Adéu a Madiba
Amb la mort de Nelson Mandela als 95 anys, Sud-àfrica perd una icona universal en la lluita contra la discriminació racial i la pobresa
Johannesburg"Sud-àfrica ha perdut un pare, el més gran dels seus fills". Així anunciava ahir a la nit el president sud-africà, Jacob Zuma, la mort de Nelson Mandela, l'home que va aconseguir acabar amb el règim de l'apartheid i conduir el país a una democràcia sense violència. La icona de la pau va morir a la seva mansió de Johannesburg al voltant de les 20.50 "en pau i envoltat de la seva família", va explicar el president, en una al·locució televisada per a tot el país des de la seu del govern a Pretòria. "Sempre t'estimarem, Madiba", va dir Zuma, en un to emocionat. "Ara pots descansar en pau".
Malgrat que fa dies, per no dir mesos, que corrien rumors sobre un desenllaç imminent, la notícia ha causat commoció a Sud-àfrica. Desenes de persones es van congregar al voltant del domicili de Mandela, entre ells molts nens en pijama que volien així retre homenatge al "pare de la nació", al "fill més destacat" de Sud-àfrica, segons Zuma. El president va anunciar que Madiba tindrà funerals d'estat i que les banderes del país onejaran a mig pal fins el dia 14 de desembre, que és quan es farà l'enterrament.
Zuma no va estalviar elogis a la figura d'un home "admirat arreu del món", segons va subratllar, per "la seva humilitat, compassió i humanitat". El president va voler apel·lar a la unitat nacional i va animar la ciutadania a seguir l'exemple de Mandela, que va lluitar per un país on es diluïssin les diferències racials per construir el que ell va anomenar el País de l'Arc de Sant Martí.
La tradició africana és contrària a parlar de la mort d'algú quan encara és viu. Per això, malgrat que el món n'estava pendent, Sud-àfrica es va negar a explicar com serien els actes fúnebres que seguirien al decés. Però tenint en compte que a la seva presa de possessió de la presidència, el 10 de maig del 1994, va assistir-hi el major nombre de personalitats de la història després de l'enterrament del president dels EUA, John Fitzgerald Kennedy, tot fa pensar que el seu comiat no serà menys concorregut. En principi es deia que hi anirien tots els presidents vius dels Estats Units.
Funeral multitudinari
Es dóna ja per segur que al funeral de Mandela no hi faltaran ni mandataris en actiu o que van tenir relació amb ell, ni líders espirituals o d'associacions en favor de la pau, ni cantants i actors de primera fila. Cal recordar que l'organització de macroconcerts de Sting, Eurythmics o Steve Wonder durant la dècada dels 80 va ajudar a l'alliberament de Madiba i, per tant, a la fi del règim més racista del món.
Mandela sempre havia dit que volia ser enterrat a Qunu, la petita localitat on es va criar i on es va retirar llargues temporades quan va deixar la presidència el 1999. Allà ja fa temps que ho tenen tot preparat per atendre un gran esdeveniment i fa uns mesos es feien els últims retocs i neteges als carrers i s'enllestia la construcció d'una nova carretera.
Algunes fonts han apuntat que hi podria haver un gran comiat popular, possiblement a l'estadi de futbol on es va clausurar el Mundial de Futbol del 2010, prop de Soweto, el barri negre per excel·lència que és la imatge de la lluita contra l'apartheid.
Fa mig any la salut de Mandela semblava haver tocat fons per enèsima vegada. Havia sigut ingressat en estat greu el 8 de juny per una recaiguda d'una infecció pulmonar i el seu estat va passar a ser crític el 23 de juny. Des d'aleshores, i malgrat les millores comunicades per la família i la presidència, el pronòstic del mandatari no va millorar.
Fa molts mesos que el món va poder veure Madiba per última vegada. Va ser en un vídeo en què mantenia la cara impassible mentre un visitant li implorava que somrigués amb una cordialitat forçada mentre sostenia la càmera del telèfon mòbil per fer-li una fotografia. Es veu un Mandela confós i irritat, com si els seus ulls plens de lleganyes no aconseguissin identificar els rostres dels principals líders del Congrés Nacional Africà (ANC) que van visitar-lo a l'abril, tot i conèixer-los des de feia dècades.
El primer cop que es va difondre el vídeo, lluny de sentir-se honorats, els familiars de Mandela van emfurismar-se per l'emissió, i van denunciar els dirigents del partit per haver envaït la privacitat i explotat la seva fragilitat per recollir els beneficis polítics de ser vistos altre cop en companyia de l'adorat expresident.
Batalla política i familiar
El llarg camí que van recórrer govern i família al costat d'un Mandela debilitat va convertir-se els últims mesos en una batalla per apropiar-se del seu llegat, la seva imatge i el seu potencial per fer diners. L'ANC, el partit de govern que Mandela havia liderat durant dècades, està acusat d'haver utilitzat durant anys el suport del líder per recordar als votants les nobles arrels d'un partit que ara està esquitxat per una multitud de casos de corrupció.
Mentrestant, tots els seus descendents estan immersos en una batalla pública pel seu llegat. La frase "Quan se'n vagi" ha estat durant anys l'eufemisme utilitzat per parlar de la inevitable mort de Mandela. Fins ara, parlar del seu destí ha estat considerat un tabú a Sud-àfrica. Però l'edat de Mandela i el seu fràgil estat de salut havien derivat últimament en una batalla cada cop més agra sobre com serà recordat.