Xavi Coral: "Gairebé miro primer la carta del vi que la del menjar"

T'espanta obrir una carta de vins d'un restaurant i haver d'escollir-ne un?

— Per a mi el moment de triar el vi és un moment important. Gairebé miro primer la carta del vi que la del menjar. Ja m'he convertit una mica en el que trio els vins a tot arreu on vaig. La gent se n'espolsa la responsabilitat, i jo vaig començar a fer-ho una mica també perquè no hi havia mai ningú que triés. S'ha de ser valent per escollir per a un grup i això també està bé perquè n'aprens, perquè probablement moltes vegades t'equivoques.

Ara fa un moment també has hagut de triar un vi. Quan mires la carta, què és el que busques?

— Hi ha unes denominacions que si les trobo sé que amb força probabilitat aquell vi m'agradarà. De catalanes serien, per exemple, Empordà, Priorat o Montsant. Les varietats també són importants, i amb el temps he entès que les que a mi més m'agraden són el syrah i la carinyena. La meva idea d'un vi que m'agradi és un vi madur, i l'Empordà en té molts.

I a casa el ritual com funciona?

— Encetar una ampolla de vi sempre és una alegria. Per tant, intento sempre tenir alguna ampolla oberta a casa. El que passa és que durant la setmana em duren molt les ampolles. Molt, molt! Però aquell moment d'estar preparant el sopar i poder fer una copeta de vi és un dels moments que em venen més de gust.

Tens alguna mania a l'hora d'encetar una ampolla i servir una copa?

— No tinc gaires exigències, però sí que m'agrada obrir el vi amb un obridor dels que enrosques i tires el tap amunt. Això elèctric, no... Aquesta cosa física que fa clac! Jo a casa tinc tots els obridors així. No sé si és ben bé una mania, però no m'agrada patir pel vi. Si s'acaba l'ampolla, en demanem una altra. Però haver de patir per si en faltarà no pot ser.

On vas a buscar el vi?

— Vaig a cases de vins per descobrir noves varietats i vins. A més també estic subscrit a Wine is Social i m'arriben vins nous de forma periòdica. Per a mi és una bona manera de tastar coses noves.

Ets un tastaolletes. No tens algun vi de confiança?

— Un vi al qual li tinc molta estima és el vi de Perelada de la finca de Garbet. A l'estiu passo força temps a Llançà i saber que aquell vi surt d'aquella parcel·la de vinya que rep tota la tramuntana, el sol d'estiu, la salabror de la mar i que per a mi és tan propera, m'encanta. És un paisatge que conec molt i, a més, és un vi excel·lent que em transporta a molts records.

Recordes algun sopar o trobada en què aquest vi tingués un paper especial?

— Em venen al cap moments familiars i, a diferència de la nostra generació, la dels meus pares, quan pensen en un dinar, el màxim per a ells és beure cava. Jo crec que nosaltres hem crescut molt amb el vi. Per al meu pare encetar una ampolla de cava és la seva gran il·lusió. En canvi, la meva gran il·lusió, i penso que en general la de la nostra generació, és el vi. El record que tinc amb aquest vi és amb els meus sogres. Ells també estaven molt vinculats a aquella zona i els agradava molt. Ara que ja no hi són, per Nadal mirem de tenir sempre vi de Garbet. És una manera de seguir amb ells.

Ets dels que trobes en el vi l'excusa per fer turisme a la zona i visitar cellers?

— La veritat és que per Catalunya he anat a molts cellers, i l'últim a què vaig anar va ser el Castell d'Encus, al costat de Tremp. Em va semblar molt interessant la visita i em va agradar especialment un vi que fan allà que es diu Quest. La visita als cellers també és una alternativa fora de Catalunya. He viatjat molt pel món i he anat a cellers de Sud-àfrica, Austràlia, l'Argentina, i molts altres! Si hi ha llocs on estic de vacances i on sé que hi ha un celler a prop sempre intento treure-hi el cap.

També vas passar molt de temps a Brussel·les. Allà no sé si hi havia gaire vi.

— Vaig estar vivint quatre anys a Brussel·les i allà és la cervesa la que agafa el relleu, però em vaig adonar que històricament els monestirs són grans punts de producció. Passa a Brussel·les amb la cervesa, a França amb el vi, a Catalunya i inclús a Sud-àfrica. És interessant pensar que, en un moment en què no hi havia tanta comunicació, a diferents llocs del món s'estava fent el mateix.

Al final el vi impacta amb la fisonomia d'un territori. A Catalunya es veu molt.

— Absolutament. El meu pare és nascut al Penedès en un poble que es diu Sant Pere Molanta i quan als estius anàvem a la casa familiar veies el poble totalment rodejat de vinyes. Per a mi el Penedès no pot ser res més que vinyes. Però trobo a faltar que molts restaurants de Catalunya no tinguin vins catalans. Tenim tanta oferta i tan bona que podem competir amb qualsevol vi de qualsevol altre lloc.