De defensar el Parlament a celebrar La República
Actuacions musicals converteixen la plaça Sant Jaume en una festa multitudinària per la proclamació
BarcelonaCom si amb la proclamació del Parlament no n’haguessin tingut prou, poques hores després del discurs del president Carles Puigdemont, els manifestants -17.000 segons la Guàrdia Urbana- s’anaven aplegant a la plaça Sant Jaume mirant cap al balcó del Palau de la Generaliat. Passades les quatre de la tarda les entitats de la societat civil van muntar a corre-cuita un escenari que va servir de catalitzador de l’eufòria col·lectiva perquè milers de persones passessin de defensar el Parlament a celebrar la proclamació de la República.
Les actuacions encara no estaven decidides del tot a les sis quan, de fet, ja començava la primera. Però l’experiència de l’ANC i Òmnium organitzant tota mena d’esdeveniments reivindicatius com el concert d’ahir es van fer notar en la convocatòria del que van batejar com la “festa de la proclamació de la República”. La van organitzar en poques hores, però van aconseguir artistes com Èric Vinaixa, Germà Negre, l’Elèctrica Dharma , Bikimel, Bonobos, Gossos i Sense Sal.
I encara amb menys temps la plaça s’omplia a vessar, fins al punt que els organitzadors cridaven des de dalt de l’escenari perquè la gent intentés no acumular-se als carrers que serveixen d’accés a la plaça. Tampoc s’hi podia accedir per la Via Laietana, tallada al trànsit.
Alguns arribaven a Sant Jaume escurant l’ampolla de cava i d’altres tot just la destapaven, dues fases diferents de la mateixa actitud, la celebració d’una gran festa que ignorava el que passava simultàniament al Senat de la capital de l’Estat. “De moment venim a celebrar-ho, estem contentes i no tenim por”, deien Bruna Calero, Sara Pueyo i Anna Riera, un grup de tres amigues de Barcelona i Sant Just Desvern de primer i segon de batxillerat. Havien sortit de classe -ja havien fet vaga dijous- i s’havien assabentat de la convocatòria de la festa per WhatsApp, Instagram i Twitter. “Fa un mes que anem a tot el que es pot, hem de lluitar fins al final”, deien, convençudes que a partir d’ara caldrà sortir encara més al carrer. Anna Riera no té por, sap que ara ve “el pitjor” però que si s’ha de “posar en perill” per alguna cosa, que sigui per defensar el mandat de l’1 d’octubre.
La mirada prudent dels turistes
A banda de ser un dels escenaris habituals de les últimes protestes, la plaça de Sant Jaume també és un dels punts turístics de la capital, un fet que es constata a cada un dels carrers que hi desemboquen, ahir atapeïts de gent cridant i amb estelades. Els turistes s’hi acostaven, s’ho miraven, es feien fotografies i seguien la seva marxa. “No sabem què està passant, per què és aquesta festa?”, es preguntava el Shane, un canadenc de 22 anys que estudia a Pamplona i que ha vingut uns dies a visitar Barcelona. No se’l veia gens espantat, tot i que una amiga de Pamplona l’havia advertit que vigilés amb la violència que hi ha a Catalunya aquests dies “després de la votació”.
El Luca i el Jonathan tenen 19 i 20 anys, són d’Alemanya i Holanda i estan uns dies “de festa” a Barcelona: ahir tampoc no tenien cap por i asseguraven que si hi hagués cap concentració amb algun escenari de violència, se’n mantindrien al marge, però ho veien difícil. De moment, “sembla una festa”, explicava el Luca. No volien donar la seva opinió sobre la situació a Catalunya, però asseguraven amb contundència que és un tema important als seus països d’origen. Estaven al cas de la declaració i, fins i tot, de la resposta del Senat.
I just quan el Luca i el Jonathan marxaven a sopar, arribaven el Robert i el Jordi, de 29 i 34 anys, de Barcelona. Treballen i no hi van poder arribar abans. La festa continuava al tancament d’aquesta edició. Hi havien anat per celebrar-ho, però ho deien amb la boca petita, amb por pel que pugui passar a partir d’ara. “Serà complicat i no sé si seré capaç de desobeir, suposo que em costarà però s’haurà de fer, sense cops una revolució no existeix”, deien acabant les frases entre ells.
I mentre continuava la festa a Sant Jaume amb crits d’“Independència”, “República” i demanant la retirada de la bandera espanyola de la Generalitat, una parella s’asseien en un racó al carrer del Bisbe, pendents del discurs del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a través del mòbil. “Ja ha anunciat el cessament del Govern”, deia ell apartant-se de la pantalla: “Ja no puc escoltar-lo més”.
