"El turista d'Auschwitz visita les ruïnes de l'horror en pantalons curts"

Barcelona"Travessem la sala on es gasejava, amb les parets ratllades de traces d'esgarrapades que tothom fotografia, travessem la sala del crematori, veiem, darrere d'un cordó, els forns, les vies, els carretons metàl·lics reconstituïts a partir de materials originals (ho he llegit al plafó en sortir) i sortim aspirats per la llum i el fullatge frondós dels arbres". El narrador de Serge, la nova novel·la de Yasmina Reza, descriu amb aquestes paraules el trànsit entre l'horror i la frivolitat turística durant una visita al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau, a Polònia.

Publicada per Anagrama -traduïda per Oriol Sánchez Vaqué en l'edició catalana-, la ficció de la dramaturga i narradora planteja una mirada càustica i alhora tendra a una família, els Popper, jueus francesos no practicants d'origen hongarès. "El meu primer impuls era escriure un llibre sobre el turisme -ha explicat aquest dilluns a l'Institut Francès de Barcelona-. De seguida em vaig adonar que era un tema molt gros i que no el podia abordar de forma general. Em va semblar que Auschwitz era l'escenari perfecte per descriure l'element guinyolesc del turisme".

"La mala llet em sembla divertida"

És la filla de Serge, Joséphine, qui organitza l'expedició familiar a Auschwitz. Després de la mort de la Marta, la seva àvia, convenç Serge i els seus germans -la Nana i en Jean- per fer una visita al lloc on van morir la família hongaresa de la difunta. Dels tres, la Nana és l'única que té una vida més o menys estable: tant en Jean, narrador de la història, com en Serge passen per moments sentimentals delicats. "Els meus personatges tenen tendència a ser excessius. No giren gaire rodó, a vegades fins i tot gairebé deliren -comenta Reza-. La mala llet em sembla divertida. Quan escric no pretenc fer riure ningú, em surt de forma natural". L'autora, que s'ha inspirat en detalls familiars per construir la novel·la (els seus pares eren d'origen jueu) assegura que no té "una posició de sarcasme en relació amb els personatges". "Sempre em col·loco al seu nivell, no estic per sobre d'ells -continua-. El sentit de la vida és inseparablement còmic i tràgic. La meva visió s'aparta una mica de la normalitat, potser per això acabo ressaltant-ne els detalls més divertits". Cita, entre tres dels seus referents humorístics, Philip Roth, Saul Bellow i Isaac Bashevis Singer.

Nascuda a Nantes el 1959, Yasmina Reza va triomfar mundialment gràcies a la seva tercera obra de teatre, Art (1994), al voltant de la compra milionària d'un quadre blanc. Des de llavors ha publicat novel·les com Babilònia (2017) i llibres com L'alba, el capvespre o la nit (2007) -retrat de Nicolas Sarkozy-, ha signat el guió d'Un déu salvatge, de Roman Polanski (2011) i ha estrenat obres com Bella figura (2015).

A l'autora la preocupa el gir actual cap a la correcció política: "Fins ara no he tingut mai por d'escriure el que volia, però el món està entrant en una deriva que em neguiteja. Als Estats Units hi ha comitès que avaluen les pel·lícules i els llibres per comprovar que no s'ofengui cap minoria. Aquesta policia del pensament m'inquieta. Jo no tinc previst autocensurar-me conscientment, però encara seria més greu si ho acabo fent de forma inconscient".

El destí d'un poble

A Serge, en qualsevol cas, l'escriptora no es mossega la llengua. La idea principal del periple familiar és homenatjar els parents hongaresos. "Unes persones que no havíem conegut mai, de qui no havíem sentit a parlar mai fins llavors i la desgràcia de les quals semblava haver trasbalsat la vida de la nostra mare -escriu-. Però era la nostra família, havien mort perquè eren jueus, havien conegut el destí d'un poble i nosaltres en rebíem l'herència, i en un món ebri de la paraula memòria, semblava deshonrós rentar-se'n les mans".

"Una de les meves intencions quan escrivia la novel·la era qüestionar la paraula memòria -admet-. Volem fer creure a la gent que pot viure els records dels altres com si fossin seus. La memòria es construeix no només intel·lectualment, sinó també amb les experiències i els sentiments". A Auschwitz, els Popper es van trobant plafons on hi ha escrit: "Recorda-ho". "Com has de recordar un lloc on no has estat mai? -demana Reza-. A França hi ha, ara mateix, una espècie de deliri per les commemoracions, una obligació de perpetuar la memòria que em sembla contraproduent, perquè no està vinculada a un esforç de reflexió".

Conservar els rastres de l'extermini

"El turista d'Auschwitz visita l'horror en pantalons curts -sentencia-. Quan surti del camp anirà a menjar alguna cosa i, a la nit, de tornada a Cracòvia, probablement assistirà a alguna festa". L'aproximació de Yasmina Reza s'afegeix a altres novel·les on la memòria sobre l'intent d'extermini del poble jueu és central, com ara El monstre de la memòria, de Yishai Sarid (Club Editor, 2020), protagonitzada per un guia al Museu de l'Holocaust, a Auschwitz. L'escriptora recorda també que si encara es poden visitar camps de concentració "és gràcies a la ciència i els productes químics que conserven els cabells i els teixits exposats, però també els raïls de tren i fins i tot els edificis". "Cal que continuem fent durar tots aquests elements de manera artificial? -pregunta-. Fins quan volem que les coses continuïn així?". La novel·la no ofereix una resposta definitiva. Així i tot, les preguntes que l'autora planteja incomoden el lector.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per comprar Serge a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.