Sense un cert canvi de model econòmic i unes balances fiscals justes i equilibrades, les Illes Balears poden instal·lar-se fàcilment en una constant baixada del PIB per càpita.
Ens fa falta una certa diversificació per acompanyar el motor de la nostra prosperitat, que no és altre que l’especialització turística. És imprescindible un millor finançament autonòmic que ens permeti fer polítiques d’incentivació econòmica, mantenir l’estat del benestar i presentar els nostres valors paisatgístics i patrimonials. En cas contrari creixerem, però potser no progressem.
El “Tot Turisme” ens pot empobrir si no ho fem bé. No ho farem bé si volem augmentar la competitivitat regional a força d’abaixar els salaris i els Costos Laborals Unitaris.
Les baixades salarials es compensen pels creixements dels marges de beneficis empresarials i, en part, pels augments dels impostos indirectes i algunes taxes. No podem estar massa més temps sense abordar el deteriorament -via precarietat laboral i abandó escolar- del nostre capital humà. Encarar de valent la qüestió social és el gran repte del futur immediat. O repensam com milloram la nostra capacitat d’oferir prestacions socials adequades a la realitat actual, o el procés d’empobriment de les classes mitjanes i baixes serà imparable.
Sense aportar grans novetats, l’informe de Funcas ens mostra que no anam pel bon camí. La possibilitat de triar un camí equivocat ja l’insinuava Joseph Stiglitz en escriure, l’any 2010: “És cert que les coses canviaran a causa de la crisi. La tornada al món d’abans de la crisi està exclòs. Però aquests canvis seran profunds, radicals? Aniran en la direcció adequada? Hem perdut la sensació d’urgència, i el que ha passat fins ara augura un mal avenir”. La va encertar!
Pot ser que la nostra economia estigui sortint de la recessió, però la nostra gent està patint una greu crisi, amb carències materials importants, amb el sorgiment de noves formes de pobresa, com ara l’energètica o la tecnològica. I mentrestant els desnonaments no aturen. No és estrany, idò, la mala posició de les Illes Balears en el rànquing autonòmic de l’Índex de Desenvolupament Humà. Malauradament, altres indicadors que no són el PIB ens poden fer visualitzar una revifada de la infelicitat. Ho veurem quan es faci pública l’evolució de l’indicador de felicitat que elabora l’ONU, o d’altres indicadors sintètics de felicitat, benestar i sostenibilitat que calculen entitats privades, com ara el Better Life Index o el Happy Planet Index. Cada pic és més cert que el problema principal no és quan sortirem de la crisi actual, sinó com en sortirem
Amb més igualtat o amb més desigualat? Amb més o manco democràcia? En definitiva, cau el mite del bon camí... si no volem una societat dual.