Xarxes socials i trastorns de la conducta alimentària

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) s'han convertit en un dels problemes de salut mental que més han augmentat en els últims anys. A Espanya, segons dades de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), hi ha una prevalença d'entre el 4,1% i el 6,4% en les joves de 12 a 21 anys i té un clar perfil femení: 9 de cada 10 persones que pateixen aquests trastorns són dones.

Lluny de baixar, arran del confinament, els casos de TCA han augmentat un 20%, segons xifres de la Fundació Fita. Preocupa, a més, l'edat cada cop més primerenca amb què es manifesten aquests trastorns. L'augment del temps d'exposició a les tecnologies i les xarxes socials durant el confinament i l'impacte de la pandèmia en la salut mental, especialment dels adolescents, són algunes de les raons que expliquen aquest increment.

“La insatisfacció amb la imatge personal i el desig de canviar-la acostuma a ser un dels símptomes que mostren aquests trastorns alimentaris, però es tracta de problemàtiques amb un origen multifactorial (emocional, personal, familiar, sociocultural, etc.) i presenten nombroses causes subjacents que fan que la seva intervenció sigui complexa i no es limiti només al símptoma detectat”, explica Raquel Velasco, psicòloga de BluaU de Sanitas. “De forma general, els trastorns de la conducta alimentària acostumen a estar relacionats amb moltes variables diferents, entre les quals trobem característiques personals de l'individu, capacitat de regulació emocional, autoconcepte, entorn familiar i social. Per això, perquè el tractament sigui eficaç hem de posar sobre la taula molts d'aquests factors subjacents”, matisa l'especialista. Tot i això, és ben cert que el món digital encoratja en certa mesura la proliferació d'aquests trastorns, en particular, entre els joves que mostren una vulnerabilitat especial.

“Encara que precisem que darrere d'aquests trastorns de la conducta alimentària hi ha altres factors dels quals no es parla tant que poden jugar un paper molt important, és cert que les xarxes socials actuen com un factor de precipitació i de risc important per a l'aparició d'aquests problemes. Sobretot, en l'etapa de l'adolescència, quan els adolescents estan molt centrats a buscar l'acceptació i l'admiració del seu grup d'iguals. D'aquesta manera, intentaran imitar els cànons de bellesa irreals que marquen tendència a les xarxes", afirma la psicòloga de BluaU de Sanitas.

En la majoria dels casos, hi ha alguns senyals habituals que poden ajudar a identificar un possible TCA, com l'obsessió pel menjar, canvis en la seva forma d'alimentació, menjar sols sense que ningú els vegi, tenir molta impulsivitat i manca de control amb alguns aliments, conductes de compensació com fer molt exercici per la ingesta realitzada, la privació d'alguns menjars o estats d'humor inestables, entre d'altres. Així mateix, encara que els TCA s'han associat tradicionalment a malalties com l'anorèxia o la bulímia, en què les persones afectades restringeixen el menjar o recorren al vòmit com a simptomatologia més evident, també hi ha un altre tipus de problemàtiques relacionades amb l'alimentació.

És el cas de la vigorèxia (necessitat de guanyar greix magre i una distorsió de la imatge corporal) o l'ortorèxia (una obsessió pel menjar sa que interfereix en la vida diària), que també s'han vist atiades per les xarxes socials i el moviment fitness, que acumula milions de seguidors. "Hem d'estar vigilants pel que fa a la influència i l'impacte de les xarxes socials, ja que poden ser detonants de certs comportaments problemàtics de salut mental i generadors d'una relació negativa amb l'esport, el menjar i el nostre cos", assenyala Raquel Velasco.

Conductes com ara el dejuni intermitent en persones amb certa predisposició psicològica poden ser detonants de TCA, per la qual cosa es recomana que aquestes pautes sempre es facin a través d'un professional nutricional que en faci seguiment. “En persones amb certa simptomatologia psicològica de base, aquest tipus de conductes com el dejuni intermitent poden desembocar en una relació patològica amb la seva alimentació, la seva salut física i la imatge del seu cos”, afirma l'especialista de Sanitas.

És important recordar que aquest tipus de conductes i trastorns tenen, a més, efectes molt negatius sobre la salut digestiva que poden abastar des de canvis hormonals o afeccions intestinals fins a la desnutrició i fins i tot la mort en els casos més severs. "Reduir la ingesta d'aliments per sota de les necessitats calòriques i nutricionals pot portar a alteracions metabòliques que impedeixen que l'organisme funcioni correctament i al desenvolupament de malalties digestives, renals o cardíaques. De la mateixa manera, eliminar certs aliments de la dieta pot arribar a modificar la microbiota intestinal, generar intoleràncies i donar lloc a malalties cròniques de difícil control”, adverteix la Dra. Cecilia Sanz García, metge especialista en aparell digestiu de l'Hospital Universitari Sanitas La Moraleja. “L'intestí perd la capacitat de digestió i absorció d'aliments si no es fan ingestes regulars adequades. També s'altera el moviment intestinal produint alteració en la consistència i la freqüència de les deposicions, distensió abdominal, dolor i nàusees”, conclou la doctora.