Windows Phone, l’accident de Gates intentant atrapar Android i iOS

Bill Gates no està acostumat a assumir derrotes, però el 21 de juny del 2019 ho va fer. “L’error més gran que he comès mai ha sigut no aconseguir que Microsoft ocupi avui el lloc dominant d’Android, el sistema operatiu estàndard per a telèfons mòbils”. El fundador del gegant informàtic va deixar anar la frase durant una conferència organitzada pel fons de capital risc. Ho va dir passant-hi de puntetes, però n’hi va haver prou perquè la premsa n’aixequés titulars: el pare de la informàtica acabava de reconèixer que Microsoft s’havia accidentat en la cursa d’intentar ser algú al mercat del telèfon mòbil.

Feia anys que Microsoft intentava remar a contracorrent per recuperar terreny a Android i iOS, els sistemes operatius per a dispositius mòbils més estesos. Els intents, però, havien sigut en va. La quimera de Microsoft es va encetar el 19 d’abril del 2000, quan el rei dels ordinadors va presentar el Pocket PC 2000, un sistema operatiu pensat per als primers telèfons intel·ligents. Estèticament recordava el mític Windows 98. L’empresa va signar acords amb diversos fabricants perquè l’incorporessin als seus dispositius. El 2003 el Pocket PC 2000 va evolucionar cap al Windows Mobile, el nom que la companyia va fer servir per batejar els successius sistemes operatius fins al 2010.

El panorama ben diferent del d’ara. El líder era Symbian, l’arcaic programari per a Sony Ericsson, Motorola i Nokia. Un de cada dos telèfons el tenia. L’iOS d’Apple s’havia quedat amb un 20% del pastís. En canvi, Microsoft passava gana: només un 10% dels dispositius funcionaven amb el seu sistema. El cop dur, però, havia sigut veure com Android, el sistema operatiu que Google havia presentat només dos anys enrere, l’avançava i ja fregava el 15% de quota.

Per intentar remuntar, Microsoft va presentar el 2010 a Barcelona el Windows Phone 7. Era un sistema operatiu enfocat al segment empresarial i redissenyat per integrar-se amb els ordinadors Windows. Dispositius de Samsung, HTC, Dell i LG van adoptar-lo de seguida. Al cap d’un any, Microsoft i Nokia van associar-se i van anunciar que Windows Phone substituiria Symbian. Però Symbian i Nokia estaven en hores baixes. Per contra, Android pujava. A finals del 2011, s’havia girat la truita: un de cada dos mòbils funcionava amb Android.

“Eren dos vells dinosaures els que s’havien associat per plantar cara al dispositiu més revolucionari del segle XXI, l’iPhone -analitza Xavier Ferràs, professor d’Esade expert en innovació-. El nou sistema operatiu estava fet a base de retalls que havien anat acumulant els dos gegants”, explica. El Windows Phone sempre es va moure al voltant del 5% de quota de mercat. Li va prendre el relleu el Windows 10 Mobile, que tampoc va funcionar i va morir l’any passat.

“Els sistemes operatius de Microsoft bevien de l’arquitectura dissenyada per a les computadores, però els mòbils són un altre món”, apunta Ferràs. “A més, van actuar de forma precipitada empesos per l’iPhone i van triar males companyies: associar-se amb Nokia, que estava en clara decadència, no va ser un encert”, conclou.