, però sense interferir ni condicionar. Dins de l'aigua, el moviment lliure no es pot donar com a terra i és la persona adulta qui ha de crear l'espai per permetre la màxima llibertat de moviment i d'exploració del cos, l'entorn i el material disponible.

La seguretat de la criatura a dins l'aigua depèn de la seguretat que li transmet l'adult que l'acompanya. L'infant ha de saber que l'adult sempre serà allà per ajudar-lo quan faci falta, però també ha de percebre que la persona que l'acompanya domina la situació. A vegades, quan un infant s'enfonsa, s'acaba espantant més perquè l'adult el treu de manera accelerada i brusca, que per la situació en si mateixa.

Perquè l'experiència sigui completa són necessàries tres experiències diferents. La primera és el joc amb aigua a terra. Es tracta de crear un espai per gaudir i manipular l'aigua, fer transvasaments, jugar a fer bombolles, esquitxar... El següent pas és jugar en una piscina on la criatura toqui amb els peus. Aquesta experiència serà la que li donarà la màxima llibertat de moviment i li permetrà explorar els límits del seu propi cos i el domini de l’espai.

La tercera i última fase de l'aprenentatge és el joc amb l'adult dins una piscina on només l'adult fa peu. En aquest espai l'adult es converteix en el suport físic sobre el qual la criatura es mourà i descobrirà una manera diferent de relacionar-se amb l'aigua. El vincle sempre ha d'estar al centre de tot el procés. Sense expectatives, sense esperar res més que gaudir de l'aigua, el procés d'aprendre a nedar es dona sol, com també és dona quan s'aprèn a caminar a terra.

Ús de flotadors i braçals

Un dubte que sorgeix sovint quan els infants aprenen a nedar és l'ús de flotadors, braçals, bombolles o armilles. Tot i que d'entrada pot semblar una bona idea perquè els imaginem com una eina que ajuda els infants a flotar, a l'hora de la veritat són simplement això: una eina que evita que s'enfonsin, però no els ajuda a aprendre a nedar. "Els flotadors s'han de veure com una joguina –explica Suriol–. I mai poden substituir l'adult, que sempre ha d'estar present per donar seguretat a l'infant". L'experta recomana que l'infant aprengui primer a nedar i, un cop domini el medi, utilitzi els flotadors per experimentar. "L'ideal és que, si s'utilitzen, no siguin sempre els mateixos perquè tingui l'experiència de moure el cos de diferents maneres", conclou.

No tingueu pressa

Aprendre a nedar requereix temps, un espai segur i molt vincle. Res més. A vegades els adults tenim pressa per ensenyar a nedar a l'infant i no els deixem gaudir de l'aprenentatge. Passa el mateix quan l'infant aprèn a caminar. No hi ha cap infant que no aprengui a caminar, però, així i tot, els adults sovint tenim tantes ganes que caminin que els posem drets abans d'hora i els intentem ajudar a fer passes, cremant etapes sense necessitat i impedint que l'infant gaudeixi d'aquesta autosuperació. A l'aigua passa una cosa similar. No tingueu pressa! Gaudiu!