Les xarxes socials milloren el rendiment escolar?

Elena Barberà, professora i investigadora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, ha dirigit la tesi Incomplint el distanciament social dels alumnes a través de les xarxes socials durant la pandèmia de la COVID-19, on s’apunta que l'ús adequat de xarxes socials com blogs, wikis, Facebook o Twitter facilita la socialització dels estudiants i en millora el rendiment acadèmic en l'educació semipresencial. La recerca, que s’adreçava a estudiants en formació de mestres, evidencia que l’educació pot ser efectiva quan les eines d’aprenentatge virtual i les xarxes socials s’utilitzen correctament. “Es tracta de proveir els estudiants d’un entorn on puguin socialitzar i intercanviar coneixements i actituds. Amb les xarxes socials emergeix un nou paradigma, el d’un conjunt d'alumnes i els seus docents que estan connectats i interactuen amb la finalitat de fer efectiu l'aprenentatge, incrementar i fer progressar el coneixement humà”, puntualitza Barberà. 

El ‘com’ importa

Però, què passa amb l’alumnat més jove? Tenint en compte que en funció de la xarxa social de què es tracti cal tenir més de 13 anys per crear-hi un perfil, és difícil que l’alumnat de primària pugui generar continguts, i a secundària es podrien obtenir resultats diferents tot i utilitzar la mateixa xarxa. Liliana Arroyo, doctora en sociologia, especialista en innovació digital i investigadora del departament de ciències socials d’Esade, intueix que el que potencia el rendiment escolar no és tant la xarxa social com el fet d’oferir espais col·laboratius i de cocreació: “En general reforça el compromís, permet fer un abordatge col·lectiu, es motiven mútuament i, sobretot quan es tracta d’adolescents, l’aprenentatge és més significatiu si es té l’oportunitat d’aprendre dels iguals”. Arroyo entén que és més rellevant fer-ho en companyia que fer-ho en un entorn digital. En qualsevol cas, aquest suport complementari hauria de ser una eina adequada als objectius pedagògics, que fomenti el tipus d’interacció que es pretén aconseguir, amb unes premisses i unes instruccions concretes i un bon acompanyament.

Un bon exemple seria el treball de síntesi que fa l’alumnat de 3r d’ESO de l’Institut Arquitecte Manuel Raspall de Cardedeu, en què han de crear un blog. “Així aprenen la creació de continguts digitals, treballant l’escriptura a més de la part més tecnològica, visual i plàstica. Insereixen el contingut, pengen fotos, editen vídeos, munten àudio… I tot això treballant en grups d’entre 4 i 6 persones, col·laborant, repartint tasques i ajudant-se entre ells”, explica el professor de tecnologia, Lluís Las Heras. Segons Liliana Arroyo, la utilització d’entorns digitals, a més d’ensenyar-los a utilitzar aquestes eines, permet crear espais d’alfabetització digital on aprenen bones pràctiques, utilitzant la xarxa de manera activa, cívica i responsable.  

Aprendre practicant

Costa trobar una escola d’educació primària que es plantegi fer servir les xarxes socials com a eina a l’aula. Tot i així molts centres, sobretot arran de la pandèmia, utilitzen plataformes virtuals. “Treballar en línia a nivell pedagògic va bé per a les tasques més sistemàtiques o com a reforç amb activitats que es fan individualment treballant d’una altra manera”, explica Anna Castellón, tutora de sisè i coordinadora del programa TEI (Tutoria Entre Iguals) a l’Escola Canigó de Sant Just Desvern. L’objectiu del programa és prevenir la violència i l’assetjament escolar, basant-se en l’ajuda dels iguals-tutors. A primària els alumnes de cinquè són tutors emocionals dels de tercer, i a secundària, els de tercer ho són dels de primer. 

Castellón explica que, a vegades, l’ús que fa l’alumnat de les xarxes socials fora de l’aula traspassa fronteres i les conseqüències arriben a l’escola: “Quan sorgeixen problemes hem de gestionar-ho a classe, en parlem a les tutories i algun cop fins i tot hem hagut d’enviar mails a les famílies demanant-los que controlin l’ús de les xarxes que fan els fills”. Sobre els conflictes, es refereix als comentaris que fan a fotos i vídeos de TikTok o Instagram i que molesten a la resta, el que es diuen quan juguen en línia o administradors als grups de WhatsApp que no deixen entrar o fan fora a algú.

Però, a banda, la plataforma del centre compta amb un xat on els alumnes es poden comunicar entre ells i amb els mestres, i tothom té accés a les converses. La professora explica que aquí comencen a aprendre que quan escriuen qualsevol comentari estant a casa, al seu entorn de seguretat, han de pensar i ser conscients que qui ho llegeix pot interpretar-ho de manera diferent. “Aquesta línia fina és el que d’entrada no controlen. Tot i saber que els mestres estem al xat, a vegades utilitzen un vocabulari que no toca. Els fem plantejar com deuen escriure i comunicar-se als espais on no hi ha cap adult que ho supervisi”, diu Castellón. Comenta que des de fa un parell d’anys ja hi ha moltes criatures de sisè que tenen mòbil. Saben la teoria perquè es tracta a classe i els han fet xerrades, però “en aquestes edats encara són immadurs per tenir mòbil i ser conscients del que implica el mòbil i les xarxes, pocs controlen el mitjà ni entenen el poder que tenen aquestes eines”, assegura la mestra.