"Potser acabarem sent com Sicília, però amb morts"

BarcelonaFeliu Oyono és un dels investigadors més singulars de la literatura catalana contemporània. L'escriptor i periodista Xavier Aliaga (Madrid, 1970) el va donar a conèixer a Els neons de Sodoma (Tres i Quatre, 2008), en què investigava la desaparició de la imatge d'un sant en un petit poble valencià. Des de llavors el personatge s'ha anat fent més complex en tres entregues més, l'última de les quals és el thriller magnètic i enlluernador Això no és un western (crims.cat, 2024). "Els neons de Sodoma volia ser una paròdia de les novel·les esotèriques a l'estil de Dan Brown –recorda Aliaga–. Me n'havia hagut d'empassar alguna per feina i em semblava un tipus de literatura força ridícul. Quan la vaig escriure no pretenia que el món de la novel·la negra m'acollís amb tan bons ulls".

Els neons de Sodoma era la segona novel·la d'Aliaga. Quan va publicar Dos metres quadrats de sang jove (crims.cat, 2014) ja era un autor amb molta més trajectòria, i hi va saber combinar l'humor estripat amb la intriga i l'anàlisi social. "Entre un llibre i l'altre d'Oyono hi va haver un relat llarg, Només volia que ho saberes [inclòs a Nous sospitosos del gènere negre als Països Catalans, 2012], en què ja vaig fer el canvi de registre: volia guanyar densitat i profunditat, i la mirada crítica a la societat era inevitable". Això no és un western confirma aquest camí des de la primera pàgina. Oyono, valencià amb arrels guineanes, és ara un inspector de policia que s'apropa als seixanta, cínic i separat. L'home, hi llegim, "jau doblegat com les restes d'un gos atropellat, amb mans i peus lligats i les cames recollides en un angle inversemblant, amuntegat amb la seua companya, la subinspectora Marga Pitarch, encara inconscient". La novel·la retrocedeix perquè el lector pugui anar coneixent, a un ritme picat i amb diàlegs "inspirats en Aaron Sorkin, Ferran Torrent i Raymond Chandler", tot el que ha passat abans que la parella de protagonistes arribin a aquesta situació límit.

"Ambiento Això no és un western a la Marina Alta i la Baixa, dues comarques dignes d'estudi sociològic, on els recursos que dona el turisme són brutals, però alhora tenen la renda per càpita més baixa del País Valencià", explica l'autor, que recomana, per aprofundir en el tema, la novel·la Estiu, de Josep Vicent Miralles (Drassana, 2023). Després de les relacions fracassades amb l'Amalia i la Mapi, Feliu Oyono, en altre temps un home ben plantat i seductor, és ara "conscient de la seva decadència i fragilitat". La tensió que hi ha entre la Marga i ell "ja no és sexual: són més aviat com un pare i una filla".

El cas que comencen a investigar és l'assassinat salvatge de la filla d'un empresari rus arrelat a la Marina. Les màfies, l'espionatge, els negocis tèrbols i la guerra d'Ucraïna són el rerefons de la història. "Un dels temes que volia abordar en aquesta novel·la és la violència irracional –afirma–. De tant en tant llegim la notícia de l'aparició d'un jove mort. No estem acostumats a això, no som El Salvador o la frontera de Mèxic. Potser acabarem sent com Sicília, però amb morts", diu, modificant lleugerament el títol d'una novel·la de Guillem Frontera, Sicília sense morts, en aquest cas ambientada a Mallorca.

Aliaga dedica el llibre "a les dones assassinades, vexades i maltractades per ser dones, ara més que mai". "Tinc la violència contra les dones aferrada al subconscient –assegura–. A mesura que la meva filla creix, més em preocupa". La mort d'una noia jove –en aquest cas a causa d'un accident de trànsit– ja era el punt de partida de la novel·la anterior de l'autor valencià, Ja estem morts, amor (Angle, 2021). "Aquella novel·la em va deixar molt tocat emocionalment, i quan vaig tornar a Feliu Oyono va ser amb ganes de fer una cosa més senzilla", admet. Així i tot, com les bones novel·les negres –i en la línia de l'excel·lent collita valenciana en aquest gènere, de Ferran Torrent a Juli Alandes, passant per Silvestre Vilaplana–, Això no és un western acaba sent un contundent exercici de crítica social.