Info/gràfica
Suplements10/04/2023

100 anys de Warner Bros, el gegant de l'entreteniment

Celebrem el centenari de la companyia recordant les pel·lícules més premiades i més icòniques de cada dècada

Poques històries encarnen millor el Somni Americà que la de Warner Bros, la companyia fundada per quatre germans d'origen polonès que va convertir-se en una de les dominadores de la indústria del cinema i l'entreteniment a escala mundial. Aquest any l'empresa celebra els seus primers cent anys de vida havent vist passar de tot: el vell star system del cinema mut, l'època daurada, el nou Hollywood, l'era del blockbuster i l'explosió de les plataformes. Warner sempre hi ha sigut, sent protagonista, innovant, com quan va fer la primera pel·lícula en sonor, i associant-se amb les grans estrelles del moment. Bette Davis, Errol Flyn, Humphrey Bogart, Stanley Kubrick o Martin Scorsese. A més de crear mites immortals de la cultura popular, com el de James Dean. Fa dècades que Warner és molt més que una productora i distribuïdora de cinema, és un gegant de l'oci i l'entreteniment amb interessos i inversions comercials arreu del món. Però, per sobre de tot, el seu nom estarà per sempre associat a aquelles pel·lícules que comencen amb l'icònic logotip de la W i la B i que automàticament passen a tenir un segell de qualitat.

No és el primer llargmetratge de Warner Bros (honor que recau en Don Juan), però la importància d'El cantant de jazz en la història del cinema és inqüestionable, ja que va ser la primera pel·lícula amb so i diàlegs sincronitzats. Basat en un musical de Broadway, la seva estrena va suposar tota una revolució per a la indústria, que veuria començar el declivi del cinema mut.

Una de les grans pel·lícules d'aventures de tots els temps i un enorme èxit de taquilla dels anys 30. No era la primera versió cinematogràfica de Robin Hood, però sí la que comptaria amb qui millor ha encarnat l’heroi que roba als rics per repartir-ho entre els pobres, Errol Flynn. Amb Olivia de Havilland, formarien una de les grans parelles de la història del cinema.

Cargando
No hay anuncios

Una de les pel·lícules més antigues amb elements que encara avui formen part de la cultura popular: «Sempre ens quedarà París», «Torna-la a tocar, Sam», el Bar del Rick o la icona de Humphrey Bogart. Tot el que passa en aquesta pel·lícula de Michael Curtiz és història del cinema. Es va endur l'Oscar a la millor pel·lícula, guió i direcció. Una obra mestra.

Les maldats d'Elia Kazan no esborren la grandiositat d'aquesta pel·lícula, adaptació de l’obra de teatre de Tennessee Williams. Repartiment descomunal, amb Vivien Leigh i Marlon Brando, que es convertiria en mite eròtic a partir de la masculinitat més estereotipada i tòxica. Una pel·lícula d'opressió, desig i tones de suor en un calorós estiu.

Cargando
No hay anuncios

Un èxit teatral que va passar al cinema amb Audrey Hepburn com a gran estrella, tot i que el paper havia de ser per a Julie Andrews, rebutjada pel fet de no ser prou famosa. Hepburn era la gran estrella de la dècada i aquest era un d'aquells papers de noia innocent que tan bé interpretava. Un musical immortal que va guanyar fins a vuit premis Oscar, entre ells el guardó de millor pel·lícula.

Una icona de la cultura popular del segle XX. Segurament és una de les pel·lícules més sobreanalitzades i estudiades de tots els temps, ja sigui per la seva estètica futurista i distòpica com pels temes que tracta: ultraviolència, subcultura, venjança, redempció, tortura. Una cinta polèmica que encara avui suscita debats inacabables i acarnissats, però que engrandeix encara més la figura de Stanley Kubrick.

Un dels grans tractats de ciència-ficció de la història del cinema. Una pel·lícula que narrativament va a foc lent, que no va funcionar a taquilla, ni va entrar en la cursa pels Oscars, però que el temps ha situat com a film d'absolut culte. Una porta al ciberpunk i a la postmodernitat que et planteja dilemes ètics i morals del present vistos des del passat. Possiblement una de les 10 pel·lícules més influents de tots els temps.

Cargando
No hay anuncios

"Que jo recordi, des que tinc ús de raó que vaig voler ser un gàngster". Meravellós retrat de la Màfia nord-americana a través dels ulls d'un magnífic Ray Liotta, que al costat de Robert De Niro i Joe Pesci conformen un dels trios més icònics de la història del cinema. Sense la pulcritud i formalitat de la saga d'El padrí, de Francis Ford Coppola, Un dels nostres és l'Scorsese que fa que tot passi a 200 per hora sense desenganxar-te de la butaca.

La gran aposta de Warner per les pel·lícules de superherois (Superman, Wonder Woman, Aquaman) va agafar empenta amb la trilogia del Batman de Christopher Nolan. La seva segona entrega presenta una història d'aroma shakespeariana, maridant obscuritat psicològica i grans escenes d'acció. Quedarà per a la història la sobreactuació de Heath Ledger, però també la no sempre valorada entrega de Christian Bale, a qui només Michael Keaton podria discutir ser el millor Batman de sempre.

Cargando
No hay anuncios

A principis d’aquest segle Warner va trobar la gallina dels ous d'or amb la saga de Harry Potter, l’aprenent de mag creat per l'autora britànica J.K. Rowling. Harry Potter i les relíquies de la mort(part 2) no només és la pel·lícula més curta de les vuit de la sèrie, també és l'última i la més taquillera de tota la història de Warner Bros. Avui dia és la setzena pel·lícula que més diners ha recaptat de tots els temps, classificació que lidera Avatar.

Revisió a càrrec de Denis Villeneuve de la primera versió de David Lynch del 1984. El director canadenc trenca ponts amb la primera pel·lícula i busca una fidelitat més estricta amb la novel·la original de Frank Herbert, un èxit universal de la literatura de ciència-ficció. El projecte de Villeneuve serà una trilogia de la qual s’espera la segona part a finals d’aquest any.

Altres curiositats al voltant de Warner Bros

  • Warner Bros forma part del Big 5 d'estudis cinematogràfics, amb Walt Disney Studios, NBCUniversal, Sony Pictures i Paramount Global.
  • El 1926 van produir la seva primera pel·lícula, Don Juan.
  • 263 milions de dòlars va costar el seu film més car fins avui, Batman contra Superman: L’alba de la justícia, del 2016.
  • Harry Potter i les relíquies de la mort (part 2) és la pel·lícula amb què més diners ha recaptat Warner, 1.342 milions de dòlars.
  • 8 premis Oscar té My Fair Laidy, la pel·lícula produïda per Warner amb més estatuetes. Posterioment compraria els drets de Ben Hur, de la Metro-Goldwyn-Mayer, que en va guanyar 11.
  • Warner Bros té fins a 21 empreses subsidiàries. DC Comics, Cartoon Network o Boomerang, entre elles.
  • HBOMax, propietat de Warner des del 1996, té 92,1 milions de subscriptors a tot el món.
Cargando
No hay anuncios
Infografia al paper de l'ARA Diumenge