Entre els deures de la República i l’acatament del 155 i les eleccions

Barcelona¿Catalunya és una República independent o és una autonomia intervinguda per l’Estat? Una pregunta que, des d’ahir, té múltiples respostes en funció de l’interlocutor. JxSí i la CUP van proclamar la independència al Parlament i el govern espanyol la va vetar a la tarda cessant de cop tot l’executiu català i convocant eleccions per al 21 de desembre. La situació, inèdita, obre un escenari incert. ¿Acceptaran el president i els consellers el cessament decretat per Mariano Rajoy? ¿O tornaran a la feina com si res? ¿Es presentaran els partits independentistes a les eleccions convocades pel govern espanyol? Mentre les preguntes s’acumulen, les respostes, per ara, escassegen.

De moment, ahir, després de proclamar la República al Parlament, Puigdemont va reunir els consellers a la tarda al Palau de la Generalitat. La primera reunió del govern de la República no va prendre, però, de moment, cap decisió de les que li va encomanar el Parlament. La proposta de resolució aprovada a la cambra catalana insta el Govern a promoure el reconeixement de la República Catalana al món i mantenir la vigència dels tractats internacionals, així com assumir els contractes que fins ara tenia l’estat espanyol i que afecten Catalunya. A més, l’executiu hauria d’assumir la recaptació d’impostos, la seguretat social, les duanes i el cadastre, així com treballar en la creació d’un banc públic i un banc central de Catalunya que hauria de vetllar pel sistema financer. A banda, s’hauria d’iniciar una negociació amb l’estat espanyol per abordar el repartiment d’actius i passius. En aquest àmbit de negociació també s’inclouria la doble nacionalitat: el Govern hauria d’expedir la nacionalitat catalana però també, segons la resolució del Parlament, obrir una negociació amb el Regne d’Espanya perquè qui vulgui pugui mantenir també l’espanyola.

Lluny de tot això, les úniques decisions anunciades ahir pel Govern van ser, de fet, que el conseller de Territori, Josep Rull, assumeix també la cartera d’Empresa que dijous va abandonar Santi Vila, i el cessament de cinc alts càrrecs de l’executiu que ho havien demanat per motius personals. Decisions, totes elles, preses abans d’un quart de nou del vespre, quan Rajoy va anunciar el cessament del president, Carles Puigdemont, tots els consellers i més d’un centenar d’alts càrrecs.

El primer a respondre a la mesura de Rajoy va ser ahir a la nit el director general dels Mossos, Pere Soler, que va acomiadar-se dels agents en una carta en la qual criticava la decisió del govern espanyol però l’acatava. Un camí que caldrà veure si és la tònica general al Palau de la Generalitat o una decisió individual. Per ara, l’agenda pública del president i dels consellers està completament buida a partir de demà. Fonts de l’executiu van explicar ahir a l’ARA que encara s’està valorant el nou escenari. El desconcert és, ara per ara, la tònica general a l’executiu català. Ahir els consellers es van reunir al Palau de la Generalitat, però al vespre ja havien anat desfilant. De fet, nombroses fonts consultades reconeixen que no saben què hauran de fer dilluns. En els últims dies diversos assessors i càrrecs eventuals del Govern ja havien anat buidant els seus despatxos davant el seu imminent cessament en aplicació del 155.

El dilema de les eleccions

Més enllà del que fan els alts càrrecs, l’altra gran pregunta serà com respondrà l’independentisme a la convocatòria d’eleccions catalanes per part de l’Estat. Rajoy havia advertit que convocaria eleccions, però no esperaven que ho fes tan aviat -s’especulava amb finals de gener- i el Govern va preferir no sortir a valorar l’anunci. Ni per negar la seva autoritat i defensar la legitimitat de la República ni per assumir els cessaments i presentar batalla electoral el 21 de desembre. El moment torna a ser incert tot i l’eufòria desbordada que es va viure ahir al Parlament. Per la seva banda, ERC i el PDECat no van reaccionar a la convocatòria d’eleccions, però la CUP sí que s’hi va oposar frontalment per “continuar construint república”. “No ens sotmetrem ni a l’autoritarisme de Rajoy ni a l’article 155”, va afirmar la formació de l’esquerra independentista a través de Twitter. Fonts del partit insistien que ara toca “aguantar” i “defensar” la legalitat de la nova República.

L’independentisme, doncs, afronta amb incertesa els dies que venen i que, això sí, tothom coincideix a admetre que seran “durs”. La improvisació ha sigut, de fet, la tònica dominant en el sobiranisme des de l’1 d’octubre. Durant pràcticament un any s’havia estat treballant al detall per tenir a punt el referèndum, i va ser un èxit malgrat la repressió policial. Tanmateix, passat el cim de la consulta l’independentisme ha avançat a base de cops de volant, fins al punt que dijous al matí el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, apostava per convocar eleccions autonòmiques i només els dubtes d’última hora sobre les garanties que oferia l’Estat el van fer tornar a la declaració d’independència. Finalment, però, ahir el Parlament la va aprovar entre els aplaudiments d’un independentisme el dia abans dividit. Una unitat recobrada que caldrà veure, però, com resisteix l’actual escenari d’incertesa.